Pels passadissos del Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN), que s'ha fet molt popular des que es va posar en marxa l'accelerador de partícules que ha de recrear les condicions de la formació de l'univers, hi corre sang gironina. Tenint en compte que hi treballen milers i milers de científics, els números ja feien pensar que havia de ser així. Com a mínim cinc experts de la demarcació, potser més, es dediquen a buscar preguntes i respostes en l'àmbit de la física, la informàtica o l'electrònica en aquest centre ubicat a Ginebra. Diari de Girona ha pogut parlar amb quatre d'ells, que s'han escarrassat a explicar amb paraules planes a què dediquen les seves hores, que han negat que els experiments que es faran a l'accelerador, de nom LHC (Large Hadron Colliger), puguin suposar un perill i que han lamentat que a casa nostra no hi hagi més oportunitats de desenvolupament professional.

Un d'ells, l'Ildefons Magrans, treballa directament en un dels quatre experiments que es faran amb l'accelerador de partícules. De fet, més que experiments, caldria parlar de quatre detectors que s'instal·laran a l'accelerador per detectar el resultat de les col·lisions entres les partícules. "L'accelerador posa sobre la taula un munt de reptes, si es troba el que s'espera ja podrem parlar de bons resultats, però molt més si es fan troballes inesperades", diu Magrans. I és que, de manera molt resumida, es podria dir que l'accelerador té com a objectiu simular el "big bang", l'explosió que fa 15.000 milions d'anys va originar l'univers.

El gironí coordina des de fa quatre anys un projecte centrat a facilitar el control del sistema de filtratge dels milions de dades que, a cada segon, sorgiran de la col·lisió de les partícules d'un dels quatre experiments, el del detector CMS, que es faran a l'accelerador, que fins al juliol no es tornarà a posar en marxa a conseqüència d'una avaria que va sorgir pocs dies després que s'engegués a principis de setembre. En aquest projecte també hi treballa el seu germà petit, Marc Magrans, un altre gironí a la llista.

Mentre que l'Ildefons ja fa més de sis anys que corre pels passadissos del CERN, Oriol Pujolàs hi posarà definitivament els peus passat Reis. I si el primer és enginyer informàtic i elèctrònic, aquest gironí és físic teòric, i arribarà a Ginebra, després de dos anys al Japó i de tres a Nova York, gràcies a una beca i acompanyat de la seva dona, metgessa, que també ha trobat feina a Suïssa.

"Per mi és un honor que mentre jo estaré al CERN es materialitzi el projecte de l'accelerador de partícules", diu Pujolàs, que als laboratoris de Ginebra continuarà amb el seu treball de recerca i mirarà des de fora però de ben a prop el que passi dins l'accelerador.

I és que el gironí és expert en cosmologia i concretament en forats negres, i per això pot respondre amb criteri a les alarmes que ha generat l'accelerador: "Mai s'ha creat un forat negre al laboratori, però algunes teories diuen que amb l'accelerador es podrien crear per primer cop, però serien forats negres petitíssims, que s'evaporen en fraccions ínfimes de segon. I si es creessin, això implicaria que a les capes altes de l'atmosfera també se n'estan creant contínuament", explica Pujolàs, convençut que per tot plegat no hi ha cap risc: "El 99,9% de físics teòrics haurien estat equivocats si acabés sent perillós", diu.

Un altre Oriol, l'Oriol Carreras, treballa des de fa més de dos anys al departament de xarxes del CERN i, encara que tampoc està ficat directament dins el projecte de l'accelerador, la seva feina consisteix a fer possibles els suports que permetin transportar els milions i milions de dades que es generen cap a altres centres de recerca. Considera "ganes de crear polèmica" les crides que s'han fet pels riscos de l'accelerador, i "una gran experiència" la que està vivint al CERN. https://ert.cern.ch/ és l'adreça, indica, que aquells qui vulguin treballar-hi han de consultar.

Veterà

Però el gironí que segurament sap més coses del CERN és el palamosí Pere Mató, que el 1986 va arribar a Ginebra per treballar durant sis mesos amb la seva tesi i que s'hi va acabar quedant. Mató és doctor en Física i en l'actualitat dirigeix un equip que desenvolupa programes informàtics, impossibles de comprar, per fer els experiments del CERN. I, com Magrans, participa en un dels experiments de l'accelerador, el del detector LHCb.

Mató troba a faltar el mar però ja compta a retirar-se a Ginebra, i de moment, serà difícil que els altres tres gironins tornin a casa. Aquí hi ha menys llocs de treball que els interessin i els sous no tenen res a veure amb els de Ginebra on, explica Magrans, llogar un pis representa una cinquena o una sisena part del que es cobra. "Em surt molt més a compte venir a Girona cada mes en avió", diu.

Pujolàs, que no descarta quedar-se a Ginebra si trobés un lloc definitiu de treball, diu que cal invertir més en investigació bàsica i fer que es conegui per què és important la feina dels físics. "La gent hauria de saber que moltes de les proves diagnòstiques mèdiques es creen amb investigacions d'aquest tipus", ressalta Pujolàs. Però una cosa no treu l'altra: Mató recalca que els investigadors han de formar-se treballant en diversos països.