Les altes temperatures que s'han registrat aquests dies a la província de Girona i que han enfilat els termòmetres fins a fregar els 40 graus, han omplert les piscines de banyistes amb ganes de refrescar-se.

A Catalunya aquestes instal·lacions estan regides per una normativa desigual depenent, entre d'altres paràmetres, de les seves dimensions, i no totes tenen les mateixes obligacions. Mentre que la llei imposa a les d'ús públic tenir un socorrista si superen els 200 metres quadrats, la normativa catalana exhimeix les piscines de les urbanitzacions o blocs de pisos de contractar un servei de vigilància perquè les considera una propietat privada.

El Col·legi d'Administradors de finques de Girona reconeix que la majoria de comunitats de propietaris de la província amb piscina no contracta socorrista. Segons assegura aquesta entitat, només disposen de serveis de vigilància les més grans, que, tot i no estar-hi obligades, prefereixen tenir un socorrista per reduir al màxim els riscos, ja que en aquest tipus de piscines s'hi concentren molts banyistes cada dia. En la resta de comunitats es descarta majoritàriament contractar un servei de salvament, sobretot, per una questió econòmica. Tenir una piscina vigilada durant tot el dia pot costar entre 1.500 euros i 3.200 euros al mes -depenent de si es contracten un o dos vigilants. "Això significa que cada comunitat de propietaris hauria de pagar una factura de més de 6.000 euros cada temporada per pagar el servei de socorrisme", asseguren els administradors. Opinen que assumir aquesta factura seria una "bestiesa" en comunitats petites de poc més de 12 propietaris. "Cada família hauria de pagar uns 500 euros cada estiu per mantenir el socorrista. Davant aquestes xifres i tenint en compte que no hi estan obligats, la majoria de comunitats opta per no contractar vigilància".

Tot i que la majoria de piscines privades no tenen vigilància, el Col·legi d'Administradors explica que els propietaris estan tranquils i que no es registren incidents, ja que no es concentren molts banyistes en aquestes piscines. A més, tal com apunten els administradors, moltes comunitats adopten mesures preventives, com ara instal·lar diferents flotadors salvavides al voltant de les instal·lacions.

La normativa catalana tampoc obliga els càmpings amb piscines de poca fondària a tenir un socorrista. Només cal que tinguin un vigilant i que avisin els banyistes amb cartells sobre el fet que no disposen d'un equip de salvament.

Els socorristes consultats no questionen la normativa sobre piscines vigent a Catalunya. "En les piscines públiques on es concentren molts banyistes fem més de vigilants, per evitar que els més petits es facin mal, que de socorristes", assegura la Gemma Carnero, de l'empresa Girosos.

Legislació desigual

La legislació no és igual a totes les comunitats autònomes. Mentre que a Catalunya les comunitats de propietaris no estan obligades a contractar un socorrista, la normativa d'altres comunitats com la madrilenya exigeix que les piscines privades disposin d'un servei de salvament, si se supera un determinat nombre de vivendes.