aquests dies la premsa estatal s'ha fet ressò de la resolució del Ministeri de Medi Ambient (BOE, resolució 19023, de 25 de novembre de 2008), que veta la construcció de l'autovia Terol-Conca pel seus inassolibles costos ambientals. La resolució negativa es basa en el gran impacte ambiental de totes les alternatives proposades i en les característiques de la via i els vehicles que hi circulen, que majoritàriament fan desplaçaments locals, la qual cosa no justifica l'impacte d'una autovia. Arran d'aquesta resolució, el Ministeri de Foment, tot i la voluntat política de construir l'autovia inclosa en el Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte (PEIT), es veu obligat a desestimar-ne la construcció i optar per millorar les comunicacions amb el condicionament de les carreteres existents. Alhora, en el nou plantejament manifesta explícitament que tindrà en compte els principis de cohesió territorial i social, el medi ambient, la seguretat i l'eficiència econòmica.

Les raons del veto mediambiental s'expliquen detalladament en la resolució que és un bon exemple de rigor i un precedent alliçonador. Aquesta analitza els diferents impactes en la geologia, la hidrologia, la connectivitat ecològica, la vegetació i la fauna i la incidència en espais protegits per la xarxa Natura 2000, la Directiva de Hábitats, la llei 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, i altres figures de protecció locals, estatals i comunitàries. Per a la resolució es té en compte que l'autovia, que requereix tanques i una mitgera de ciment, és una potentíssima barrera artificial que fractura el territori. L'aspecte més destacat són els efectes que tindria la nova infraestructura sobre els espais integrats en la Xarxa Natura 2000, ja que són espais protegits per la legislació europea (Directives 92/43/CEE i 79/409/CEE).

És bo recordar que aquesta és la segona autovia desautoritzada per motius mediambientals darrerament; l'anterior va ser la Còrdova-Ciudad Real-Toledo el 2007. El comportament més rigorós del Ministeri de Medi Ambient a l'hora d'autoritzar la construcció de grans infraestructures viàries en aquests darrers dos anys es pot interpretar com el signe d'una major sensibilitat ambiental. Semblaria que els polítics responsables són més conscients del que significa el creixement sostenible i que ja ha passat el moment de justificar la construcció d'autovies de gran impacte amb la cantilena del progrés. És clar que per altra banda també es pot pensar que aquest major rigor polític en l'adopció de postures més estrictes en defensa del medi ambient es degui més a la por envers les autoritats comunitàries que no pas al convenciment. De fet, atès que aquestes grans obres d'infraestructura viària és financen amb fons FEDER, qualsevol incompliment de la normativa comunitària podria ser objecte d'un requeriment per part de Brussel·les, i és notori que a Europa es vol impulsar un compliment estricte de l'Agenda 21. És per això que darrerament s'ha intensificat el seguiment de totes les obres finançades amb fons comunitaris especialment a Espanya, que s'ha significat per un creixement desmesurat d'infraestructures d'aquesta índole.

Sigui com sigui, aquesta elogiable resolució és un model traslladable al nostre territori, un precedent important per exigir que també a casa nostra les anàlisis d'impacte ambiental s'apliquin amb rigor quan calgui construir grans infraestructures. Tot el que és vàlid per protegir "complejo lagunar de Fuentes" o els "sabinares de Campillos-Sierra", referent a l'autovia de Terol, es pot aplicar igualment als espais humits de Vaca Morta, al PEIN Gavarres o a l'espai connector del Pla de la Rabetlla, referent a l'autovia d'accés a la Costa Brava, o sigui la variant de la Bisbal. Des d'aquí, una vegada més demanem als departaments de Medi Ambient i d'Obres Públiques i Política Territorial del Govern català que siguin rigorosos en prendre decisions que afecten irreversiblement el territori. Que contemplin la cohesió territorial i social i que avaluïn els efectes de sobre els espais connectors inclosos en el Pla Territorial del Baix Empordà i en la Xarxa Natura 2000, tal com exigeix la legislació europea. El nostre Govern, pioner en tantes coses, ha de ser també el primer a donar exemple de sostenibilitat, amb la preservació del territori i el manteniment de la qualitat de vida de les persones.