Des que la Guerra Civil va esclatar, el criteri del bàndol republicà pel que fa als camps d'aviació va ser el de la dispersió territorial, que va provocar la instal·lació de poc menys d'un centenar d'aeròdroms a tot Catalunya. A les comarques gironines el més important per funcions i per infraestructures va ser el de Celrà, però n'hi va haver uns quants més, com ara el de Banyoles, el de Cassà, el de Puigcerdà, el d'Olot o el de Vidreres. Per la seva banda, la comarca de l'Alt Empordà va acollir una espècie de base aèria de la qual formaven part diversos municipis: Vilabertran, Peralada, Mollet de Peralada, Garriguella i Vilajuïga van ser seu de pistes, tallers de muntatge d'avions, residències, polvorins i magatzems que es complementaven amb els altres punts estratègics, com el castell de Sant Ferran de Figueres, la base naval de Roses i les fronteres de la Jonquera i Portbou, principal accés des de i cap a França per carretera i amb tren, respectivament. La major d'aquests punts estratègics van ser bombardejats per l'aviació nacional, en bona part integrada per l'Aviazione Legionaria que Mussolini, aliat de Franco des del principi de la guerra, va enviar a la base de Mallorca per contribuir a atacar el litoral Mediterrani. Els aeròdroms que els italians van anomenar de Vilabertran i de Vilajuïga protagonitzen avui l'onzena entrega de la sèrie de reportatges en què aquest diari difon fotografies aèries dels bombardejos de l'Aviazione a les comarques gironines des d'uns trimotors anomenats Savoia Marchetti SM.79.

De fet, Vilabertran i Vilajuïga van ser els municipis on es va allotjar el personal de dos aeròdroms que, malgrat tocar els seus termes, estaven ubicats sobretot a Cabanes i a Garriguella, respectivament. El de Vilabertran-Cabanes va ser el camp d'aviació principal d'aquesta base aèria en què es va convertir una part de l'Alt Empordà, i el de Vilajuïga-Garriguella va ser l'últim on es van concentrar avions republicans a Catalunya i l'últim també a ser desmantellat durant la retirada el 6 de febrer de l'any 1939, dia en què un pilot republicà va abatre un aviador de la Legió Còndor alemanya, com recorda una làpida que hi ha al costat de la carretera entre la Bisbal i Portbou.

"El camp de Vilajuïga-Garriguella era més aviat una extensió del de Vilabertran-Cabanes", diu Pablo de la Fuente, de la Fundació les Fortaleses Catalanes, dedicada a l'estudi del patrimoni militar. "Eren camps fonamentals, perquè a banda de defensar el litoral, hi arribaven i es muntaven els avions russos enviats per terra, mar o aire", afegeix.

L'aeròdrom de Cabanes, segons relata el cronista oficial de Figueres, Josep Maria Bernils, va ser bombardejat per primera vegada el 7 de juliol del 38. Els italians hi tornarien algunes vegades més, com l'octubre (en què van deixar-hi tres morts) i el novembre del mateix any. El de Garriguella apareix més vegades a les diverses llistes de bombardejos que s'han fet. Per exemple, el maig del 38, i el gener i el febrer de l'any 1939, quan la guerra expirava.

extensió del de cabanes. El camp d'aviació de Garriguella-Vilajuïga ocupava uns 70 km2 entre Garriguella i Pedret i Marzà, prop de l'actual carretera de Llançà. Hi havia diversos refugis antiaeris i un polvorí.