El 36,2% dels nadons que han nascut a les comarques gironines al llarg del 2007 tenen algun dels pares de procedència estrangera. Dels 8.416 nens que han nascut a la demarcació, 504 són de pare espanyol i mare estrangera, mentre que 328 tenen mare de nacionalitat espanyola però el pare és d'origen estranger. Tanmateix 2.147 tenen tant el pare com la mare d'origen estranger. Les dades fetes públiques arran de l'estudi de Institut d'Estadística de Catalunya indiquen que en 203 naixements no hi consta la nacionalitat d'alguna de les parts i que la resta, 5.031 nadons, tenen pares d'origen espanyol.

La dada té més relevància si es té em compte que la mitjana de nadons que tenen algun dels pares o els dos de nacionalitat estrangera a les comarques gironines és vuit punts superior que la mitjana catalana. Al conjunt de Catalunya el percentatge és del 28,3% dels 83.716 nadons que han nascut al llarg del 2007.

Per comarques, l'Alt Empordà i la Cerdanya són les dues que tenen un percentatge més elevat de naixements de pares i mares estrangers, amb un 41,5 i 41,2% del total de nadons que van néixer l'any passat. En canvi, la Garrotxa (28,9%) i el Ripollès (26,9%), a la cua de la demarcació. Si bé el Baix Empordà va registrar el 37,4%, el Pla de l'Estany el 35,3% i el Gironès el 34,1% de naixements de pare o mare o ambdós de nacionalitat estrangera.

Pel que fa a l'evolució de naixements, les dades indiquen que hi ha hagut una lleugera frenada dels naixements. Si del 2000 al 2006 la xifra va créixer notòriament, el creixement gradual d'aquest segle s'ha reduït entre el 2006 i el 2007. Per exemple, al Gironès es va passar de 1.600 naixements el 2000 a 2.412 al 2006. En canvi durant el 2007 van néixer 2.412 nadons.

L'estudi també destaca un fort creixement de la fecunditat tant en edats joves (15-19 anys) com madures (40-44 anys). Especialment els adolescents d'entre 15 i 19 anys que, amb un 12% dels naixements, té el percentatge més elevat dels darrers vint anys, amb un augment del 10% en relació amb el 2006. Les edats intermèdies (25-34 anys) han disminuït.

En Marc i la Júlia

Tant a Catalunya com a les comarques gironines, Marc ha estat el nom més posat per a nen mentre que per a les nenes guanya el nom de Júlia. A les comarques gironines, des del 2007 hi ha 131 nous Marcs i 103 Júlies. Arnau, amb 101 nadons, Àlex, amb 87, i Pau, també amb 87, segueixen el rànquing que lidera Marc en els nens. Pel que fa a les nens, Laia, amb 95, Paula, amb 94 i Maria, amb 78, són els noms més posats després de Júlia.

Catalunya ha registrat la xifra més alta de naixements dels darrers 30 anys. Segons l'Idescat, les causes de l'augment de la natalitat són diverses, però destaca, en primer lloc, l'arribada d'immigració de l'estranger, que ha fet incrementar el nombre de dones en edat fèrtil i ha fet créixer la fecunditat en edats joves. En segon lloc, el trànsit per les edats de màxima fecunditat de les generacions plenes nascudes als anys setanta i, en tercer lloc, l'augment de la fecunditat en dones d'edat madura.