F

a pocs anys, en arribar aquestes diades de la tardor i quan bufava la tramuntana, la gent circulava per la rambla figuerenca, concretant-se sobre el carrer format en banda nord, en la qual no hi tocava tant aquesta tramuntana, ja que estava emparat per les façanes de cases com les de can Canet, Carbona i l'Hotel Paris, entre d'altres. Era una època en què, especialment al vespre, no hi transitaven vehicles i es podia passejar amb tranquil·litat.

El carrer d'aquesta zona de la rambla estava ple de gent amunt i avall, especialment al migdia a la sortida de missa de l'església de Sant Pere i a la sortida de les sessions de tarda dels cines Sala Edison i El Jardí. Durant mitja hora era un formiguer de gent parlant de cine, de futbol i de tantes altres coses.

La rambla es el centre de la ciutat, envoltada per 38 cases. A cada casa hi ha una botiga, amb comerços o activitats mercantils en els seus baixos. En el seu historial s'hi troben deu cafès, set bancs, quatre hotels, tres farmàcies, set despatxos de metges i odontòlegs, sis d'advocats, tres d'arquitectes, tres llibreters i una vintena de botigues, una activitat comercial que indiquen les fotografies antigues que es tenen de la rambla. Aquesta zona va començar a tenir vida l'any 1817, que és quan es van iniciar les primeres converses per cobrir el regueró de la riera que passa pel seu subsòl. Fins llavors anava descoberta i havia format el límit sud de la població, que llavors estava encerclada al voltant del barri de l'església de Sant Pere. Aleshores començava a desenvolupar-se el creixement de la vila a l'altre costat del torrent.

Al padró municipal de l'any 1812, que és el mes proper de la data dels primers propòsits de cobriment, a l'entorn de la futura rambla hi havia 16 habitatges i 2 cases del Comú i al carrer del Palau, que era el vial de la banda nord de la riera, hi havia 41 cases. Ja hi constaven els botiguers i homes d'ofici: 1 adroguer, 1 boter, 1 sabater, 1 serraller, 2 terrissaires, 1 boter, 1 flequer i 2 basters. Encara, a la banda nord, es mantenien els portals d'entrada al nucli antic, com els del carrer de Girona, dita d'en Bodallés i d'en Ral, que era bacallaner, dels Enginyers, conegut com el portal d'en Solana i senyora Duau i el de la Portella, abans conegut com el d'en Puig Ferrer. Amb la construcció del castell de Sant Ferran, en el tram 1753-1766, la població va augmentar de forma considerable. Es va passar dels 1.872 habitants que tenia abans als 5.398 habitants a l'any 1785. Això va motivar un augment de la zona constructiva a la població i el creixement urbà ja va passar a la zona de l'altre costat de la rambla. Curiosament, ja hi havia un important hostal en aquesta zona, el dels germans Poli Deseia, a la part alta del passeig. També eren destacables algunes famílies importants que havien anat a viure en aquest creixement urbà, entre elles la Puig, en l'actual número u.

La zona de la rambla s'havia convertit en un lloc important, ja que hi passaven dues carreteres destacades. Una era el camí sobre el futur carrer dit del Palau, a la banda est de la riera i futura rambla, que anava de Vilatenim a Vilafant, que posteriorment fou la carretera general de Roses-Figueres-Olot. Les cròniques antigues parlen d'un gran olivar en aquesta zona, dita dels Oriol, una família benestant. L'altre camí era el de la zona est que menava a Llers i Avinyonet, passant pel camí de l'actual passeig del Parc Bosc municipal.

Ben aviat, a la zona hi anaren a viure famílies destacades, amb la construcció de cases com els Vilallonga, Casades de Còdol, Tutau, Imbert, Genover, Moragas i els Muntada, entre d'altres. La rambla havia canviat el centre geogràfic antic de la població, que era a la plaça de l'Ajuntament, i havia passat en aquest nou indret. L'any 1831 la rambla ja havia estat coberta, la riera havia desaparegut de la vista desagradable que tenia abans de cobrir-la i la població formava el nou eix de la seva història. Una de les novetats fou el manteniment de la font de Sant Pere que hi havia a la part alta de la rambla i l'acord municipal de destinar una part de la calçada nord de la rambla per establir-hi llocs del mercat setmanal del dijous. Els nous vials laterals, convertits en avingudes amb les obres, van seguir com a carreteres de Vilafant i d'Avinyonet.

La rambla no sempre ha estat coneguda oficialment amb aquests nom. Inicialment era el passeig Nou, ja que aleshores hi havia una zona dita Passeig Vell, que era el carrer Magre, on anteriorment a la construcció de la rambla hi passejaven les famílies més distingides en sortir els diumenges de la missa de la parròquia de Sant Pere. També, en el 1918, se'n deia el nom de Carles Casades Còdol, que era un propietari una casa destacada que havia fet uns importants donatius per ajudar a la millora de la Rambla. Durant la República, el 1931, va tornar a imperar el nom de Rambla, fins que en el 1939, un cop acabada la guerra civil, l'Ajuntament va acordar titular-la "Rambla de Sara Jordà", que era el nom d'una figuerenca que havia mort afusellada a Barcelona en el mes d'agost del 1938, fins que va fer reposar el nom popular de rambla.

A la rambla s'hi ha fet nombroses activitats especials, com els concerts de música per la banda militar del castell. D'entre els edificis destacats, hi havia el col·legi dels Maristes, que havien muntat uns germans de l'orde procedents de França, i l'antic estatge de la lògia maçònica "Nueva Luz", però destacava especialment l'antiga Cambra Agrícola, avui Museu de l'Empordà.

Una de les millores mes destacades de la rambla va ser quan en el 1919 arran d'una gestió dels figuerenc Carles Cusí de Miquelet, l'Estat va procedir a pavimentar amb sòl de llamborda els carrers laterals de la rambla, amb la condició de que l'Ajuntament havia de posar una important quantitat per executar les obres. Altres acords destacats han estat la plantació d'arbres plàtans, la reforma del 1918 amb paviment i bordons laterals, el monument a Monturiol en el mateix 1918 i la renovació de paviment en el 1968 amb mosaic vibrat.