El conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, el republicà Jordi Ausàs, ha deixat oberta la porta a la constitució de la vegueria de l'Alt Ter que agruparia les comarques del Ripollès i d'Osona. En una entrevista, el conseller també va manifestar la possibilitat de crear noves comarques en "situacions molt determinades" i va defensar que quatre de les set futures vegueries coincideixin amb els límits de les actuals províncies catalanes.
Jordi Ausàs va assegurar que, si hi ha majoria parlamentària suficient, podrien crear-se noves vegueries, cosa que obriria la porta a demandes del territori, com la de l'Alt Ter -que integraria les comarques Osona i Ripollès- o la del Penedès-Garraf.
Ausàs va avançar alguns aspectes dels treballs de la comissió mixta entre la Generalitat i el Ministeri d'Administracions Públiques, constituïda abans de l'estiu. Ausàs també va explicar que "les províncies no desapareixeran" malgrat les vegueries i seguiran sent la circumscripció electoral a les eleccions generals.
En canvi, s'extingiran les diputacions provincials, que seran reemplaçades per altres òrgans encarregats de governar les vegueries, que actuaran de circumscripció electoral en els comicis autonòmics. El conseller va explicar que totes aquestes qüestions quedaran recollides en la Llei de Governs Locals, avantprojecte de llei de la qual té previst aprovar el Consell Executiu el gener del 2009, amb la vista posada que les vegueries siguin una realitat aquesta mateixa legislatura.
El text, d'uns 400 articles, establirà també els procediments perquè puguin crear-se noves comarques i municipis, sempre que hi hagi "consens" suficient i en "situacions molt determinades i concretes". Ausàs va advocar per introduir pocs canvis al mapa actual de 41 comarques, ja que "s'ajusta a la realitat del país" i la població s'"identifica" amb ell, encara que va considerar que pot ser ampliat i "millorat". "No volem donar la volta" a la divisió comarcal vigent, va dir.
El conseller de Governació i Administracions Públiques va reconèixer que hi ha diferents territoris a Catalunya que advoquen per constituir-se en comarca o almenys veure reconeguda la seva singularitat. Entre ells, el Moianès, el Lluçanès, el Baix Montseny, la Selva Marítima, la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes, el Segre Mitjà, el Baix Llobregat Nord i el Pla de Montserrat, entre d'altres.
Sobre el finançament de les futures vegueries, Ausàs va reclamar a l'Estat que cedeixi a la Generalitat el total de recursos que a dia d'avui aporta a les quatre diputacions provincials, perquè sigui el Govern la que els distribueixi al territori.
Set vegueries
Ausàs va indicar que, de la mateixa manera que la Constitució estableix el procediment per constituir comunitats autònomes i no cita quantes n'hi ha, el mateix passarà en el cas de les vegueries amb la nova Llei de governs locals, que actuarà de marc legal. La constitució de cadascuna de les vegueries es farà per llei del Parlament. Ausàs va dir que, per ara, hi ha "consens" a dividir Catalunya en set vegueries -Barcelona, Camp de Tarragona, Ebre (la primera que es constituirà, després d'aprovar-se la llei), Girona, Ponent, Alt Pirineu i Llauren i Catalunya Central-.
Ausàs també va explicar que, de la mateixa manera que hi haurà lleis que crearan cadascuna de les vegueries, el Parlament aprovarà lleis específiques que regularan les diferents àrees metropolitanes que hi ha a Catalunya. La primera que es crearà serà la de Barcelona, i Governació presentarà una memòria al Govern pròximament.
El conseller va advocar perquè la futura Llei d'actualització i millora del règim especial de l'Aran estableixi que les relacions entre la Generalitat i el Consell General d'Aran siguin "bilaterals".
Malgrat això, Ausàs va defensar la inclusió de la Vall d'Aran a la futura vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, ja que, va assegurar, els aranesos tenen relació amb la resta d'habitants de les comarques pirinenques. Va descartar així la possibilitat que l'Aran no s'integri en una vegueria, com reivindica el síndic aranès, Francès Boya.
