El dia de Sant Esteve una forta llevantada va afectar tot el litoral català. Els efectes ja els coneixem tots gràcies a les imatges i explicacions ofertes pels mitjans de comunicació tradicionals o via Internet: el You Tube o altres canals de comunicació de darrera generació.
En una situació com aquesta, tothom demana la màxima eficàcia i rapidesa als serveis d'emergència. Quantes vegades s'ha criticat que una ambulància o un cotxe de bombers ha trigat molt a arribar? Quan una persona té una emergència, cada segon sembla una hora i per tant no es valora ni la distància que s'ha de recórrer, ni la possibilitat que el servei demanat estigui treballant en un altre cas.
Els serveis d'emergència, però, treballen les 24 hores del dia els 365 dies de l'any. Per a ells no hi ha, per exemple, ni Nadal, ni Cap d'any, ni tampoc dia de Reis. D'acord que aquesta és la seva feina i per això els paguen. Però, com a mínim, aquesta dedicació contrasta amb els ponts i aqüeductes que s'organitzen aquests dies de festa en moltes feines.
Quan hi ha un incident greu com pot ser la llevantada del dia de Sant Esteve, el millor és deixar treballar els equips d'emergències. La curiositat humana, però, pot més que qualsevol recomanació de quedar-se a casa i no acostar-se a les zones conflictives. El dia 26 no va ser una excepció. Hi havia temporal i fort vent. Malgrat, tot, moltes persones es van acostar a primera línia de mar per veure com trencaven les onades. Alguns en van sortir remullats.
Afortunadament, en la majoria dels casos tot plegat es queda en una aventura més per explicar a amics i coneguts. La força de les onades, però, no es pot calcular prèviament i després de tres o quatre de força moderada en pot arribar una de molt forta i emportar-se tot el que trobi per davant. A l'Hospitalet del Llobregat una onada va arrossegar un cotxe a l'aigua. Quant pesa un cotxe i quant una persona? Com a mínim, un cotxe pesa dotze o catorze vegades més que una persona. Acostar-se als passejos marítims quan hi ha temporal és molt i molt perillós.
A Blanes, no fa gaires anys, un grup de persones que va anar al port un dia de temporal van acabar a l'aigua. Aquell incident va acabar amb víctimes mortals. Després tothom demanava responsabilitats. Divendres, però, el perill era generalitzat. No calia acostar-se a l'aigua per posar la vida en perill. El fort vent que bufava de manera sostinguda va fer caure, entre altres elements, teules, rètols, tendals i testos. Sortir al carrer era extremadament perillós. Jo no vaig veure ningú que portés casc per protegir-se dels elements que queien del cel. Malgrat tots aquests condicionants negatius, dissabte passat desenes de persones explicaven que havien anat, de nit, al passeig de Mar de Blanes a veure com s'estavellaven dues embarcacions d'esbarjo.
Mentre aquestes persones gaudien de l'espectacle -per dir-ne d'alguna manera-, els pescadors es jugaven la vida intentant salvar les seves eines de treball al port. Cinc van anar a parar a l'aigua, afortunadament sense patir greus danys. Per uns va ser la nit més llarga de la seva vida. Per d'altres, un dia diferent que explicaran als seus fills i néts perquè un temporal d'aquests, afortunadament, només es veu un parell de cops cada segle.
Per tant, amb la mateixa força que es reclama seguretat, tothom hauria d'actuar amb responsabilitat quan hi ha una situació extrema. Deixem treballar els professionals i si cal, com diuen les recomanacions, no sortim de casa. Tots hi sortirem guanyant.
