La crisi en el sector de la construcció provoca molt d'atur i la pèrdua de diners per a les immobiliàries i constructores. Però d'aquest fet també se'n ressenten els consistoris, que ja no reben tants impostos com abans. Els principals municipis de les comarques gironines (Girona, Blanes, Olot, Figueres, l'Escala, Salt, Lloret de Mar, Banyoles i la Bisbal d'Empordà) resisteixen el moment de recessió econòmica i porten al dia les seves despeses. Tots excepte un. Blanes és l'únic que ha necessitat l'ajuda d'un crèdit per fer front a les despeses de l'Ajuntament.

El 24 d'abril del 2009 el Govern estatal va aprovar un reial decret que permet als ajuntaments endeutar-se a llarg termini per fer front al pagament de les factures pendents amb empreses i autònoms que hagin prestat algun servei al municipi. La vicepresidenta segona del govern, Elena Salgado (PSOE), va assegurar que més de mil ajuntaments que tinguessin romanents de tresoreria al tancament del 2008 podrien acollir-s'hi. Per poder fer això, els consistoris han de d'ensenyar al Ministeri d'Economia i Hisenda els pagaments pendents que hagin pogut resoldre amb aquests crèdits i realitzar un pla de sanejement econòmic.

A Blanes, la liquidació del 2008 va deixar un desequilibri econòmic de 5,26 milions d'euros, fet que ha provocat la tutela, per part de la Generalitat, dels comptes municipals que afectaran aquest mandat i el següent. A més, l'Ajuntament d'aquesta població de la comarca de la Selva també arrossega altres deutes. A l'empresa FCC, que s'encarrega de la neteja viària de la vila, li falta cobrar dotze milions d'euros, tal com va publicar Diari de Girona el passat 2 de maig.

Crèdits de tres entitats

Per reduir els deutes, l'Ajuntament de Blanes es va acollir al Reial Decret aprovat pel govern estatal i va presentar un pla de sanejament. En aquest només es permetia endeutar l'Ajuntament de Blanes fins als set milions i mig d'euros. Després de reunir-se amb entitats bancàries, Blanes va aconseguir tres crèdits per un valor finals de sis milions i mig. Caixa Girona va concedir un crèdit de tres milions, el BBVA en va donar un altre de dos milions i mig i, finalment, Caixa Penedès en va atorgar un.

Amb aquests diners, que Blanes ha de tornar com a molt tard d'aquí a sis anys, es redueix el deute amb FCC, segons el regidor d'Hisenda de Blanes, Joan Burjachs. Així, el deute que falta per saldar amb l'empresa de neteja passa a ser d'uns sis milions d'euros.

La resta no necessita crèdits

Al costat oposat de la situació econòmica en que es troba l'Ajuntament de Blanes hi ha una sèrie de municipis destacats de les comarques gironines. Tots asseguren que, tot i la crisi econòmica, els pagaments estan al dia.

La regidora d'Hisenda d'Olot, Fina Soler, va dir que "l'Ajuntament no ha necessitat el crèdit perquè totes les despesses previstes ja tenen el finançament necessari".

Des de l'ens municipal de Girona, la regidora d'Hisenda, Maria Àngels Freixenet "no necessita aquests diners perquè Girona no arrossega cap dèficit". A la població veïna, Salt, tampoc s'ha demanat el crèdit perquè "paguem als proveïdors al dia", segons fons del consistori.

La capital de l'Alt Empordà no presenta retards en el pagament dels serveis i no és necessari el crèdit, segons el regidor de Figueres, Albert Oller.

L'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig, va explicar que "no hem demanat el crèdit perquè no portem endarrerit el sistema de tresoreria". Puig, però, sí va reconèixier que "hi ha deutes, però estan controlats". El seu homòleg a Lloret de Mar, Xavier Crespo, va declarar que "no s'han demanat diners als bancs perquè ja ho resolem sense haver de demanar aquesta mena de crèdits".

En dues capitals de comarca com Banyoles i la Bisbal d'Empordà tampoc s'ha sol·licitat el crèdit perquè "no és necessari". Segons els regidors d'Hisenda de les dues poblacions, Lluís Costabella i ?Lluís Sais, respectivament. L'últim també és l'alcalde de la Bisbal d'Empordà.