27 de setembre de 2009
27.09.2009

Figueres, Roses i Palafrugell no cobren ni el 30% del previst en l'impost de construcció

La majoria de consistoris ja havia fet una previsió a la baixa de la recaptació davant l'actual context econòmic

27.09.2009 | 02:00

La frenada del sector immobiliari ha colpejat durament l'única forma de finançament pròpia dels ajuntaments: la recaptació d'impostos, sobretot els derivats del sector immobiliari. Malgrat que els consistoris ja havien fet una previsió a la baixa d'aquest impost de cara el 2009, la majoria es quedarà molt lluny d'assolir-la. És el cas de Figueres, que a principis d'any calculava recollir 1.400.000 euros per aquest concepte. A hores d'ara, però, les arques municipals només han recaptat 350.000 euros. Una situació similar és la que es viu a Roses -on només s'ha recollit el 23% del previst durant el 2009-, a Palafrugell ( 29,31%) o a Palamós (54 %).
A l'altre costat de la balança hi ha ciutats com Girona, que confia complir les expectatives de recaptació de l'ICIO aquest 2009, que són de 3 milions d'euros, un menys del que es va recaptar el 2008. De moment ja s'ha ingressat gairebé el 78% d'aquesta quantitat.
Ripoll també preveu assolir la xifra prevista i tancar l'any amb una recaptació en impost de construcció de 150.000 euros. A Olot són més opitimistes i fins i tot confien a recollir mig milió d'euros més d'impostos de construccions del que havien calculat a principis del 2009.

Entre l'espasa i la paret. Amb la preparació dels pressupostos de ?l'any 2010 en l'ordre del dia, als ajuntaments gironins no els surten els números. Els ingressos per impostos propis, sobretot els derivats del sector immobiliari, han caigut en picat a tots els municipis de la província de Girona. Disminueixen els ingressos però en canvi es mantenen o fins i tot s'incrementen les despeses ja que els ciutadans, segons asseguren els consistoris, demanen més serveis durant èpoques de recessió.
Els ajuntaments fan mans i mànigues per ajustar-se el cinturó i evitar, d'aquesta manera, que la crisi els aboqui arran del precipici. No cobrir places vacants, reduir al màxim el material d'oficina i limitar les trucades telefòniques són algunes de les mesures d'estalvi aplicades per la gran majoria d'administracions locals. És el cas de l'Escala, on una persona s'encarrega exclusivament de controlar fins al mínim detall tot el que es gasta en material d'oficina i així reduir-ne la despesa. Gràcies a aquest control exhaustiu del consum, en aquest consistori la factura de mòbil s'ha reduït en un 70% en els últims mesos, segons assegura l'Ajuntament. S'imposa l'austeritat absoluta però, segons expliquen els ajuntaments consultats, no n'hi ha prou.
El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Salvador Esteve, alerta que la situació extrema de Rodà de Barà -on l'ajuntament acaba de presentar un expedient de regulació d'ocupació que afectarà 30 treballadors durant un any- no serà un cas aïllat. "En alguns ajuntaments la situació és de fallida tècnica. Si no deixem d'assumir competències que no ens pertoquen de forma immediata, molts ajuntaments no tindran més remei que aplicar un ERO", alerta Esteve.
Aquesta associació -creada el 1981 per defensar els interessos dels municipis catalans- preveu que a partir d'aquest mes, quan molts ajuntaments comencen a perfilar els pressupostos de cara ?l'any vinent, es destaparan veritables problemes de solvència.

La despesa corrent
La despesa corrent s'ha convertit en el principal maldecap dels consistoris, que preveuen dificultats a l'hora d'aprovar els pressupostos del 2010. "L'any que ve es viuran situacions límit", assegura l'alcaldessa de Girona i vicepresidenta de
la Federació de Municipis de Catalunya, Anna Pagans, que celebra l'anunci del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de destinar el 15% dels recursos de la segona fase del pla d'inversió local, dotat amb 5.000 milions d'euros, a cobrir els compromisos dels consistoris en educació.
El president de l'Associació de Municipis i Comarques, Salvador Esteve, també aplaudeix la mesura però alerta que "no soluciona el problema". Per això reclama que es reformi "de forma urgent" el finançament dels ens locals. Una reivindicació que agafa força amb l'actual context de crisi econòmica. Mentre no arriba la modificació de la llei, prevista per al 2011, els consistoris reclamen al Govern Central que estableixi criteris. "El que no poden fer es crear noves lleis i que el cost econòmic d'aquestes recaigui sobre els ajuntaments", critica Esteve. "Si no s'apliquen mesures extraordinàries l'any que ve, no tindrem més remei que retornar competències que no ens pertoquen com ara l'ensenyament de 0 a 3 anys, que ens suposen un important esforç econòmic", assegura.
Pel que fa a l'anunci de Zapatero d'ajornar un any el pagament del deute amb l'Estat, alguns consistoris asseguren que si tenen algun deute no és amb el Govern central sinó amb les entitats financeres. L'associació de municipis catalans es mostra "perplexa" davant d'aquesta declaració d'intencions. El seu president, Salvador Esteve, acusa Zapatero de tractar pitjor els ajuntaments que els bolivians, "per perdonar-los part del deute amb Espanya i simplement ajornar-lo als ajuntaments".
L'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya han creat una comissió mixta per dissenyar una estratègia comuna i reivindicar, tant a la Generalitat com al Govern, un augment de les partides econòmiques destinades als ajuntaments per poder plantar cara amb garanties a la davallada d'ingressos.

Municipis més endeutats
A finals del 2008 els ajuntaments gironins devien prop de 500 milions d'euros a bancs i caixes. Tot i que el Ministeri d'Hisenda encara no ha fet públiques les xifres d'endeutament del 2009, els consistoris apunten que les noves dades seran "encara pitjors".
Castelló d'Empúries era a finals del 2008 un dels municipis més endeutats de les comarques gironines. L'endeutament per habitant se situava als 1874 euros. Per intentar millorar la situació econòmica, aplica des del 2007 un pla de sanejament i una política d'austeritat amb la voluntat de reduir al màxim les despeses i disminuir el deute.
No obstant, aquest municipi també ha experimentat una forta davallada dels ingressos derivats de la construcció. En només un any han baixat un 20,82% passant dels 194.935 euros recaptats durant el primer semestre del 2008 als 154.347 euros recollits en el mateix període del 2009.
Un dels primers ajuntaments gironins a mostrar clars símptomes de fallida econòmica ha estat el de Blanes. Només durant el 2008 aquest consistori va acumular un desequilibri pressupostari de més de 5,2 milions d'euros. La caiguda en picat dels ingressos explica, en part, aquesta descompensació. "Mentre que a l'any 2007 es van recaptar més d'un milió i mig d'euros, el 2008 els ingressos no van superar el mig milió", asseguren fonts del consistori. Aquesta davallada dels ingressos, de més del 90% ha obligat l'ajuntament de Blanes a fer un pla de sanejament econòmic tutelat per la Generalitat i que s'allargarà fins al 2012. L'objectiu prioritari del consistori blanenc és reduir al màxim la despesa corrent. Per aconseguir-ho es porten a terme tot tipus de mesures com una congelació salarial de cara al 2010 i no ampliar la plantilla. De fet, en aquest ajuntament hi ha 25 places vacants sense cobrir amb l'objectiu de reduir al màxim la despesa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook