El telègraf òptic consistia en una torre sobre la qual es col·locava un gran màstil. Dalt del pal es muntava un travesser que es podia modificar de posició a través de cordes i politges. A l'extrem del travesser hi havia dos pals verticals també mòbils. D'aquesta manera s'aconseguien un gran nombre de figures geomètriques que es podien veure d'una torre a l'altra. Un cop observats els senyals, els membres de la torre a través d'un diccionari de claus desxifraven i retransmetien els comunicats. El diccionari més usat possibilitava 8.464 expressions, que es podien seleccionar amb 2 signes.