o hi ha res a fer, per molta campanya d'informació és inútil malgastar més energia, esforços i diners del contribuent, de la nostra administració. És perdre el temps i missió impossible voler introduir canvis i variar els costums de forma de vida del turista que ens visita, i menys encara dels estrangers que el seu habitat natural a l'estiu, és la costa, la platja i el sol, és un estigma de la nostra imatge, com si el portessin tatuat i no hi hagués manera de fer-los entendre que comprar un altre mena de souvenirs és possible. El turista majoritàriament que ens visita té un xip al cervell amb unes dades d'informació introduïdes: sangria, toros i festa són els seus referents principals quant vénen a Catalunya, sigui Barcelona ciutat, o sigui la Costa Brava.

Segons una enquesta, els souvenirs, i els records típics que més èxit tenen i que més es venen a les Rambles de Barcelona o el passeig marítim de Lloret de Mar segueixen sent els clàssics de sempre: barrets mexicans, castanyoles, nines de faralaes, botelles de conyac amb forma de torero, i aquest any, com a novetat, causen furor els collarets hawaians. Quant se'ls pregunta aquests individus en sortir de la botiga per què han comprat aquest producte la resposta és contundent: "Perquè es típic d'aquí", o un altre resposta pitjor: "Perquè ens agrada molt".

En escoltar respostes com aquestes dubtes si és cert que ja fa 40 anys que l'home va arribar a la lluna, o arribes a la conclusió que la societat actual ha arribat a la seva fi en la cadena de l'evolució i que el món occidental, i part del planeta, sense cap mena de dubte està en plena decadència.

El turista generalment té un pèssim gust a l'hora de comprar, potser per això no tenen èxit aquests records típics inspirats en Gaudí, o de disseny modernista, si els volem vendre i ser competitius, el mercat s'ha d'adaptar a la situació actual, els souvenirs han de ser kitsch, les barretines per posar un exemple haurien de ser fluorescents, portar un ventilador portàtil amb miniatura a sobre i unes banyes o unes antenes amb unes estrelles que tinguessin unes llums florescents parpellejants. S'han de tunejar els productes de la terra si volem fer-nos un espai dins del món del record per emportar.

Un cop vaig ser a Estocolm i un dels souvenirs que més es venia era un casc de plàstic víking amb dues banyes ben grosses. Era la versió escandinava del barret mexicà. Si a algun d'aquests consumidors li haguessin preguntat per què comprava això potser hagués respost perquè era típic d'aquí, i jo no vaig veure a cap suec amb cas de víking pel carrer, i menys encara amb banyes. Tothom sap que els víkings no portaven mai banyes al cap, les banyes varen ser una creació que el cinema i les pel·lícules d'aventures es varen inventar, i gràcies a aquesta creació avui dia es venen milers de cascs amb banyes a totes les botigues nòrdiques de souvenirs, un producte que majoritàriament no té cap lligam amb el lloc on es ven, i que amb tota seguretat està fabricat a la Xina.