Quan en aquests moments s'està debatent l'emplaçament de la nova via del ferrocarril d'alta velocitat que, inicialment, s'ha situat a la banda oest del terme municipal, dintre del de Vilafant, cal recordar que Figueres sempre ha estat un lloc de comunicacions creuat per diversos camins i carreteres.

Aquesta xarxa de camins va iniciar-se amb l'arribada dels romans, que tenien la calçada al costat del rec de l'Aigueta, en el límit dels termes municipals de Figueres i Cabanes. Es tractava de la via que, un cop creuats els Pirineus, es perllongava fins a Tarraco i que després fou anomenada Domitia i Via Augusta. A l'edat mitjana va portar el nom de la Via Francesca i Via Calciata. En aquesta zona de l'Aigueta, hi havia el poblat romà de Juncària i la calçada que passava pels actuals carrers de Narcís Soler, Calçada dels Monjos, Méndez Núñez, Nou i Borrassà.

Tot seguit es va variar una part del Camí Ral, que es va desviar de l'antiga calçada romana des del poble de Pont de Molins, passant al peu del marge de la muntanyeta de Sant Roc, de Figueres, ara zona del Castell, i seguia per l'avui final del carrer de la Jonquera, on hi havia bastit el convent de Santa Maria de Jesús, que els frares franciscans havien construït en el 1483 i que fou enderrocat a l'inici del segle XIX, amb motiu de la Guerra de Napoleó, ja que havia sofert danys dels bombardeigs. Al seu entorn, hi havia el camp de l'Oratori, el Pla de Fontcoberta, el camp dels Capellans, els Abeuradors, el Pla de Sant Francesc, el Pla dels Suros, la Rabassada, els Canyars i el Pou d'en Borràs.

Altres camins secundaris en aquella zona eren el de la Sorra o de la Dona Morta, que s'havia format amb motiu de la construcció del castell de Sant Ferran i que anava fins al riu Muga, a Cabanes, d'on treien la sorra pels treballs de la fortalesa.

També hi havia el Camí de la Dinamita, que anava de Figueres a Cabanes, a la zona de tramuntana, passant pels masos Carreter i Canet, prop de l'antiga fàbrica de dinamita de Cabanes, que va explotar l'any 1888, i el camí vell de Vilabertran, que sortia del carrer de la Jonquera, passava pel de Cadaqués, pel costat de l'edifici de caputxins i els actuals vials de la Costa Brava i Font del Soc, fins a Vilabertran. Després es va alinear pel carrer de Tapis i es va variar el traçat antic de la Font del Soc per la carretera de Cabanes.

Un altre camí antic era el de la Pastora, un vial ramader que anava des de la carretera vella de Vilafant a la de Llers i que passava per l'actual zona del Turó Baix, creuava la riera Galligans i seguia per l'ara dit precisament carrer de La Pastora. Per ell creuaven els pagesos dels pobles d'aquelles rodalies quan venien al mercat de bestiar, quan aquest tenia lloc on ara hi ha el Parc.

El camí de Sant Roc, que s'iniciava al barri del Garrigal, avui carrer de la Tramuntana, i menava al convent de Sant Roc que era al lloc on hi ha el castell.

El camí de Palau Surosa era una variant de la carretera de Llers que començava prop dels Arcs del Castell i dels masos Baló i Roca i anava fins a aquella població.

El camí de Perafita a Llers, era una altra variació de la carretera de Llers. Inicialment sortia del portal murallat de carrer ara dit de Maria Àngels Vayreda i seguia pels avui carrers de Llers, rector Arronsa i Cusí Fortunet i continuava per les Pedreres, les Vinyes, els Erms dels bous, el Cos de Cavall, Serra Roja, Coma Llogatera, les Faldes, les Basses de Terrissers, el Bosch de l'Abat i el Bosc del Rei, l'Estant Negre, el Montpedrós, la Garriga, les Comes i el Prat de les Fonts.

