la gran fam

Aquest cap de setmana Ucraïna commemora amb tota solemnitat el 75 aniversari de la Gran Fam que Stalin va infringir a zones rurals d'Ucraïna i altres territoris del sud-oest soviètic. Van morir-hi entre 4 i 5 milions d'ucraïnesos. Els va deixar morir de fam. Stalin és l'assassí que va matar més durant el segle XX, uns 20 milions d'éssers humans. Ara hi ha una exquisida discussió sobre si va ser un genocidi -matança intencionada i programada- o no. Mentre això succeeix, els ucraïnesos s'irriten amb els dubtes d'alguns estats europeus a dir les coses pel seu nom davant la por a la reacció de Rússia. Amb Rússia la Unió Europea s'ha d'esforçar a tenir-hi bones relacions, però les coses no es poden amagar fins a negar el totalitarisme del segle XX, sigui del color que sigui.

GIRONA CENTRE

Algun dia, circulant per l'autopista AP-7, trobarem una sortida -i per tant també una entrada- que s'anunciarà com a Girona-centre. És la que s'ha de construir a l'altura de Sant Gregori i que serà l'accés principal a l'autopista des de Girona un cop es desplaci el Girona-sud fins a Fornells i el Girona-nord fins a Medinyà. Tot això són plans que estan en les previsions de construir el tercer i el quart carril de l'autopista. Però fa tant de temps que aquest és un projecte que no avança! En tinc coneixement des de fa vuit anys i no es materialitza. Aquest diari informava ahir dels molts mesos que fa que el Govern de l'Estat té aturats els tràmits per fer possible l'inici de les obres. Quin mal hem fet? És només indolència i mala gestió? Per què la N-II es desdobla a un ritme tan i tan lent mentre els vehicles van pagant peatge per la històrica i estreta AP-7? Què hi diuen els que fa cinc anys tenien mil teories conspiratives de l'empresa concessionària dels peatges?

BRASIL

Enrique Iglesias, secretari general de les Cimeres Iberoamericanes i polític sud-americà, uruguaià concretament, de prestigi, visita el Congrés. Apunts de la trobada: Brasil s'està convertint en una superpotència que es desenganxa de la resta del continent. Brasil vol la integració militar sud-americana perquè està abocada al negoci de la construcció d'armament (què diran els que tenien Brasil com el far de Porto Alegre i altres miratges?), la democràcia a Veneçuela es degrada a passes de gegant, la Unió Europea es perd per les branques en les negociacions comercials de lliure comerç i mentrestant Xina va entrant en el mercat sud-americà.

LUKOIL

Un dia es dóna per fet que l'empresa pública russa Gazprom comprarà el 26% de les accions de Repsol i el dia següent es descarta. El tercer dia es coneix que serà la companyia Lukoil, encara més opaca, i al cap d'una estona es diu que no. Quelcom es mou. Seria un gran error que el mapa energètic europeu estigués penetrat, pel nord, per l'est i ara pel sud, pel poder rus en el camp energètic. Ja no és una batalla ideològica, en absolut: és una batalla d'influència, poder i dependència energètica. Per què aquests dubtes del govern? Sembla ser que el ministre Miguel Sebastián es fàcil d'enredar. Només així s'explica que Nissan (això és, Renault, avui dia) sigui capaç de vendre-li una immensa regulació d'ocupació a canvi de la futurible fabricació d'un cotxe ecològic.

500 MIL EUROS

Miquel Barceló, grandíssim artista mallorquí i universal, ha acabat la seva cúpula a la seu de Nacions Unides a Ginebra. Una gran obra d'art: 20 milions d'euros, el 60% d'empreses para-privades. Són molts diners? Si mirem els preus d'altres projectes culturals de gran embargadura, no. El què succeeix és que 500 mil euros de la cúpula han estat pagats amb una partida de Fons d'Ajuda al Desenvolupament, diners destinats a la cooperació. El ministeri d'Afers Exteriors ha tingut una política comunicativa dubitativa, per no dir de simular i dissimular. I ja tenim servida una reprovació al ministre d'ExteriorsÉ

SANTA MERAVELLES

Una santa, Santa Meravelles de Jesús, va néixer en el número 36 de la carrera de San Jerónimo, actual seu de part de les dependències del Congrés. Va ser perseguida per la seva condició de religiosa durant la Guerra Civil. Un diputat del PP, Jorge Fernández-Díaz, volia col·locar-hi una placa per recordar-la. El president José Bono hi estava d'acord. Els socialistes s'hi han oposat i els promotors han plegat veles. És curiós que en una època de recuperació de la memòria històrica, de totes les bandes, aquesta no es pugui fer en aquest cas. Si la santa hagués nascut al carrer del costat, la placa ja estaria instal·lada. És encertada la decisió? Hi ha camp per la discussió però els mateixos que promouen la recuperació de la memòria històrica amb una llei ara frenen aquesta iniciativa. Prejudici? A propòsit del que hem viscut aquesta setmana al Congrés: les converses privades entre personatges públics han de ser difoses pels mitjans de comunicació? Ho dic per la opinió informal i privada del president Bono sobre els seus companys de partit.