03 de maig de 2009
03.05.2009
història

L'antic teatre de Figueres, que es va convertir en l'actual museu dalí

03.05.2009 | 02:00
L'antic teatre de Figueres, que es va convertir en l'actual museu dalí

El cronista reflexiona sobre els canvis que ha experimentat l'actual Museu Dalí, que antigament era el teatre de la ciutat. L'espai es va inaugurar l'any 1814, però un incendi provocat per una negligència va obligar a tancar-lo l'any 1939. El 1961, l'espai es convertiria en el museu dedicat a l'artista figuerenc, després d'anys d'estar abandonat.

Avui es la Festa Major de Figueres i abans era el dia que se celebrava una gran funció al teatre municipal, el qual s'omplia de gom a gom. Justament el dia 19 de febrer passat es van complir setanta anys que va deixar de funcionar aquest teatre, a causa d'un incendi que, per negligència, van ocasionar uns soldats que estaven allà allotjats. Era un edifici del qual els figuerencs se sentien molt orgullosos i, després d'aquest incendi, van passar una colla d'anys, fins al 1961, que va restar abandonat. Aleshores, entre les seves restes s'hi allotjaven unes quantes famílies de refugiats de la Guerra Civil. El 1961, però, tot va canviar. Es convertiria en el Museu Dalí.
El primer teatre que hi hagué a Figueres fou inaugurat el 1814 en el mateix lloc on hi ha l'actual Museu Dalí. Per la part de darrere donava a la muralla de l'edat mitjana que hi havia a la vila. El lloc, on ara és la plaça del Museu Dalí, hi havia el cementiri de la vila, diverses edificacions, aquest petit teatre i algunes edificacions, amb un carreró de pas al mig de la que avui és la plaça. Les informacions que es tenen diuen que el teatre havia estat construït el 1814, era de petites dimensions i fet de fusta, però va tenir una gran acceptació i hi havia una llotja exclusiva de l'Ajuntament. Un ban a la porta indicava el bon ordre en la sala. L'entusiasme dels figuerencs anà a més i l'edifici va quedar petit i no podia atendre la demanda. Per això, l'Ajuntament va prendre l'acord de construir un nou edifici en el mateix lloc.
El nou Teatre Municipal va ser inaugurat el 15 de desembre del 1850 i va ser considerat un dels millors teatres que hi havia a Catalunya, tant per les seves dimensions com per la seva concepció arquitectònica. L'arquitecte fou el municipal Josep Roca i Bros.
Tot seguit es va convertir en el lloc on a cada festa s'hi celebrava una funció teatral, que era molt apreciat per als figuerencs. En aquella època encara no hi havia les sales de cine ni les de ball del Casino Menestral i de la Societat Coral Erato. Era, per tant, el local on els figuerencs podien gaudir plenament de les festes. Havia costat vint mil duros.
Va mantenir tota la seva activitat fins al mes de febrer del 1939. El dia 19 d'aquest mes i any el teatre estava abandonat. Fins llavors, havia tingut una activitat constant. La Guerra Civil estava a les seves acaballes i les funcions s'havien interromput poc dies abans, el 3 de febrer, quan ja creuava per la població una desesperada riuada humana que fugia a l'exili, davant l'avanç de les tropes del general Franco, ja al final de la Guerra Civil. En aquell dia, els militars republicans hi havien preparat un festival artístic a benefici del Socors Roig Internacional i dels hospitals de sang. Havien demanat a l'Escola d'Art Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, que dirigia el figuerenc Pere Teixidor, per representar una funció teatral. Aquest va elegir una obra seva que portava per títol No quiso ser madre, que havia tingut molt d'èxit en representacions anteriors. Es va preparar la funció teatral amb un decorat de l'Escola d'Escenografia.
La representació es va fer amb pocs espectadors, a causa del difícil moment que es vivia. Cal recordar que en aquells dies la ciutat era constantment bombardejada per les tropes nacionals que seguien avançant per tot Catalunya. Figueres estava a punt de caure al seu poder.
Acabada aquella sessió, Pere Teixidor va ordenar al cap dels tramoistes que traguessin els decorats i els tornessin a l'asil Vilallonga, on es guardaven. Però aquell dia va ploure i va fer molt fred i ningú es va recordar de treure els decorats, que van seguir penjats i oblidats. Eren uns moments molt difícils.
El dia 8 de febrer entraven a Figueres les forces nacionals. Poc abans, en retirar-se, les tropes republicanes havien fet volar un polvorí al castell i un altre a Llers, on van destruir una bona part del poble. El castell va quedar abandonat i tot seguit hi entraven els nacionals, on un destacament dels quals, del cos dels moros, es va allotjar a l'edifici del Teatre Municipal.
Allà hi tingueren la caserna durant uns dies. El dia 19 de febrer estaven escalfant el menjar i, de cop i volta, el foc es va escampar per tot l'escenari. Hi ha un escrit de l'esmentat Pere Teixidor que diu que "ningú, ni la família del conserge que hi habitava, no va poder aclarir com s'havia produït la catàstrofe, però el cas és que la mateixa nit que els moros l'havien abandonat es va sentir un gran estrèpit i la claror roja de les flames va denunciar com es desplomava tot el que era l'escenari i la sala d'espectacles, amb els magatzems i dependències auxiliars. Del venerable casal de les comèdies no en va quedar dempeus res més que les façanes, tot i que estaven malmeses. Així va acabar al cap de vuitanta-nou anys d'història i servei, l'edifici que havia estat temple de l'art, gruta d'il·lusions i lloc d'entreteniment i que gaudí d'una sèrie de generacions figuerenques.
Oficialment no es va donar cap explicació. Només es va dir que "a causa de la Guerra Civil" s'havia cremat el Teatre de Figueres. Però tot indicava que havia estat un descuit dels ocupants nacionals, que havien encès foc per escalfar-se i que, de cop i volta, les flames havien agafat els decorats que seguien penjats, d'allà a les butaques, a les pintures i a les portes. Tot va cremar com un lluquet. Al final, el sostre de l'escenari i el pati de butaques va desplomar-se. Només van quedar dretes les parets foranes i la part davantera, on hi havia la sala de descans i el vestíbul. Havia desaparegut el Teatre Municipal, una autèntica joia per als figuerencs.
En els dies posteriors a l'acabament de la guerra, en la part que es mantenia del teatre, hi van residir durant una temporada algunes famílies de refugiats de guerra. Una part també es feia servir de local d'Auxili Social i l'Ajuntament va acordar que es procediria a la seva reconstrucció, incloent-lo en el Pla del Govern de Ciutat adoptada, però no s'hi va realitzar cap obra de restauració i l'edifici va quedar en aquell deplorable estat.
No fou fins al 1961 quan va intervenir Salvador Dalí. Quan l'alcalde Ramon Guardiola li va dir de fer un Museu Dalí a l'edifici del Museu de l'Empordà, a la Rambla, el pintor li va contestar "no una sala, et faré un museu a les restes del teatre municipal". Així naixia el Museu Dalí, inaugurat el 1974.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook