Un estudi elaborat per la Mission Operationelle Transfrontalière i la Universitat de Girona i recollides en el "Llibre Blanc de l'Eurodistricte, per a un futur transfronterer" va posar ahir de manifest les mancances en les relacions que tenen els pobles que han de formar el futur Eurodistricte Català Transfronterer. L'informe, que es va presentar ahir a l'Auditori Palau de Congressos de Girona, considera que els dos pobles viuen "aïllats" tant a nivel social com polític: "S'ha constatat l'absència d'una estratègia territorial global a nivell transfronterer. Aquesta absència és deguda a l'aïllament dels actors, no només dels dos vessants de la frontera sinó igualment a nivell dels governs nacionals de cada territori, i es donen iniciatives de cooperació transfronterera en diferents dominis, sense informar o implicar d'altres actors necessaris del mateix àmbit".

Els impulsors de l'Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer es van fixar, durant aquesta segona trobada, la tardor vinent com a data per tenir enllestida la redacció dels estatuts i l'organització jurídica i financera del nou òrgan. Un cop estigui elaborada aquesta informació, els representants entregaran tota la documentació als estats francès i espanyol perquè el validin políticament.

Durant la jornada es va presentar el llibre blanc de l'espai que ocupa el futur Eurodistricte i també el full de ruta per a la consolidació d'aquest nou nou òrgan, sorgit el juliol de 2007 a Ceret.

Algunes de les conclusions de l'estudi que es van poder escoltar ahir ressalten el desconeixement que hi ha entre els pobles de banda i banda de la frontera, la feble integració transfronterera i també una feble visibilitat des de l'exterior de cada territori respecte l'altre. No obstant això, l'estudi també ha detectat un important interès i unes altes expectatives dels actors implicats que es mostren amatents a què es vagi configurar l'Eurodistricte i deixi de ser quelcom teòric.

L'objectiu primordial dels representants de les diferents institucions ahir presents a l'Auditori és conseguir dotar jurídicament l'òrgan i validar-lo políticament per arrencar "una ambiciosa iniciativa que ha d'endegar una conca de vida comuna". Aquest tràmit, alhora, és bàsic perquè els integrants en l'Eurodistricte puguin optar als ajuts econòmics de la Unió Europea que donarà a partir del 2013 als territoris transfronterers que s'hagin estructurat i convertit en eurodistrictes. Una fórmula que ja existeix des de fa anys a comunitats transfrontereres d'Alemanya i França.

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira -que també és copresident del Comitè de Pilotatge- es va mostrar molt optimista davant la creació de l'Eurodistricte i va dir que la missió principal ha de ser la de donar millor qualitat de vida als ciutadans de les dues bandes de la frontera.

Tanmateix, el vicepresident va recordar diferents episodis històrics en què els territoris que integren l'Eurodistricte van estar enfrontats per guerres. Si bé, va afegir "aquest nou ens neix fruit d'una profunda reflexió europeista, amb una idea constructiva i de pau".