Durant els darrers mesos, polítics i pescadors han expressat el seu neguit per la creació d'una nova reserva marina a la zona del cap de Creus. Des de la meva opinió com a científic, crec que hi ha uns quants aspectes que s'haurien d'aclarir.

És fals que inevitablement la creació d'una reserva no hagi de representar cap impacte per als pescadors. Tot depèn de l'horitzó temporal i els diners públics que s'aboquin a la causa. La creació de reserves marines com la del cap de Creus depèn inevitablement d'un perjudici per als pescadors a curt termini en aplicar-se les mesures de restricció pesquera. A llarg termini el panorama és diferent. Tal com demostren diferents treballs científics, la creació de reserves marines sol revertir amb una recuperació dels hàbitats marins, dels estocs pesquers i, per tant, de les captures al cap d'uns anys. Aprimar-se avui per poder sobreviure l'endemà és una idea difícil d'entendre però necessària i urgent.

És cert que cal diàleg, tal com han expressat els pescadors reiteradament. En aquest cas, el diàleg arriba tard i no s'ha dissenyat correctament des d'un principi. Tampoc és cert que els científics sempre tinguem la raó, però com a mínim s'hauria d'escoltar la diversitat d'opinions dels diferents científics i de diferents disciplines, cosa que no ha passat en el cas de la futura reserva del cap de Creus.

És veritat que, fruit de la sobreexplotació dels recursos i la degradació dels hàbitats marins per part d'algunes pesqueries, hi ha una pressió arreu del món per denunciar i acabar amb algunes pràctiques de pesca, com la d'arrossegament. L'èxit internacional del documental The End of the Line (http://endoftheline.com/), que es projectarà properament a Barcelona després d'obtenir diversos premis de cinema (Toronto, Seattle, Sundance), n'és una mostra clara. No tots els pescadors són iguals, però malauradament l'actitud irresponsable d'alguns ha contribuït a la pobra imatge de tot un sector que ha esdevingut actualitat al cinema i als mitjans de comunicació.

Durant anys, aquests pescadors que no "entenen" les lleis han continuant navegant i pescant -fins i tot amb arts d'arrossegament dins el Parc Natural del Cap de Creus- sense que l'Administració ni les confraries hagin pogut apartar-los del joc. Les captures i els ingressos de tot el sector se n'han ressentit i, finalment, paguen justos per pecadors. La pesca a Catalunya no només és una font d'ingressos econòmics sinó que també ens proporciona aliments saludables i de qualitat que l'aqüicultura no pot substituir integralment, i és una font de coneixements marítims que es transmeten de generació en generació.

És fals que actualment els pescadors professionals siguin els amos del mar. Altres col·lectius com els de pescadors recreatius i les entitats ecologistes han anat guanyant veu en els fòrums estatals i internacionals. N'és una mostra clara la conferència sobre la pesca que va tenir lloc a Roses el mes de setembre passat, organitzada per una associació de pescadors recreatius (Associació Catalana per una Pesca Responsable) i que va reunir la plana major de polítics i gestors de la pesca a Catalunya i Espanya i entitats ecologistes com Greenpeace i Oceana.

És cert que les administracions es varen equivocar donant suport durant dècades, amb diner públic, a la construcció de flotes pesqueres excessivament grans i potents. En els darrers anys aquesta tendència s'ha invertit i s'ha anat desballestant la flota. Actualment es parla del suport a la pesca sostenible i a la pesca artesanal, però s'ha trigat massa a reaccionar. A Roses, Cadaqués i el Port de la Selva, per exemple, s'ha produït una progressiva extinció dels pescadors artesanals que serà difícil de redreçar. I malgrat que les noves exhibicions de pesca sostenible com la Slowfish estan guanyant terreny a les exhibicions tradicionals com Seafood, aquestes últimes encara segueixen gaudint d'un èxit més gran entre empresaris i polítics.

Vist tot això, no queda clar que la nova reserva marina del cap de Creus tingui l'èxit desitjat, però tampoc es pot assegurar que sense aquesta reserva la continuïtat dels pescadors estigui garantida. És una llàstima que peixos i pescadors desapareguin del mar, però no hi ha cap mena de dubte que continuaran fent-ho si les coses no canvien de manera radical.