Com passa el temps, ja fa 10 anys que es va donar a conèixer públicament el majestuós projecte anomenat, en aquella època, illa Isozaki -actualment illa de Blanes-. Es deia així pel prestigiós arquitecte japonès, que era el principal responsable de dissenyar i construir aquell edifici i el tot el seu entorn.

La inversió de diners per tirar endavant aquest projecte i poder construir l'edifici de dimensions espectaculars necessitava la col·laboració d'altres entitats tant públiques com privades. La Generalitat es va engrescar de seguida i va crear un consorci que gestionés tot el projecte. Era el projecte arquitectònic més important fet mai a les comarques gironines, i un del mes importants del Principat dels darrers 100 anys. El cost econòmic era gairebé equivalent a construir un part temàtic com Port Aventura, o una exposició com el Fòrum de Barcelona.

Atès que la construcció de l'illa afectava tota la zona esportiva, pavellons, i camps de futbol inclosos, es construiria primer una Ciutat Esportiva i s'hi destinarien milers de m2 d'una zona privilegiada de Blanes molt a prop del mar, a dues passes del centre de la vila i al costat del barri turístic del Pins.

D'ençà aleshores ha plogut molt i, finalment, el japonès va venir però no es va quedar. Hem tingut tres alcaldes, s'ha redissenyat el projecte diverses vegades, les inversions privades no han arribat, i el terreny de l'illa està hipotecat per la Generalitat.

Hem canviat d'ubicació l'estació d'autobusos, la Biblioteca Comarcal i l'Oficina de Turisme esperant el que sembla que finalment no arribarà mai.

Tan sols un gran centre comercial, amb desenes de botigues, restaurants, locals d'oci i de serveis, com un Espai Gironès, o un Mataró Park, amb un gran aparcament subterrani, atrauria capital privat. Es crearien centenars de nous llocs de treball molt necessaris aquí, que tenim una de les taxes d'atur més altes de tot Girona, la vila tornaria a ser un referent comercial, econòmic i turístic atractiu per a molta gent.

Sense inversions privades i tal com està el panorama de crisi total, o es juga aquesta carta, o aquest espai es destinarà a serveis municipals, pisos de protecció oficial, i el recurs fàcil en casos com aquest: plantar quatre arbres, fer un gran parc, i així quedes bé i respectuós amb el medi ambient.

Però aquest espai no ha de ser exclusivament el pulmó verd de la vila, que no ens enganyin, seria mal aprofitat i no crearia cap lloc de feina. Ja tenim altres espais: Pinya de Rosa, el Pinar al delta de la Tordera, el parc de Xon Martí i el parc de Xon Ferrer, els Pedrets, la finca Perpinyà, el Vilar, encara que el trinxaran aviat amb la construcció del nou vial.

Aquest espai ha de ser un centre de recursos productius per a la població, que és la que, al cap i a la fi, hi ha de sortir guanyant. Els barris com el Racó d'en Portes, la Plantera i els Pins, que són els que envolten l'illa, han d'aprofitar aquesta gran oportunitat per posar fre a la degradació que han patit els darrer anys.

El principals responsableshauran de prendre una determinació molt aviat. Sigui la correcta o no, la decisió de ben segur marcarà i redefinirà l'aspecte social, econòmic i urbanístic de Blanes dels propers 100 anys.