Premi Enderrock 2008 a millor artista de cançó. Diumenge vinent, dia 18, la sala La Mirona de Salt, acollirà el concert del cinquè aniversari de l'inici de Cesk Freixas com a cantautor, acompanyat per diverses col·laboracions d'arreu dels Països Catalans.
Cesk Freixas celebra els seus cinc anys com a cantautor en un concert a La Mirona que començarà a les sis de la tarda. Freixas, de 24 anys, estarà acompanyat per la banda Els Altres Bandais i per diverses col·laboracions musicals que arribaran d'arreu dels Països Catalans. El cantautor penedesenc va iniciar la seva aventura el gener del 2004 a Igualada. De tot allò, ja en fa cinc anys i, per això, ho vol celebrar d'una manera especial. Després d'haver publicat dos discos Set voltes rebel i El camí cap a nosaltres, ja està preparant el seu tercer disc, que preveu que surti a la venda la tardor vinent.
Com defineix el seu estil musical?
El defineixo com una cançó d'autor compromesa i reivindicativa, és una etiqueta, però és una etiqueta amb la qual em sento bastant còmode.
Quina és la seva trajectòria musical?
El primer concert com a cantautor va ser el quatre de gener de 2004 a Igualada. Vaig gravar el primer disc l'any 2005 i el segon al 2007. El tercer treball està previst per a la tardor del 2009. El concert de diumenge és uncanvi d'etapa, deixem enrere el segon disc i preparem el tercer.
Com recorda aquest primer concert?
Caòtic, va ser un concert proposat per les dues parts, amb poc repertori i poca gent i els que hi havia eren amics, va ser tot molt improvisat.
Com arriba al món de la música?
Feia temps que havia escoltat cantautors de la vessant més reivindicativa i de protesta i vaig voler explicar la problemàtica i els temes que passen a casa nostra i que em preocupen. Es tracta de compartir i sensibilitzar problemes.
Quins són aquests problemes que el preocupen?
Són problemes d'àmbit nacional, dels Països Catalans, de la vessant social, tant pel que fa a les desigualtats com pel sistema econòmic, i també la vessant personal, els sentiments i emocions. Tots són temes que et fan plantejar altres qüestions i et vénen ganes de posar-ho sobre la taula.
I com defineix la seva ideologia?
Independentista i socialista, les cançons van en aquesta línia amb un punt de vista crític i això és important per ser autocrític i veure quines són les mancances al nostre país i a la resta del món. És una actitud que molts cantautors compartim, expliquem com veiem la societat i ho comuniquem mitjançant la música, que és una eina molt important.
Ha rebut crítiques per la ideologia de les cançons?
Sempre hi ha posicions contràries, és inevitable. He rebut crítiques per part de sectors espanyolistes, falangistes, la dreta reaccionària i rància espanyola i això es fa evident en alguns concerts.
Quin és el seu cantautor preferit?
Ovidi Montllor, amb diferència. També me n'agraden d'altres, com Silivo Rodríguez o Jorge Drexler.
Quina relació té amb Els altres bandais?
Tenim una relació d'amistat molt forta, vam començar la relació des del punt de vista musical i s'ha convertit en una amistat.
Per quins autors es veu influenciat?
Per Ovidi Montllor pel que fa a la tradició i per Drexler com a modernització del que s'entén com a cançó d'autor. També hi ha una influència de Wilco.
A quin públic van dirigides les seves cançons?
Les meves cançons van dirigides a tothom. Són unes cançons sinceres, humils i sense gaires pretencions. Són cançons que volen explicar històries. Van dirigides a un públic adult d'entre 20 i 30 anys. Cada cop la franja d'edat està més per sobre dels 30 anys. És molt gratificant perquè queda demostrat que la cançó d'autor i de protesta encara està vigent.
Com defineix l'últim disc "El camí cap a nosaltres"?
Pel que fa a lletres, el defineixo com l'autodeterminació, aplicat a la part més personal. Cadascú té el dret a defensar el que vulgui i la llibertat total a l'hora de decidir. Pel que fa a la música, el defineixo com la intenció de transportar la cançó d'autor amb una estètica musical més moderna i propera al pop i al jazz.
D'on va sorgir el nom d'aquest disc?
El camí cap a nosaltres és una doble metàfora. Nosaltres implica molta més gent. Significa nosaltres cap a tot el que vindrà. També és un homenatge a les dones per destacar el seu paper en El camí cap a nosaltres. Per això la imatge del disc és la foto d'una dona embarassada.
Què es va proposar amb aquest segon disc? Compleix expectatives?
No esperàvem gran cosa en vendes, tot i això hem venut 3.000 discos amb un any i mig. L'objectiu era arribar al màxim de gent possible. No només arribar al públic que ja està convençut dels temes que tracten les cançons, sinó arribar també als que encara no acaben d'estar convençuts. En aquest disc la cançó de protesta no hi ha tingut cabuda.
Com va rebre la notícia de ser el guanyador del premi Enderrock 2008 al millor artista de cançó per votació popular?
Amb molta sorpresa i alegria. Un premi no deixa de ser una cosa simbòlica. Va ser una injecció d'alegria i una de les nits més maques de la meva carrera musical.
Pot avançar alguna cosa del proper treball?
El proper disc tindrà una línia semblant a El camí cap a nosaltres. Estarà format per la cançó tradicional amb elements més moderns i tindrà com a objectiu una reflexió de la importància de l'individu dins la societat i la importància de formar part d'un col·lectiu.
Com veu l'estat de la cançó en català?
Crec que estem en un moment de recuperació d'autor, sobretot per a la vessant de la cançó de protesta. La cojuntura nacional determina que surti aquest tipus de música per part de molts cantautors joves nascuts als anys vuitanta. Penso que d'aquí a poc es podrà visualitzar un renaixement de la cançó d'autor i de protesta a casa nostra.
