El president de la Generalitat, José Montilla; la presidenta del PSC a les comarques gironines, Marina Geli; i el seu primer secretari, Joaquim Nadal, van participar ahir al migdia en l'ofrena floral a la tomba d'Ernest Lluch amb motiu del novè aniversari de l'assassinat a mans d'ETA. Els parlaments, presentats per Lluís Maria de Puig, es van fer a la plaça de l'Església. Quim Llimona i Santi Escura (Orquestra Jove Versatile, de Figueres) van intepretar unes peces musicals.

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va lamentar ahir a Maià de Montcal el retard de la sentència de l'Estatut (el va titllar de "greu") i va demanar al Tribunal Constitucional (TC) que realitzi una interpretació "no restrictiva" de la Carta Magna. Montilla va sol·licitar als membres de l'organisme jurídic que, en nom de la "responsabilitat històrica" que tenen, no trenquin de forma "temerària" i "imprudent" l'esperit "obert i integrador" de la Constitució. El president de la Generalitat va presidir l'homenatge anual a Ernest Lluch convocat al cementiri garrotxí.

José Montilla va explicar que, "des del màxim respecte per la institució" a la qual s'adreçava, volia explicitar la gravetat pel retard i "les filtracions interessades" sobre la sentència del TC. Va argumentar que la defensa de la Constitució és, alhora, "promoure l'esperit integrador, plural, obert i acollidor". I, per tant, "utilitzar-la en sentit contrari és posar-la en perill". Interpel·lant els membres del Tribunal ("aquells que tenen la responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis"), va dir que la interpretació del text constitucional "no ha de malmetre, en cap cas, el caràcter obert i inclusiu del text". Va suggerir que la Carta Magna "ha de ser llegida des de la mirada generosa dels que la varen votar" defensant, després, que "allò que hi va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir".

"Protecció i respecte"

A fi de raonar el seu plantejament, el president de la Generalitat va recordar que el preàmbul de la Constitució "proclama" la directriu de "protegir i respectar tots els pobles d'Espanya". D'aquesta manera, va continuar, "una visió restrictiva, que barrés el pas a la concepció plural d'Espanya, seria el pitjor servei que es podria fer a la mateixa Constitució". La transcendència de la sentència de l'Estatut planava sobre tot el parlament de Montilla i, a tall d'exemple, va remarcar que, per primer cop en 30 anys, el TC s'ha de pronunciar sobre una llei "avalada pel poble català i que configura el nostre autogovern". José Montilla, davant d'això ("tant l'excepcionalitat de la llei com l'actual situació del TC"), els va demanar "màxima prudència" i "sentit d'Estat".

El projecte espanyol

En relació amb la pròxima sentència sobre la constitucionalitat del contingut de l'Estatut, i de la responsabilitat que tenen els magistrats del Tribunal Constitucional, el president Montilla va manifestar que, més enllà del cas català, hi ha en joc la convivència futura dels pobles d'Espanya. Va dir que l'Estatut de Catalunya "no és un problema exclusivament nostre, ni principalment nostre, sinó una qüestió que afecta, en primer lloc, totes les institucions de l'Estat i tots els espanyols". Justificat en el fet que "es derivarà el futur d'un projecte espanyol comú de convivència en la diversitat". Amb anterioritat, havia negat que l'actual situació de tensió sigui només una "nova fase de l'anomenat "problema català"".

Ernest Lluch

El president de la Generalitat va acabar el parlament, previ a l'ofrena floral a la tomba d'Ernest Lluch (nínxol 174), reivindicant l'exministre socialista. Va justificar que, si visqués, Lluch estaria "defensant el constitucionalisme útil i el nostre Estatut". I una darrera idea: Cal "mantenir-nos fidels als seus ideals i amb esperit que ens guiï per seguir reclamant respecte pel que som i volem ser".