La regidora de Cultura, Anna Torrent, ha explicat que des de la darrera restauració de la font del Conill, almenys han escapçat o trencat 3 vegades alguna de les orelles de l'estàtua del Conill que presideix la popular font olotina. La regidora ha assenyalat que en un principi l'Ajuntament no s'ha plantejat la possibilitat de posar càmeres de vigilància al monument.

Durant la setmana passada l'entorn de la font presentava la bastida que durant el temps que va durar la seva restauració la va caracteritzar. Ahir, les baranes i la bastida eren fora i la font es podia contemplar despullada de ferros. Això no obstant, la causa de la darrera presència de la bastida va ser que algú havia tornat a mutilar l'orella del conill.

La regidora de Cultura, Anna Torrent, ha explicat que l'Ajuntament continuarà reparant la imatge. "Els que la trenquen haurien de tenir en compte que la reparació va a càrrec del fons comú de tots els olotins", ha dit la regidora.

La primera vegada que l'orella del conill va arribar a la informació pública va ser a començaments de setembre de l'any passat. En aquella ocasió, 2 mesos després d'una difícil restauració del conjunt escultòric l'orella va aparèixer escapçada. Des de llavors, l'estàtua ha estat mutilada almenys 2 vegades més. La regidora ha explicat que han arrencat la mateixa orella que es va reparar al setembre o una altra. Torrent també ha assenyalat que la darrera mutilació va ser més que una trencadura a la punta, sinó que van arrencar bona part de l'orella.

Una de les orelles ja estava arrencada de temps i va ser refeta en la darrera restauració, però l'altra era de la figura original de la restauració del 1980. L'estructura del monument possibilita que una persona àgil s'hi pugui enfilar amb facilitat.

L'escultura està formada per una base en forma de prisma, sobre la qual descansa un obelisc que s'estilitza fins acabar en una petita base on descansa la figura de conill.

La font va ser construïda amb roca sedimentària material que sofreix especialment l'erosió de les gelades i de les pluges. Les seves característiques van fer que la restauració s'hagués de fer sense ciment i en comptes s'emprés una barreja de sorra i aigua.

La font del Conill, amb faràndula pròpia, és un dels elements urbans més populars d'Olot. D'estil barroc, va ser construïda a ?mitjan segle XVIII amb les funcions d'ornamentar la ciutat i sobretot de culminar la conducció de l'aigua potable dels brolladors exteriors fins a l'interior de la ciutat. Era una època en què les cases no tenien aigua potable al seu interior i la gent l'havia de compartir a la font.

Durant el temps de la tracció animal va ser el punt de sortida i arribada dels ordinaris, petits carruatges de línia que oferien servei de transport de viatgers amb un horari establert entre Olot i les localitats més properes.

La part baixa està formada per un obelisc amb 3 aixetes col·locades a les boques d'uns rostres rodons i misteriosos que estan situats a la justa alçada per permetre omplir galledes. En tant que a la part de darrere hi ha un abeurador per als animals. L'escultura va ser restaurada el 1900 i també el 1980 quan es va canviar l'escultura del conill. La darrera restauració va tenir lloc durant l'estiu de l'any passat. Dos mesos després el conill va aparèixer un matí amb l'orella escapçada. El fet va ser criticat i denunciat per les autoritats municipals a través de la ràdio i de la premsa escrita. Això no obstant, des de llavors els atemptats contra la font han continuat perquè almenys han hagut de reparar 2 vegades més la popular escultura.