Detingut a Barcelona el cap d'una organització de delinqüents d'origen argentí especialitzats a cometre robatoris amb violència en joieries. El grup era conegut com la banda del dog, i se li imputen quatre assalts a Vigo, Albacete, Manresa i Figueres, en què haurien recaptat un botí aproximat de 2 milions d'euros. Actuaven de dia, encara que en les hores de menor afluència de públic, i intimidaven els empleats amb armes de foc o blanques, els tiraven a terra o els portaven a la rebotiga, on eren immobilitzats.
Quatre robatoris
La banda va cometre, almenys, quatre assalts en diferents punts de la geografia espanyola. El primer d'ells es va produir en una joieria de Vigo en el mes de maig, encara que van ser arrestats hores després de l'atracament en un control de la Guàrdia Civil a Zamora. Un dels lladres va aconseguir fugir, encara que va ser posteriorment, i gràcies a les investigacions de la policia, quan es va poder saber que el grup estava liderat per un ciutadà argentí i uns cinc individus de la mateixa nacionalitat més, que van fugir al seu país després de l'assalt a Vigo.
No obstant això, a finals de l'estiu es va tornar a detectar la presència de la banda a Espanya, on van perpetrar dos atracaments a Manresa i Figueres. Abans de la seva arribada a terres catalanes van atracar una altra joieria a Albacete, i gràcies a aquest robatori es van trobar més pistes per a les investigacions policials. Finalment, el Grup II de la Brigada Central de Crim Organitzat va descobrir que el cap de la banda del dog amb les inicials O.A.O., de 54 anys, residia a Vilanova i la Geltrú temporalment ja que tenia planejat tornar a l'Argentina "de manera imminent".
"Modus operandi"
El "modus operandi" de la banda argentina va ser el mateix a tots els seus assalts en territori espanyol. Dies abans de cometre els robatoris, un dels integrants de la banda es dirigia a l'establiment elegit i comprovava les mesures de seguretat, la ubicació de la caixes fortes i el nombre d'empleats que tenia. Amb aquestes dades preparaven el moment de l'atracament, que sempre es produïa en les hores de menor afluència de públic. Un dels membres del grup accedia al local i franquejava la porta a la resta dels integrants. Una vegada dins, intimidaven els empleats de la joieria amb armes blanques o de foc i, de manera violenta, els tiraven a terra o els portaven a la rebotiga, on eren immobilitzats. Mentrestant, la resta de la banda es quedava a l'exterior realitzant funcions de vigilància i cobertura, i esperaven els seus companys preparant la fugida, que sempre es realitzava a bord de motos de gran cilindrada.
