El 80% dels nous metges col·legiats l'any passat a Girona són estrangers

El director de l'Institut d'Estudis de la Salut, Mateu Huguet, ha explicat que el nombre de metges que han nascut a l'estranger i estan col·legiats a Catalunya és el 10% del total. A Girona, en canvi, la xifra supera el 15%. El Departament espera que en els pròxims anys aquest nombre encara pugui augmentar.

Pel què fa a Girona, el president del Col·legi de Metges, Eudald Bonet, ha explicat que les xifres van creixent i ho noten quan es fan les juntes de govern amb els nous col·legiats on, durant el darrer any, el 80% eren metges estrangers. Bonet ha expressat el seu desig que aquesta xifra fos menor però ha dit que cal contractar metges estrangers per reduir la pressió assistencial. Bonet ha apuntat que la nova facultat de Medicina de Girona ha de servir per aportar més metges al sistema i evitar així que calguin tants professionals d'origen estranger.

Darrerament, Bonet ha explicat que es contracten més metges de l'Europa de l'est ja que l'entrada a la Unió Europea d'aquests països en facilita la lliure circulació. Pel què fa als problemes d'idioma, la delegat territorial de Salut, Marta Pedrerol, ha explicat que se'ls fan cursos i que es fa especial èmfasi en l'aprenentatge del català.

Pedrerol ha explicat que la majoria de contractacions es fan en el país d'origen després de planificar les necessitats de professionals que hi ha a Girona. Però també hi ha casos de metges que arriben per pròpia voluntat i, un cop convaliden les seves titulacions, s'ofereixen al Departament per treballar.

Cursos d'adaptació

Els cursos estan dins el Pla d'Acollida de professionals estrangers per tal d'assegurar una acollida amb condicions i garantir que les competències professionals són les mateixes que les dels professionals del país. 'Amb aquests cursos aconseguim que l'adaptació a les condicions del nostre país sigui més ràpida', ha indicat Huguet.

Els cursos compten amb 18 hores presencials on s'explica als nous metges com funciona el sistema sanitari català i també es donen nocions de català i de com funciona la societat catalana. D'altra banda, després també hi ha una segona part del curs que es desenvolupa als centres sanitaris on un professional fa el seguiment del metge estranger durant les primeres setmanes per ajudar-lo a incorporar-se al lloc de treball.

Ja s'han realitzat dues edicions del curs -la segona es clou aquest dilluns- i estan programades dues més fins a finals d'any. En total, els cursos hauran format fins a 80 professionals estrangers. Tot i que el curs no és obligatori, Huguet ha explicat que és 'totalment recomanable' que es faci i que el Departament posa 'totes les facilitats' als metges nouvinguts perquè s'hi apuntin.

On hi ha més mancança de metges és al servei d'atenció primària i molts dels metges que es contracten a l'estranger són metges de família. Huguet ha explicat però que hi ha dèficit al camp de la pediatria, a ginecologia, anestesistes o psiquiàtrics, entre d'altres.

Dos dels assistents als cursos que s'acaben aquest dilluns són Daniel Forero, d'origen colombià, i Elena Khobotova, de Rússia. El primer, fa any i mig que exerceix a l'hospital d'Olot de ginecòleg. Segons ha explicat, ell va ser contractat al seu país pel Departament de Salut i va decidir marxar del país en busca d'una millor situació personal i econòmica per ell i la seva família. La manca de seguretat que viu Colòmbia el va animar a provar sort en un altre lloc. Farero ha afirmat que el sistema sanitari català funciona amb molt bones condicions i que li ha estat fàcil adaptar-se.

La situació de l'Elena és diferent ja que ella va venir a Catalunya per la seva pròpia iniciativa però no va poder formalitzar els papers per exercir de metge fins fa dos anys. Ara treballa al servei d'Urgències de l'hospital de Palamós i està pendent d'homologar la seva especialitat, la radiologia, per poder exercir. L'Elena ha triat Girona perquè tota la seva família desitjava venir a l'estat espanyol i afirma que el canvi ha estat 'brusc'.