Temporal de mar

30 de desembre. He acompanyat l'Artur Mas en la seva visita a Tossa de Mar i Blanes. El dia anterior vaig estar a l'Escala. I el dissabte 26 a la tarda vaig trucar a diversos alcaldes. Un temporal d'efectes devastadors i que no es recorda des de fa decennis. Ens trobem a la Costa Brava, el nom ja ens ho recorda. Impressions: el mar torna allí on havia estat, la intervenció humana ha modificat la regeneració natural d'algunes platges...però també s'ha de dir que a Blanes un dic hauria pogut evitar molts i molts dels danys causats si el departament de Medi Ambient no hagués aturat aquesta obra durant tant temps per una protecció del medi ambient de visió intransigent i pseudoreligiosa.-panteístico-dogmàtica. Els diners hi són, 22 milions d'euros. I estan avorrint-se a les arques de l'Estat pels pals a les rodes dels mateixos que ens faran circular a partir del 15 de gener a 40 quilòmetres per hora per algunes autovies de l'àrea de Barcelona. Un cop governen uns i un cop governen els altres però en els països sensats les excentricitats d'una clara minoria no s'imposen impunement al conjunt de la població com si res.

Els dietaris de Sándor Márai

He acabat de llegir els dietaris (1984-1989) de Sándor Márai (1900-1989). Molt recomanables. De l'admirat escriptor magiar últimament s'han publicat moltes novel·les espesses que han anat a rebuf de la gran joia que és "L'última trobada". Però Márai té dos llibres de memòries fantàstics i també aquests dietaris escrits des de l'exili i camí de la mort.

Txèquia

La República Txeca ha iniciat la seva presidència semestral de la Unió Europea. I ho ha fet amb un allau de crítiques d'alguns mitjans de comunicació i d'alguns polítics cap a l'Estat i cap al seu cap d'Estat, el president Václav Klaus. S'ha de dir que les presidències semestrals de la Unió Europea s'acabaran quan entri en vigor el Tractat de Lisboa (potser el 2010 si la tardor del 2009 els irlandesos viren el seu no del primer referèndum). Amb el nou Tractat hi haurà un president d'Europa amb un mandat de dos anys i mig. Mentrestant, a una bona presidència (la francesa ha estat molt intensa i unànimement aplaudida) la pot seguir una de més fluixa. Però en cap cas s'hi val l'acarniçament contra un Estat soci. Entre altres motius, perquè és la millor manera de sembrar encara més euroescepticisme en els nous socis de l'exbloc de l'Est. Des de l'europeisme més convençut, en un exercici d'empatia es pot entendre alguns dels motius de la prudència dels socis de l'antic bloc comunista. Països que havien viscut la opressió totalitària del comunisme ara volen viure més les formes d'un Estat complert abans de cedir part de la seva sobirania. Però tot arriba: Eslovàquia ja ha entrat a la zona euro i Txèquia ho farà la propera tardor. Menys dards fàcils cap al president Klaus, amb poders simbòlics, i més atenció al primer ministre, Mirek Topolonek. La presidència txeca té tres objectius: economia, energia i política exterior. Les tres "e". Croàcia podria entrar a la Unió Europea el 2010.

Cuba

El cinquantè aniversari de la Revolució castrista. Radiografia crítica de la immensa majoria dels mitjans de comunicació, inclòs el diari El País que fa temps que diu les coses clares sobre la misèria i el totalitarisme del règim cubà. El diari El Público, que tan poc es llegeix per aquestes terres, s'ha despenjat amb un quadernet especial hagiogràfic del règim castrista.

1 de març

Eleccions basques i gallegues l'1 de març. Ningú al Partit Nacionalista Basc sabia que el lehendakari Juan José Ibarretxe avançaria les eleccions al primer cap de setmana de març. El singular sistema d'elecció de 25 diputats per cada província, independentment de la població, dóna més possibilitats al PSE-PSOE. Àlaba, molt menys poblada, proporciona bons resultats als socialistes i al PP. Els del PNB guanyaran en vots però poden quedar frec a frec en escons amb els socialistes. Aleshores podria succeir que el PP donés a canvi de res els seus vots per fer lehendakari al candidat socialista Patxi López. Al PP li donaria un cert rèdit en alguns punts d'Espanya on ha fet de la "causa territorial" un motor de vots. I els socialistes hauran de mullar-se sobre si accepten aquesta eventualitat. Les eleccions basques són molt importants per al País Basc, òbviament, però també per definir l'estabilitat del govern Zapatero pel que queda de legislatura. Si de l'1 de març en surt un Partit Nacionalista Basc amb la presidència i governant amb els socialistes - que posarien condicions molt dures, potser canvi de llogater a Ajuria Enea- i uns nacionalistes gallecs governant amb el partit socialista, José Luis Rodríguez Zapatero ja té socis estables de legislatura. Si alguna d'aquestes peces falla, l'estabilitat parlamentària se li complicarà molt fins a les eleccions catalanes de l'any que ve. I després, ja veuríem.

Morts

No vull entrar en poques línies en un tema tan complex com l'atac de l'Estat d'Israel contra l'organització terrorista Hamas que, a través d'un cop d'Estat, va aconseguir el control de Gaza el juny de 2007. És evident que ha mort molta població civil innocent. I que els atacs són poc selectius. Només vull assenyalar que l'any es va acabar amb més de 400 morts en pocs dies en la guerra que lliuren les tropes rebels de l'Est de la República del Congo i l'exèrcit ruandès. Però això només va ser un breu en alguns diaris d'un despatx de l'agència Reuters. No hi ha fotos. No hi ha, per tant, el mateix interès.

Amb quins suports?

El 30 de desembre el vicepresident Pedro Solbes va fer públic el "model" de finançament autonòmic que proposa el Govern espanyol. Escolto la roda de premsa de Solbes anant en cotxe entre Tossa de Mar i Blanes. A Blanes li dic a l'Artur Mas, que ha negociat models de finançament i que és coneixedor de la matèria, que no he entès gaire res. Ell em diu que tampoc perquè aquest és l'objectiu de la proposta, que no compleix, de molt, l'Estatut català. D'entrada perquè el finançament de Catalunya el Govern espanyol el vol fer passar per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). Això no és el que diu l'Estatut. Però per aprovar aquesta llei al Parlament espanyol es necessita majoria absoluta. Amb qui pot fer el PSOE majoria absoluta? Amb quins suports compta? Podria fer un gran pacte amb el Partit Popular. Aleshores Mariano Rajoy s'hauria de menjar tota la seva artilleria antiautonomista dels últims anys. Podria fer majoria amb CiU, possibilitat remotíssima avui amb un model contrari a l'Estatut. La pregunta és: ¿podria el PSOE fer majoria amb els bascos del PNB quan els bascos estan fora del règim general de finançament? Podrien els bascos amb el seu vot endossar un sistema a les comunitats de règim comú? Ells ens diuen que amb els seus vots no faran això. I aquí ens els creiem. Aleshores, Zapatero té un calendari electoral i un panorama que fa difícil la majoria parlamentària per a l'acord. També podria ser que hi hagués un acord insatisfactori que acceptés el Tripartit i aleshores ERC, que va votar que no a l'Estatut - en el Parlament i en referèndum-, acceptaria el model de l'Estatut rebaixat.