Jo no puc afirmar si a igual que diu la dita que tres, eran tres las hijas de Elena; tres, eran tres, y ninguna era buena, cap de les, pel cap baix, tres hores durant les quals es va perllongar el desdejuni que l'alcalde de la ciutat més surrealista de les que es fan i es desfan va oferir als representants dels mitjans d'informació va ser bona. No puc afirmar-ho perquè no hi vaig ser present (no els estranyi: jo no tinc cap representació de cap mitjà informatiu, ni tan sols sóc periodista; jo tan sols sóc un franctirador de la vida pública al que el DdG acull a les seves pàgines) ni tampoc puc mantenir-ho perquè cap informació m'ha arribat de la prèviament declarada off the record (ja saben que gaudeixen d'aquest apel·latiu aquelles declaracions que algun polític et confessa però amb el compromís que les diràs d'una altra manera, no les diràs o no diràs la font de la informació) suposo que xerrada, vull dir que espero que no hagi estat un monòleg. A mi em sembla molt i molt bé aquesta bonhomia alcaldiana, em sembla de perles que la primera autoritat no acomiadi l'any amb un darrer sopar que, donades la conjuntura multiracial i multicultural en la qual ens trobem immersos, podria ferir sensibilitats (ja en fan prou per descarregar bilis amb el rebuig que des de determinades postures catalanistes es manté contra qualsevol signe d'espanyolitat. És clar: Com els podem acceptar si provenen d'una raça i d'una cultura tant distant i tan diferent a la catalana? Mirin, mirin per exemple els andalusos: Les seves Verges Maria són totes blanques!) i que, al contrari, saludi l'entrada d'any nou amb un, pel que s'ha pogut veure, loquaç refrigeri. Sí, em sembla molt bé si parlem en termes de cortesia, en termes de protocol, inclús en termes de propaganda política personal. Però no. No em sembla bé que, formalment, la nostra primera autoritat convoqui els mitjans d'informació i els tingui pel cap baix tres hores reunits parlant del diví (no en Dalí) i de l'humà, i que els hagi prèviament imposat les regles de l'off the record. No em sembla bé perquè, amb tots els respectes als meus companys periodistes i representants dels mitjans informatius, què tenen ells que vostès i jo no tinguem perquè vostès i jo no ens puguem assabentar dels temes, de les notícies, dels comentaris, de les opinions que la nostra primera autoritat va proclamar? A més, no els sembla clarament contradictori, per més surrealista, per més dalinià, per més figuerenc que pugui ser, que l'alcalde convoqui els informadors per donar-los unes dades les quals no poden ser publicades? Jo és que, cada dia més, i permetin-me el col·loquialisme de l'expressió, al·lucino por un tub amb la política informativa d'aquest ajuntament: Tot un cos de periodisme municipal a sou dels nostres impostos i, al final, l'alcalde convoca per dir però no informar. Deu ser per aquest buit que la Gemma Ribas va voler marxar altra vegada cap a Barcelona? Però s'han adonat els Casella's boys que la maquinària de repetir una mentida cent vegades perquè acabi semblant una veritat ha quedat totalment sota obediència aliena? Ho compensaran amb berenars amb llums i taquígrafs? Potser no seria mala idea.

Torno a recuperar l'afirmació que, com ja saben, no és meva: Dalí només podia néixer a Figueres.