Castelló d'Empúries és el municipi de Catalunya amb l'índex d'immigració més elevat, un 42%. Això, més la separació radical entre els dos nuclis, Castelló i Empuriabrava, consideren que dificulta la cohesió social i pot arribar a ser motiu de fractura social. Aquesta és una de les realitats que s'ha estudiat en l'avanç del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i que s'aborda amb un creixement urbanístic que pretén enllaçar els dos nuclis, a banda d'altres mesures.
A gener de 2008 la població censada de Castelló d'Empúries era de 10.629 habitants, tot i que com a municipi turístic es multiplica durant l'estiu. La població s'ha multiplicat "amb un increment de 600 persones anuals entre 1998 i 2003". Segons l'informe elaborat, això és "molt important per un municipi que l'any 1991 només tenia 3.600 habitants". Ara bé, la major part de la nova població és estrangera i arriba gairebé a representar la metitat de les persones censades. La procedència, segons les dades "es reparteix gairebé a parts iguals entre persones de la resta de la Unió Europea -de manera general, amb un poder adquistiu alt o molt alt- i persones de fora de la UE -en general, amb un poder adquisitiu baix o molt baix".
La identitat comuna
Tres factors contribueixen a dificultar una cohesió social d'aquesta població, a l'entendre dels tècnics que han treballat en el projecte. En primer lloc, la dificultat d'assolir una identitat comuna dels veïns. En segon, el fet que la composició asimètrica del veïnat -autòcton, estranger, pobre i ric- complica la integració i pot ser, remarquen "un motiu de fractura social o de simple ignorància entre els veïns". Finalment, la separació entre els dos nuclis que no ajuden a fer canviar aquesta realitat. El nucli de Castelló i el d'Empuriabrava tenen població disseminada. El nucli té un terç dels veïns, i Empuriabrava els dos terços restants, encara que la densitat és baixa (34 habitants per hectàrea).
Acostar Empuriabrava
El nou POUM té en compte tots aquests elements a l'hora de preveure el creixement. Un dels criteris d'ordenació específica per "garantir una relativa cohesió dels sòls urbans i urbanitzables i potenciar la seva proximitat". Potenciar la proximitat física; fomentar espais d'articulació entre la via, els rius Muga i la Mugueta i la marina; i resoldre les xarxes de mobilitat són formes de fer-ho.
Així, entre altres actuacions, a l'avanç es manifesta que "som del parer que una actuació urbanística "rotunda" que posi punt final a l'extensió de sòl urbà és la forma d'evitar mals majors i creixements indiscriminats, sense articulació entre ells". Valoren com a positiu "apropar la marina a la carretera, i també a la vila, i alhora, apropar els símbols i les imatges urbanes de la via a la marina".
