La situació econòmica actual avança cap a un greu deteriorament que comportarà un escenari molt advers per a la ciutadania i l'empresariat. La raó principal d'aquesta situació és la falta de liquidesa del sistema. Aquest fet ha afectat en un temps rècord el gran motor de l'economia dels darrers anys -el sector de la promoció immobiliària i la construcció en general- i, de retruc, tota la resta de sectors. En fi, tots sabem que quan es trenca la corda, el pes que ?aguanta cau i ningú se n'escapa, des del ciutadà a l'empresari i des de l'administració local a l'estatal.

S'ha dit i escrit que la crisi financera ve derivada d'una sèrie d'inversions irresponsables en productes coneguts com "subprime" fins a un punt que han provocat la incertesa sobre la situació de moltes entitats financeres a causa dels riscos assumits i la davallada de la valoració dels seus actius. Aquesta falta de confiança entre les mateixes entitats fa que pugin els tipus d'interès i, en conseqüència, les quotes dels préstecs provocant una disminució de la capacitat de compra, d'estalvi i d'inversió de famílies i empresaris, causes que comporten el tancament d'empreses i comerços i l'increment de l'atur. Això és el que estem vivint i viurem...

Buscant solucions, el Departament d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, igual que el Ministeri de l'Habitatge, fugen endavant, aposten per la construcció massiva d'habitatge de protecció oficial i de preu concertat. En volen fer com més millor i la desorientació és total. A finals de juliol d'aquest any, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret d'Habitatge Concertat Català i va signar un conveni amb les entitats financeres per a finançar fins al 100% del preu "concertat". Ja han passat uns mesos i el promotor privat, el que vol convertir els seus pisos lliures en concertats, intentant vendre'n algun per poder pagar proveïdors, encara està desconcertat atesa la inhibició i descoordinació entre caixes i bancs.

En aquest context, la Generalitat fa públics convenis amb alguns Ajuntaments pel desenvolupament de les ARE (Àrees Residencials Estratègiques) que, lligades a la promoció massiva de VPO (Vivendes de Protecció Oficial), diuen, ha de ser la solució al dret universal a la vivenda que marca la Constitució. I ens preguntem: Totes aquestes noves promocions "salvadores", qui les finançarà? qui les construirà? qui les comprarà? La corda continua i continuarà trencada... Ara mateix, si les entitats no poden, o no volen, finançar promocions amb hipoteques compromeses, algú creu de veritat que en signaran de noves?

Pensem, si Govern i ajuntaments continuen pel camí del creixement insostenible, què en farem dels nous barris i dels milers de nous habitatges? I dels existents, a preu lliure i a preu públic, pendents de venda i sense possible comprador? Semblaria més encertat incentivar la reconversió de l'habitatge lliure en públic abans que construir-ne de nous evitant que hi hagi blocs sencers desocupats i obres aturades a mig fer. Ara, cal avaluar fefaentment les necessitats d'habitatge atenent els riscos que comporta la incertesa del moment. Per exemple, alguns immigrants, sense feina, canvien de lloc de residència o tornen cap a casa i els treballadors autòctons veuen disminuir la seva capacitat de compra. Cal prendre les decisions correctes i ajustades a la realitat.

Roses és un dels municipis afectats per una ARE de la Generalitat, amb una projecció de mil habitatges més. S'ha fet un estudi actualitzat de necessitats tant pel que fa a la demanda i capacitat d'adquisició de les vivendes com a tot el que duu associat aquest possible increment de població? En paral·lel, està prevista una major dotació assistencial, sanitària, d'ensenyament, d'aigua i llum i de seguretat?

Com he comentat abans, sens dubte, el sector de la construcció és bàsic pel sistema econòmic. Amb les dimensions adequades, el bon funcionament d'aquest sector, promogut des de l'àmbit privat o públic, genera riquesa i millora l'ocupació a nivell general. Però, avui cal resoldre el tema de l'ocupació abans que crear més preocupació.

Pels anys que he estat responsable de la Hisenda municipal de Roses, sé que les eines que l'Administració local posseeix per poder combatre aquesta crisi global són limitades però es poden posar en marxa mesures pressupostàries com ara incrementar les inversions en obra pública tot i que això suposi incrementar el nivell d'endeutament. Si això ho fan la majoria d'Ajuntaments, us puc assegurar que la taxa d'atur baixarà i estarem refent la corda trencada.

És cert que els ajuntaments han de ser coherents davant la situació econòmica i han de servir d'exemple en l'optimització dels recursos públics en general. Cal inversió i rigor en la despesa per evitar incidir negativament en les causes de la crisi. Cal una actitud de responsabilitat davant la ciutadania i explicar les decisions que es puguin prendre. Els ajuntaments han d'invertir i donar serveis assenyadament per ajudar a la recuperació.

I per acabar, una reflexió, tant per a Roses com per a tots els altres municipis: Ens convé créixer a nivell urbanístic? És necessari? A quin termini? El creixement està definit com a cosa bona però, en realitat, si es fa sense sentit, s'incrementen les necessitats, les urgències i els problemes.