Només 1 dels 806 que actualment hi ha catalogats ha aconseguit allunyar-se de mans malintencionades. Per combatre aquest tipus de pràctiques, una trentena de països, entre els quals l'estat espanyol, han subscrit la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic impulsat des de l'UNESCO, que va entrar en vigor el 2 de gener d'aquest any. Aquest dijous s'ha presentat a Roses, una població de la Costa Brava, la zona on s'hi concentra el 80% dels jaciments subaquàtics catalans.

Amb el vaixell Thetis com a escenari, s'han donat a conèixer les línies generals d'aquesta convenció que té com a objectiu principal la preservació dels vestigis de l'home que fins ara han aconseguit perdurar al fons dels mars i oceans. D'una banda, estableix la col·laboració entre països i el seu estudi, amb la idea d'evitar que 'les àmfores romanes, les monedes d'or i tots els objectes de valor patrimonial que es troben en fons marins no estiguin en col·leccions privades en cases de gent benestant sinó en museus', segons ha explicat el director del Centre UNESCO de Catalunya, Miquel Àngel Essomba. I de l'altra, estableix què s'entén per patrimoni subaquàtic i com s'han de portar a terme les accions de preservació.

En els últims anys, han augmentat les accions que no fan servir mètodes homologats d'exploració científica i que suposen una pèrdua irreparable per a un llegat històric. La convenció pretén evitar també que polèmiques com la del vaixell caça tresors Odyssey es repeteixin. El director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Xavier Nieto, i un dels experts consultats en el procés de redacció de la convenció, ha explicat a l'ACN que el document ha servit per posar de manifest que l'espoliació i destrucció d'aquest tipus de jaciments és un 'mal global' i especialment 'greu' al Mediterrani.

El govern turc i grec denunciava fa uns dies que els seus jaciments estan afectats per aquestes males pràctiques. Malauradament, Catalunya tampoc se n'escapa i dels 806 jaciments localitzats i catalogats, la majoria romànics, només 1 no ha estat víctima de saquejos, els més importants durant els anys seixanta i setanta. Afortunadament, però, encara queden vestigis que s'han preservat intactes per trobar-se en llocs molt amagats o perquè fins ara la tecnologia no permetia localitzar-los. Tota la costa mediterrània i el riu Ebre són els principals focus arqueològics, i molt especialment la línia de mar que va de Portbou a Blanes, on s'hi concentra el 80% dels jaciments. La difícil orografia de la Costa Brava i la força de la tramuntana l'han convertida històricament en un autèntic parany per al món de la navegació.

La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic impulsat des de l'UNESCO compta de moment amb la ratificació de 20 estats. Espanya va ser el primer país de la Unió Europea en fer aquest gest i està previst que d'altres s'hi afegeixin pròximament. Entre els que ja han expressat el seu compromís per aquesta causa figura Bulgària, Croàcia, Nigèria, Mèxic o Barbados.