S enyor Borrego, ja he llegit un article seu a la premsa, aprofito l'ocasió per donar-li les gràcies al seu partit per haver-se oposat a la proposta de fer jugar a la borsa part dels diners de les pensions dels treballadors, proposta socialista per cert, li asseguro que si arribo a jubilar-me ho recordaré. Dit això, li aclareixo que sempre he estat partidari de l'Anguita i que en conseqüència penso que Esquerra Unida pot arribar a acords amb vostès sobre la base del programa, però avui voldria parlar-li de la desmemòria. Abans de fer-ho, vagi per endavant un altre aclariment: Que el PP sigui o no titllat d'hereu del franquisme només depèn d'ell. Ho dic perquè la història recent ens demostra fàcilment que tots els altres partits polítics nacionals, estan influïts per les idees feixistes, això és inevitable en aquest país. Posem per cas: el filòsof comunista més important de Catalunya, Manuel Sacristan, és militant falangista abans d'ingressar en el PSUC i això es nota en el seu sentit de l'honor i altres valors que influeixen els seus actes i la seva obra: el triomf de la voluntat per damunt de la valoració de les condicions objectives és ben present encara en l'esquerra catalana avui en dia: idealisme gairebé en estat pur, creença que la revolució és passió en comptes de racionalitat i ciència. Per això estic d'acord amb vostè: en la crisi actual no podem caure en els mateixos errors del 36, diu Slavoj Sizek a Le Monde: "Quan som sotmesos a un xantatge com el pla de rescat financer (com la la llei d'educació de Catalunya) hem de vigilar la intenció de dit xantatge i esforçar-nos a resistir la temptació populista de donar expressió a la nostra còlera i a donar-nos de patacades. En lloc de cedir a una ?expressió d'impotència com aqueixa, hem de dominar la nostra molèstia per transformar-la en reflexió sobre una societat capaç de fer aquests xantatges però que estem en camí de transformar". No, la còlera popular, ara, no pot explotar tal com va fer el 36 contra l'església, però la història demostra que vostè no està encertat quan afirma que les ferides ja cicatritzaran. Li suggereixo que cerqui la història del monestir de Poblet, ja l'any 1820 fou saquejat : cremats els altar, els orgues, les sagristies, les imatges, els bancs... El 1834 i 1835 al començament de la guerra civil de llavors: primera guerra carlina, s'esdevingué un nou saqueig pitjor que l'anterior, es produí el saqueig total del monestir, tombes reials catalanes incloses. El monestir, és clar, havia pres partit pels absolutistes. Però no tota l'església és igual, ho demostrar la literatura d' Umberto Eco però també els fets, llegeixo a la revista Histoire du Christianisme, número 43-juin-juillet 2008,pàgina 5 i següents: Mossèn Patrick Desbois en el seu llibre Porteur de mémoires ha revelat un capítol nou de la Shoa: l'existència d'un extermini negat fins fa poc, el que practicaven els alemanys a la reraguàrdia durant la guerra a l'URSS. Per cert, els estudis del mossèn concorden amb els arxius soviètics, fins ara menystinguts i acusats de propagandistes. Aquest Mossèn és una mena de Guillem de Baskerville, el franciscà del Nom de la Rosa, el seu estudi parla de les causes, del tabú i de les preguntes que cal fer-se: qui coneixia el nombre i localització de les fosses? De quina manera, passiva o activa, el poble ucraïnès fou associat a la màquina d'extermini? Qui subministrava la calç viva ???? Es pregunta el mossèn com podem construir Europa damunt d'aquestes fosses. Realment val la pena llegir el seu article!!! I de moment no gaire res més, vaig a acabar d'aprofitar el cap de setmana, surto a passejar per Xauen, aquesta ciutat del Rif que sorprengué els militars espanyols que l'ocuparen el 1920: hi descobriren una comunitat de jueus que parlaven una variant medieval del castellà: el sefardí, eren descendents dels andalusos expulsats de Granada el 1942 pels Reis Catòlics: la voluntat franquista d'acabar amb els dissidents té les arrels molt antigues: aquesta és la sola, única ferida que ha de cicatritzar aquest país. Per cert els comunistes russos van denunciar els seus propis crims l'any 1956, dins d'una acte oficial: el XX congrés del seu partit. El XXII congrés del partit condemnà oficialment la figura de Stalin. Ja va essent hora que algú s'encarregui de fer quelcom semblant aquí a Espanya. Per cert senyor Borrego quan vostè, en el seu article, parla del President Companys incorre en una contradicció molt evident, l'acusa de dues coses diferents que s'exclouen mútuament,...... però d'això si li sembla en parlem a la segon part de l'article. I, ja dic, gràcies per salvar-me les pensions.