El Camí de Cendrassos, que conduïa a la zona del Pla dels Suros, al final d'aquest carrer. El nom procedia de cendres que, segons els historiadors, recorda el lloc dels indígenes que fou incendiat pels romans i el villatge que es va convertir en cendres.

Un altre camí era el que menava de Llers a Vilabertran, que passava per l'extrem de tramuntana al terme municipal i que se'l coneixia amb el nom de camí de la Princesa, ja que a Cabanes creuava pel costat del monestir de Sant Feliu de Cadins, on el 1295 va sojornar la princesa Blanca d'Anjou en el seu casament amb el rei Jaume II, a Vilabertran. En aquesta zona, també hi havia el petit camí dit de la Vila d'Amunt, que comunicava les restes de la primitiva vila de Figueres amb la zona de Cendrassos, pel futur carrer Costa Brava.

El camí de Palol i les Forques

A migdia, hi havia el camí de Palol i de les Forques, que era sobre l'actual carrer de Fages de Climent i l'Olivar gran i anava a les Forques i a Palol Sabaldòria, de Vilafant.

El camí vell de Vilafant, que passava pel costat de la riera, on avui hi ha la Rambla, i seguia pels ara carrers de Vilafant, final del Col·legi, Via Emporitana i Camp dels Enginyers. Creuava el rec Susanna i passava per les terres dites d'en Trias, d'en Cuñill, Bateria, Coll de Vilafant, Puig del Vi i Rodamilans. En fer-se la urbanització de Sant Isidre l'any 1999 es va suprimir la rectilínia del camí.

Un altra era el camí que venia de Vilatenim i de Castelló d'Empúries i que passava pels carrers de Cabanes, Calçada dels Monjos, Rutlla i Nou i els camins vells, també de Castelló i de Vilatenim, que avui són els carrers Castelló, Pompeu Fabra, estació del ferrocarril i passeig del Cementiri. Una variant a Vilatenim passant pel carrer Mar i de la Calçada i l'any 1854 es va unificar amb la nova carretera de Roses. Passaven per les Arrabassades, els Eixamasos, les Closes, el Rossinyol, les Coromines, les Moragues, les Granolles, les Compasses i la Figuerol. Els camins van quedar suprimits del tot amb l'arribada del ferrocarril i i en fer-se l'estació. El camí del Far era una variant que s'iniciava en el camí ral, al lloc on ara és la plaça del Gra, i seguia pel mig de l'avui estació del tren i el costat del cementiri. Aquí hi havia una desviació cap a Vilatenim, ara zona del Clos de Fires.

El camí de Besalú s'iniciava a la plaça de l'Ajuntament, com una bifurcació de la carretera reial que passava pels carrers de la Jonquera i Girona. Inicialment era a la muralla del migdia de la vila. Seguia pels avui carrers d'en Pep Ventura, passeig del Parc i carrer Avinyonet, camí d'aquesta població i de Besalú.

Altres camins menys importants eren el del Molí Petit (avui carrer de la Sitja) on en el Rec del Mal Pas hi havia un molí; de Ronda en el límit oest de la via (ara carrers del Firal i de mossèn Cinto Verdaguer); de Vilanova de la Muga (pels carrers de Sant Rafael i Peralada); de Sant Pau de la Calçada a Palol (a la banda sud del terme municipal); de l'Olivar (al carrer de Santa Llogaia); Closa de la Creu (a Sant Pau de la Calçada); de la Po (entre la plaça del Rei al final del carrer de la Jonquera i el còrrec de la Calçada); de Sant Pau (des dels masos de Sant Pau i Micaló fins a la carretera del Far); les Closes d'en Clàra (actualment Via Emporitana i carrer de Ponent); de la font del Raig; Porta Vermella o de l'Estany Negre (prop del terme amb Llers); dels Lladres (al final del terme municipal que anava de la calçada al camí de Llers i a Vilabertran); de les basses d'en Pagès (tocant al terme del Far) dites així perquè se n'havia extret terra argilosa per a les bòviles, i el del Refregall (de Vilatenim a Palol).