Fa uns dies, Diari de Girona es feia ressò d'un "experiment jurídic" dut a terme per una advocada laboralista que ha presentat a la Universitat de Girona una tesina on demostra que les anomenades professionals del sexe (que no sempre, o ben poques vegades ho són) poden, segons la legislació vigent, gaudir dels beneficis dels treballadors autònoms. Com? Amb un pas tan senzill com inscriure's a la Seguretat Social com a treballadores per compte propi acollint-se a l'opció altres activitats.

Aquesta constatació, aquest gest pioner i necessari -no ja en el camí cap a la utopia de la legalització (o normalització) de la prostitució, sinó perquè s'imposa que el debat romangui obert i se'n parli alt i clar-, qüestiona una vegada més el mite que gira al voltant d'aquesta pràctica, a saber: que totes les dones que s'hi dediquen o l'exerceixen ho fan forçades o condicionades; que es troben en inferioritat legal respecte de la resta de ciutadans i treballadors; i que, en conseqüència, viuen en situació d'explotació permanent. Bé és cert -ho admeto abans no se m'acusi de contribuir o col·laborar amb l'explotació- que, de prostitutes sotmeses, n'hi ha, com també hi ha moltes altres dones que ho estan, tot i viure en circumstàncies radicalment diferents, i ningú s'esgarrifa. Però quedi clar que no són totes. I que, si vol, una dona gairebé sempre pot trobar alternatives a la prostitució, però pitjor remunerades.

Ara bé: davant d'aquesta perspectiva s'obren tres nous -o vells- interrogants. Primer: si les dones que es dediquen a la prostitució poden, diguem-ne, normalitzar la seva feina, ¿per què no ho fan?; ¿no serà que, malgrat els aparents avantatges, al capdavall hi sortirien perdent? Segon: decidida a donar el pas, ¿de quina manera justifica una prostituta els seus ingressos? Amb una acurada relació dels seus clients i els serveis prestats, mitjançant els corresponents rebuts...? I tercer: atès que la llei prohibeix el proxenetisme, ¿podrien fer-se autònomes les empleades d'un club, o haurien de treballar a domicili o muntar oficina pròpia?

Si la crisi econòmica, com ja comença a ser un lloc comú, ha afectat tots els sectors industrials i comercials, el del sexe, tot i desenvolupar-se en gran mesura de manera submergida, no ha estat una excepció. Les mateixes prostitutes parlen d'una caiguda de serveis de fins al 50%. Els empresaris de la pornografia dels Estats Units fins i tot demanen ajudes milionàries per al rescat del sector. Si en aquests temps de crisi, però, la indústria del porno exigeix per part de l'Administració l'adopció de mesures per a la seva pervivència, també en caldrien per a les treballadores del sexe, sobretot si es esdevinguessin autònomes.

En aquest sentit, l'advocada gironina que es va fer passar per prostituta per comprovar des de dintre la situació legal real d'aquest col·lectiu suggereix una reflexió més: ¿per què les actrius pornogràfiques tenen plena acceptació jurídica i les prostitutes no? Què és el que les diferencia i fa que les primeres gaudeixin d'un estatus que sempre ha estat negat a les segones? Quan es desprendrà la prostitució del llast estigmàtic el pes del qual recau exclusivament sobre la dona -això sí-, pel sol fet de ser-ho?