J

a saben vostès, benvolguts lectors, que el nostre estimat equip de govern de l'Ajuntament figuerenc va declarar que els criteris privats serien el nord i guia de la seva actuació pública; és a dir, que es va comprometre pel cap baix a perfumar la gestió dels assumptes municipals amb els aromes dels "criteris empresarials" qui sap si continguts en un pot d'essències que els va regalar la General Motors empordanesa. I cal no oblidar que els criteris empresarials són, prioritàriment els beneficis; així que no sé si dir com Don Quijote, que "con la Iglesia hemos topado Sancho", perquè ja m'explicaran com es conjuminen els objectius primordials de guanys econòmics amb els objectius de serveis, que són els fins principals de la gestió pública.

Però també saben vostès que diu la dita castellana que una cosa "es predicar y otra dar trigo"; així que és en la Proposta de Modificació de les Ordenances Fiscals per l'any 2009 on tenim la pedra de toc, la comparació entre la propaganda i la realitat del seu tarannà gestor en un "escenari de crisi econòmica conjuntural" que és, precisament, el millor per mostrar les virtuts de capacitat administradora de recursos aliens que hom pugui atresorar. Així que, si deixem la resolució d'aquesta quadratura del cercle pels pijos-pogresneocons que la mantinguin, i diguem que bé, que estarem d'acord si el que es volia dir era que la gestió pública s'havia de desenvolupar amb criteris d'eficàcia i eficiència que es troben, generalment, amb més facilitat en les empreses privades que en les públiques; si deixem també l'eficàcia (consecució dels objectius) i ens fixem en l'eficiència entesa com la posada en pràctica dels mitjans personals i materials més adients per dur una feina i deixem també de costat els mitjans personals perquè del que volíem parlar era de les taxes i dels impostos, és a dir, dels mitjans materials amb els quals l'equip de govern vol aconseguir els seus objectius, encara que els pugui semblar un article reduccionista en una anàlisi encara que ràpida de les seves propostes podem veure que el que fan no és altra cosa que anorrear qualsevol traça de criteri empresarial que hom volgués entreveure. Que els ha abandonat el desodorant empresarial vaja!

Mirin si no: Les ordenances municipals es composen d'impostos i taxes per utilitzacions privatives, el muntant dels quals no estan condicionats per cap cost previ de servei i, per tant, són de lliure tarificació, i de les taxes per prestació de servei que són els preus pels serveis públics que l'ajuntament ens presta i que estan condicionats per un cost.

Què passa amb els primers? Doncs que en general pugen malgrat, com hem dit, no significar cap increment de despesa per a l'Ajuntament. Mirin si no: Puja l'impost de béns immobles un 3%; puja el de circulació de vehicles de més de 8 CV fiscals no se sap quant; puja el del valor dels terrenys un 6%; puja el de construccions i obres un 4,2%; puja el d'ocupació de via pública un 45,5%; puja el de l'aparcament en zona blava un 6,6%; els "serveis" de la "zorra municipal" un 6,6%, i els guals un 5%. Tots, com poden veure, en moments de crisi, per sobre de la previsió de l'IPC. I ara diguin-me: Li representa un major cost a la nostra economia municipal, al nostre ajuntament, que vostès segueixin vivint a la mateixa casa o pis; que vostès mantinguin la parcel·leta tot esperant el préstec per fer-se la caseta; que vostès facin obres de reparació o manteniment; que vostès vulguin estrènyer les voreres amb una terrassa ara que es faran més amples; que vostès vulguin seguir entrant i sortint de casa seva; que segueixin deixant el cotxe per carregar la compra que han fet al centre? Per què l'ajuntament verd, ecologista i sostenible castiga (Olé, Elelman!) els vehicles més potents que són els més moderns i, per tant, els menys contaminants? No és immoral per a un govern d'esquerres que un mer mal aparcament sigui sancionat amb tres dies de salari mínim?

Però no només això, amb les taxes per prestació de serveis (les que tenen un cost previ), què passa? Doncs mirin, mirin: La llar d'infants puja un 5,28 %; la d'escombraries domèstiques un 6,45% ( de les industrials no se'n parla a l'esborrany); les clavegueres un 5%; el primer tram de l'aigua un 6%, i el transport públic un 5%. I ara diguin-me, no és una constant del món empresarial l'abaratiment de costos?

Si en la seva proposta veu l'equip de govern criteris empresarials, que santa Llùcia els conservi la vista.