10 de setembre de 2009
10.09.2009

Un riu subterrani de tres quilòmetres porta aigua dolça de l'Estartit a les Medes

10.09.2009 | 02:18
Un riu subterrani de tres quilòmetres porta aigua dolça de l'Estartit a les Medes

Entre l'Estartit i les Medes existeix un riu subterrani d'aigua dolça -que no potable-. Té uns tres quilòmetres de longitud, els conductes es troben entre quatre i vuit metres per sota del fons marí i desemboca a la Pedra de Déu amb dues sortides que es troben a 30 i 40 metres de profunditat. Així ho ha detectat l'empresa Movinmarine gràcies a un nou sistema de radar aeri que identifica les capes d'un terreny i les zones on hi ha aigua. L'empresa, especialitzada en l'estudi i la reinterpretació del medi subaquàtic, ha confirmat el que ja se sabia que a la zona hi havia punts d'aigua dolça, però fins ara mai no s'havia especificat el seu origen ni el recorregut de l'aigua, ni s'havia elaborat un mapa hidrogràfic del fons marí.
Joaquim Casellas, l'investigador que ha coordinat aquest treball, ha explicat que aquest riu subterrani té gairebé tres quilòmetres de longitud, des de les costa del Montgrí, on està l'aqüífer principal, fins a l'interior de les illes Medes. Concretament, l'inici és al subsòl de la muntanya del cap de la Barra de l'Estartit -coneguda per les esllavissades que hi ha hagut els darrers anys- i on també s'orgina un altre riu subterrani que desemboca a pocs metres de la costa -el recorregut dels dos rius i on desemboquen es pot veure en l'infogràfic d'aquesta informació-.
Aquest riu subterrani, que de moment no té cap altre nom, recorre l'interior de la Meda Gran i desemboca al fons de les roques, amb un cabal de certa consideració que raja de forma constant, encara que depenent de les pluges. En aquest sentit, Casellas ha prescisat que a través del radar poden detectar quan surt més o menys aigua i que el volum que hi pot haver és un dels interrogants que s'han de desvetllar.
L'investigador responsable del descobriment ha comentat que des del 2007 fins a l'estiu del 2008 van treballar en la confecció d'una cartografia en 3D del fons de les Medes que feien gràcies a un sonar instal·lat en una embarcació. De fet, aquest va ser l'embrió indirecte de la troballa del conducte que uneix el fons de la costa del Montgrí amb les Medes: segons ha explicat Casellas, en converses amb membres de l'Àrea Protegida de les Illes Medes van assabentar-se que a la Pedra de Déu la temperatura de l'aigua era dos graus inferior que a la resta de l'arxipèlag i van decidir esbrinar-ho. Així, van localitzar punts d'aigua dolça i, amb el radar aeri van resseguir el riu.

També a Egipte
Casellas ha afegit que aquest gener van utilitzar el radar per estudiar les piràmides d'Egipte i van descobrir que hi ha més de 500 quilòmetres de canals d'aigua subterranis o que la part inferior de la piràmide de Keops es troba a més profunditat del que es pensava, entre uns 40 i 50 metres.
Per a l'investigador, aquesta gran aportació d'aigua dolça al mar influeix directament en la bellesa del fons marí a causa de l'aportació de nutrients que arrossega l'aigua i que alimenten tot aquest ecosistema, cosa que afavoreix la vegetació marina. Les canalitzacions de aigua subterrània s'anomenen karst, ja que l'aigua en circular per les canalitzacions carbòniques en dissolen part, cosa que fa que aquesta aigua tingui més nutrient per la cadena biològica del fons submarí.
Precisament, la facilitat de dissolució de la roca carbònica fa que els conductes del riu puguin variar. Casellas ha afegit que a les Medes han trobat diferents punts per on sortia aigua dolça, cosa que demostra els canvis que hi ha hagut en les conduccions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook