Després de tres dècades de democràcia a Catalunya, la consultoria sociopolítica Neòpolis ha entrevistat els 17 alcaldes i alcaldesses dels municipis gironins amb més de 9.5000 habitants i les capitals de comarca. Només n'hi ha tres que no apareixen en l'estudi: Girona, Blanes i Palamós. "Si no hi surten no és perquè no els hàgim volgut, sinó perquè els protocols per accedir als alcaldes eren tan llargs i farragosos que quan ens van trucar per quedar ja havíem acabat el treball", va explicar ahir Daniel Tarragó, un dels socis fundadors de Neòpolis.

De les entrevistes amb els alcaldes, n'extreuen la conclusió que el principal problema, sense excepció, és el finançament... o millor dit, la manca del mateix. "Els ajuntaments han anat assumint competències però no hi ha recursos per a fer-los front", explica l'altre soci fundador de la consultoria, Gerard Quiñones. Els alcaldes també reconeixen que no s'ha potenciat prou la participació ciutadana i que les lluites polítiques i els interessos de partit sovint impedeixen tirar endavant més projectes per als seus pobles. Finalment, entre els altres "punts febles" reconeguts pels propis batlles es troba l'excessiva dependència de Barcelona, l'existència de persones que porten massa anys en el càrrec i la rigidesa administrativa.

I com es pot fer front a aquestes mancances? Doncs, segons Neòpolis, començant pel principi i solucionant, d'una vegada per totes, el problema dels diners. "L'actual sistema és predemocràtic i totalment insuficient", sentencia Tarragó. Per això, proposen que es consolidin i s'ampliïn les línies de subvencions, i que també s'augmentin les transferències de recursos per part de la Generalitat i l'Estat. També creuen que s'haurien de reconèixer quines són les competències dels ajuntaments per tal d'aconseguir un reequilibri. "No poden assumir més competències si no van acompanyades de recursos", afirma Tarragó, que defensa que cal invertir menys en infraestructures i més en serveis socials.

També proposen la "democratització de la democràcia": és a dir, augmentar la transparència i la participació ciutadana, fins i tot incentivant que, en època de crisi, els veïns puguin fer les seves propostes de cara al pressupost municipal. L'objectiu: que tothom s'impliqui en la vida política.