l'any 1984 l'Ajuntament de Figueres va acordar dirigir-se al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya demanant un informe concret sobre l'escut heràldic que li corresponia a la població ja que fins llavors s'havien emprat diferents esquemes, encara que sempre predominava la fulla de figuera, però en algunes èpoques s'hi havia afegit algun tipus diferent d'escut i en altres havia quedat del tot suprimit. L'informe el va emetre la secció històrica arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

La resposta dictaminava que era un escut quarterat, el primer i quart d'argent i una fulla de figuera de sinople posada en pal, i el tercer i quart d'or i quatre pals de gules. Per timbre era un escut de la corona mural d'Aragó. A la vegada aconsellava que tingués forma caironada i que la corona només es donava a títol indicatiu, per si l'Ajuntament decidia adoptar-ne una altra.

Poc abans els regidors municipals havien decidit que calia disposar d'un testimoni ben determinat sobre aquest escut i van elevar una consulta al destacat historiador Armando de Fluvià i Escorsa, conseller heràldic de l'Institut d'Estudis Empordanesos, diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària, assessor de l'Arxiu Nacional de Catalunya i president de la Societat catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia. Aquest conseller heràldic va estudiar el cas i va disposar de la documentació i dades de l'informe que li va fer arribar l'Ajuntament de Figueres. Les seves conclusions van ser ben concretes.

Explica que en els segle XIV i XV hi havia un escut de forma triangular curvilini i un altre de quadrilong d'estil francès, tal com consta a la façana i voltes de l'església parroquial de Sant Pere de Figueres. Els dos porten a com a única figura una fulla de figuera posada en pal. Concretava que almenys, fins l'any 1524, l'Ajuntament havia emprat un escut partit en dues parts, en una de les quals hi havia unes gules i d'or i en un altra dues fulles de figuera posades en pal d'una damunt de l'altra.

Tot seguit, i fins el 1604, l'Ajuntament va emprar un escut quadrilong quarterat, en el qual el primer i quart quadrat hi havien els quatre pals catalans i en el segon i tercer la fulla de figuera. Aquest estava en un capitell de la plaça de la Creu de la Mà, de Figueres i en un esquema de la confraria de la Puríssima Sang, de la parròquia de Sant Pere.

Segueix un altre escut similar fins el 1672 amb els quatre pals catalans i les dues fulles de figuera. Amb petites variacions aquest escut es va mantenir en els anys següents i consta un escut que estava a la façana de la casa al costat de la capella de Sant Baldiri i del capellà de l'Hospital de Caritat, a la banda sud de l'antic edifici de l'hospital, al carrer Nou, i que en derruir-se en el 1961 es va guardar en el Museu de l'Empordà. Aquest escut disposa dels quarters canviats de lloc, ja que hauria de constar primer el distintiu local i després el general. Aquest de Sant Baldiri podria ser de meitat del segle XVII

Semblant a aquesta forma es manté en anys posteriors en diversos documents d'altres arxius històrics. En alguns d'ells consta la corona reial i a principis del segle XX es va emprar un escut rodó.

En el mes d'abril del 1931, amb la proclamació de la Segona República Espanyola, es va retirar la corona reial de l'escut espanyol en haver-se suprimit la institució monàrquica. L'Ajuntament de Figueres també va disposar suprimir la corona reial que imperava sobre l'escut de Figueres. Hi ha un cas curiós i és que en aquell moment ja s'havia imprès el cartell de les Fires i Festes de la Santa Creu que se celebra a primers de maig. Com que a la part central apareixia l'escut de la ciutat amb la corona reial, la Comissió de festes, davant la insuficiència de temps per reimprimir-lo, va optar per pintar damunt de la corona una barretina vermella i així desapareixia la corona reial. La resta del programa de festeigs es va mantenir normalment. L'any següent també es va suprimir el nom de "Santa Creu" i es passà a nomenar-se "Festes de maig" i amb un escut que era igualment quarterat. Durant tot el temps de la República es va emprar un escut en forma de rombe sense corona.

Un cop acabada la Guerra Civil, en el 1939 es tornà a emprar l'escut amb la corona reial, lleugerament modificat entre els anys 1950 i 1963. A partir de llavors es va mantenir l'escut ovalat quarterat i amb la corona reial i en el 1967 l'alcalde va demanar a la reial Acadèmia de la Història de Madrid un informe tècnic sobre el vertader escut i es va dictaminar que calia suprimir el ram de llorer que el rodejava i que la corona havia de ser la catalana de forma oberta, ja que la tancada era de la casa reial espanyola.

Per les fires de la Santa Creu de l'any en el 1982 en el programa oficial es va reproduir l'escut del 1932, en el qual figuraven el pastor i la sirena saludant-se i amb una visió general del mar i la muntanya empordanesa.

L'escut actual dictaminat en el 1984 no va agradar en principi ja que la seva forma li donava una línia geomètrica molt severa i fou en el 1998 quan es va fer servir en els documents municipals un emblema format només per un rombe aquarterat amb les quatre barres catalanes i la fulla de figuera en el centre.

Actualment d'escuts antics se'n conserven molt pocs. Possiblement el primer escut hauria figurat en els documents històrics de Figueres després del 1267 quan el rei Jaume va concedit el títol de vila reial a la població, encara que en lloc de la població consta aquest possible escut.

A l'església parroquial de Sant Pere figura en els tres capitells per banda al peu dels nervis de la creuaria de la nau gòtica. Hi ha un escut amb les quatre barres catalanes, un altre amb la fulla de figuera i en el centre un amb els quatre quarters, dos amb barres catalanes i dos amb la fulla de figuera. Aquesta nau fou construïda en el 1346 i podria ser el més antic existents a la població.

Hi ha un altra escut que està a la casa número 17 del carrer de Girona. No és concretament l'escut de Figueres sinó que indica la posada del Senyor Rei, que en el segle XIV havia va estar unes temporades a Figueres. En ell s'hi veu la corona que correspon a l'escut de Figueres com a vila reial.

Amb caràcter modern n'hi ha un de terra cuita que està a la corona de la façana de l'antic edifici del Teatre Municipal, ara Museu Dalí, i que hi consta des de la seva construcció en el 1850. La façana del temple fou renovada tal com consta en un escut de pedra que hi ha en el parany de la paret i en el 1678, pel costat de tramuntana de la parròquia, es on van bastir-hi una capella dedicada als Dolors, que fou enderrocada l'any 1936 a l'inici de la guerra civil.

El temple parroquial va quedar petit arran de la construcció l'any 1753 del castell de sant Ferran, ja que la vila de Figueres va passar dels 1.700 habitants que tenia a l'inici de les obres de la fortalesa als més de 5.000 un cop va estar acabada al cap de tretze anys. Així l'església va ser ampliada l'any 1784 amb un creuer, el presbiteri i sagristia bastits sobre terreny de la part del marge que donava al carrer de la Jonquera.

El 21 de juliol del 1936, tot just iniciada la Guerra Civil, l'interior del temple va ser incendiat i parcialment enderrocat. Quan el comitè va acabar els diners es van aturar les obres però ja havien desaparegut l'altar i el creuer, just on començava la nau central amb els arcs gòtics.