Durant aquest any que ara comença, cal que la pagesia demanem comptes a l'Administració i, especialment, al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural per la gestió dels darrers dos anys de Govern. Els mesos que acabem de deixar enrere han estat marcats per la greu crisi arrossegada pel sector agrari, i també per la lluita de la pagesia per continuar amb la nostra activitat en un context advers: un context de preus cada vegada més baixos al productor i costos de producció desmesurats. Els pagesos i pageses hem sortit al carrer per fer escoltar la nostra veu i per traslladar a la societat la importància que té la pagesia com a sector productiu per a l'economia i la societat catalana. I si bé la pagesia hem estat a l'alçada de les circumstàncies, no podem dir el mateix de les administracions; ni tan sols d'un Departament d'Agricultura que s'ha limitat a negar reiteradament la crisi i la dura realitat que travessa el sector. La gestió de l'actual conseller d'Agricultura davant una situació límit és, a hores d'ara, clarament insatisfactòria i es caracteritza per una inexplicable passivitat que genera cada dia més malestar. Els responsables polítics d'Agricultura ni tan sols han fet efectives les mesures ja previstes per millorar la competitivitat, la inversió i enfortir les explotacions agràries, quan això podia pal·liar la crisi abans que s'agreugés.
A hores d'ara, de la convocatòria del Contracte Global d'Explotació de 2007 pel que fa a modernització (inversions, joves i diversificació) només s'ha aprovat una sol·licitud d'incorporació de joves i 108 plans d'inversions, resten pendents encara 97 incorporacions de joves i 325 plans d'inversions. A més, de la convocatòria de 2008 estan pendents totes les sol·licituds d'incorporació de joves (197 expedients) i tots els plans d'inversió (844 expedients). La desídia ha arribat a l'extrem que per al 2009 ni tan sols s'han pressupostat els recursos per fer front a aquests compromisos que el mateix Departament té amb les explotacions agràries: als pressupostos del 2009, per cobrir les convocatòries del 2007 i 2008 i tancar amb diligència la convocatòria 2009, li manquen, com a mínim, 13,6 milions d'euros. No cal dir les implicacions que té per a un sector productiu que s'abandonin les mesures destinades a incentivar la inversió en un moment de crisi.
Per si fos poc, la nefasta negociació duta a terme pel ministeri espanyol a la UE, pel que fa a la Política Agrària Comuna, suposarà una retallada de 35 milions d'euros, fins al 2013, de recursos europeus en la renda dels que realment viuen de l'agricultura. A aquest fet, també cal afegir que la gestió que el Departament d'Agricultura fa del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) de la UE demostra que ni tan sols són capaços d'aprofitar els recursos europeus i estatals que ens corresponen. Un altre aspecte que podria haver contribuït a pal·liar la crisi del sector agrari hauria estat un suport decidit del Govern a la comercialització per part de la pagesia. Bé sigui, impulsant un marc legislatiu que afavoreixi un preu just al productor i al consumidor, enfront els evidents marges abusius dels intermediaris; bé sigui, com a mínim, complint les polítiques de comercialització del mateix Departament d'Agricultura. Tanmateix, de l'anterior Pla de Desenvolupament Rural (PDR) per al 2000-2006 només es van executar 4,1 milions d'euros dels 26,9 previstos per a la promoció. I sí, respecte als productes de qualitat (agricultura ecològica, producció integrada...) o d'origen certificat (DO, IGP...), el PDR pel 2007-2013 preveu una mitjana anual de suport d'un milió d'euros, el 2007 ja no s'hi van destinar els recursos i el 2008 tampoc està previst. Cal recordar que el PDR d'Andalusia preveu una mitjana de 5,5 milions d'euros per promoció. I que els aplica, és clar.
El balanç dels darrers dos anys de gestió del Departament d'Agricultura és nefast, però les conseqüències les paguem aquells que senzillament volem viure de la terra. Amb la crisi del sector agrari a sobre, amb preus baixos al productor agrari i costos de producció desmesurats les mesures públiques estructurals destinades a la pagesia es fan més urgents que mai. Per això, també ens cal exigir que s'apliquin amb més eficàcia que mai i cal exigir-ho fent més soroll que mai.
