Fa cent anys que la ciutat de Figueres tenia 12.072 habitants. En aquest any, el dia 2 de maig, es van celebrar les eleccions municipal que havien estat ajornades a finals del 1907 en haver disposat el govern la redacció d'una nova llei electoral. L'alcalde fou elegit l'1 de juliol, per 17 vots a favor i cap en contra. Era l'advocat i fiscal Joan Carbona i Molins que figurava com el cap d'una candidatura republicana autonomista unitària. A la presa de possessió Carbona va fer un discurs que fou un cant a la llibertat. Va dir que repugnava el vassallatge dels homes als altres homes, que només havien de ser esclaus de si mateixos i de la seva intel·ligència i que per contradiccions de la vida, ell havia estat elegit per dirigir els altres. Carbona ha estat qualificat com un "professor d'ironia" per la seva gràcia, humor i enginy, el qual es distingia per una conversa molt amena i simpàtica. Era un gran aficionat a les tertúlies nocturnes i residia a la Rambla, cantonada al carrer de la Portella. Havia nascut a Figueres el 23 de febrer de 1858 i va morir quan faltaven quinze dies per arribar a centenari.
Com a alcalde, a finals d'aquest mateix mes de maig, hagué de fer front a un greu problema d'ordre públic en haver disposat el Govern el trasllat de forces del castell a la guerra de l'Àfrica alhora que iniciava la crida de reservistes per aquella conflagració. Fou una disposició molt mal acceptada per la gent, ja que la ?guerra d'Àfrica causava nombroses baixes.
Poc després, el 27 de juliol, i coincidint amb l'anomenada Setmana Tràgica de Barcelona, uns elements sediciosos vinguts de fora entraren a l'església parroquial de Sant Pere i obligaren violentament el capellà que celebrava missa a retirar-se. Després van presionar tots els comerços perquè tanquessin les portes i uns altres revoltosos van tallar els fils dels telèfons a l'estació. Un grup de dones i mainada es posaren davant la màquina de tren correu i impediren la seva sortida. Després l'escamot van aixecar trossos de la via i van calar foc a un pont de fusta al pas a nivell del camí vell de Vilatenim, a l'indret dels Fosos. Per tal motiu els trens no podien circular.
Les forces públiques foren escridassades i pedregades quan es presentaren per imposar l'ordre i el seu comandament va rebre un cop de pedra al cap. Llavors les forces van disparar uns trets a l'aire i van ferir un obrer. Vist el caràcter dels esdeveniments l'alcalde, seguint ordres superiors, resignà el seu càrrec a l'autoritat militar. Es va declarar la llei marcial que va suprimir les garanties constitucionals i la tropa prengué posicions a diversos punts de la població.
En aquell any es feren diverses obres urbanes a la ciutat i destaquen l'enderroc del vell rentador que hi havia a la plaça de la Palmera i el nou construït al carrer de Sant Roc, la nominació dels nous carrers del Rentador, Hortes, Rubaudonadeu i el canvi del carrer dels Fosos pel de Joan Tutau. Un lloc que era admirat per la gent fou la plaça de l'Estació, que havia estat inaugurada l'any anterior i que, a la vegada, s'havia perllongat el carrer de Sant Llàtzer, que va permetre el seu enllaç directe amb el passeig de l'Estació.
Una nota molt curiosa d'aquest any la van donar els cabrers de la població. En aquells anys hi havia el costum que cada matí i tarda passaven pels carrers amb un ramat de cabres que les munyien davant de cada casa que li demanava llet, encara que ja començava a introduir-se la llet de vaca. Aquests, els vaquers, varen veure la possibilitat de fer un gran negoci afegint aigua a la llet de les vaques que munyien en els estables. Posaven la llet en cantines i amb elles voltaven pels carrers venent la llet directament a cada casa. Quan havien despatxat alguns litres, omplien la cantina d'aigua a la primera font que trobaven i seguien venent la llet, ara aigualida. La gent se'n va adonar i es va queixar. L'alcalde va muntar un servei de vigilància amb els policies municipals, però com que els vaquers els coneixien, s'espavilaven per despistar-los. Llavors l'alcalde va requerir agents secrets de la policia governativa que vestits de paisà aconseguiren descobrir el frau. Els lleters tramposos foren posats a disposició judicial i les seves dones anaren a demanar clemència a l'alcalde. Aquest els va dir que si no tornaven a fer-ho els ajudaria i va anar a parlar amb el jutge per retirar la denúncia en declarar que "no eren venedors de llet amb aigua, sinó que eren venedors d'aigua amb una mica de llet", cosa que no estava penat. Així es va solucionar el problema dels lleters.
Una novetat molt important va ser el cine que seguia entusiasmant la gent. Feia quatre anys que s'havia iniciat en sessions a l'aire lliure a un quiosc dit d'en Rufo, que estava al final del passeig Nou. L'entrada era gratuïta i només calia pagar la consumició, que generalment era una gasosa o un grapat d'anissos per endolcir l'aigua que prenien de la Font Trobada, que eixia allà mateix. Tot seguit l'industrial figuerenc Carles Cusí va muntar un cine permanent al carrer de Sant Pau i en el 1909 l'Ajuntament va inaugurar uns sessions de cine al Teatre Municipal. La projecció es feia al revés, des de darrere del taló on hi havia la màquina projectora.
Una altra novetat fou la presència del primer automòbil d'un figuerenc. Era propietat de l'esmentat Carles Cusí, que l'havia adquirit l'any anterior i amb el qual es passejava per la població amb l'admiració de la gent. Era una persona molt ben considerada ja que també era, a part de la sala de cine esmentada, propietari de l'empresa que subministrava electricitat a la població.
En esports, s'havia iniciat el futbol i s'organitzà el primer partit. Els figuerencs van veure la primera pilota oficial que havia portat de Suïssa el figuerenc Josep Maria Giralt, la qual va entusiasmar la gent i que deu anys després donaria lloc a la creació de la Unió Esportiva Figueres. En ciclisme es feren unes curses de bicicletes a càrrec de l'Esport Club Empordanès fundat aquell mateix any amb la finalitat de fomentar i practicar aquest esport, que començava a interessar la gent. Les primeres curses es feren al Passeig Nou. Igualment, en el mateix paratge, es van fer les primeres competicions atlètiques organitzades per l'Sport Club Empordanès, que van consistir en carreres de velocitat, mig fondo i obstacles. A la vegada, en el Camp dels Enginyers, de Vilafant, es van celebrar unes proves hípiques que no van agradar ja que no es repetiren fins el 1919. Una novetat curiosa d'aquell any i que fou molt ben rebuda, va ser que es va implantar el sistema de torns dominicals a les farmàcies, que obrien des de les 12 del migdia del diumenge fins al matí del dilluns.
En aquell temps encara no hi havia el parc i la gent passejava per la Rambla, que constava d'un paviment de terra, però era el lloc on es reunien a la sortida de la missa de les dotze de la Parròquia de Sant Pere, de la qual n'era el rector mossèn Josep Callís, des del 1897, el qual havia fundat feia dos anys la Lliga d'Acció Social, que era l'associació dels catòlics figuerencs. També fou una novetat la pràctica dels primers raigs X que es feren a la població a un local del carrer Nou, que estava al lloc on actualment hi ha l'Escola d'Arts i Oficis, i que va posar en funcionament el pastor protestant Lluís López Rodriguez-Murray, que residia a Figueres des del 1881 a un local al carrer de Sant Pau, on tenia la capella evangèlica.
Josep Maria Bernils
