La Universitat de Barcelona (UB) ha descobert diversos períodes d'allaus que s'han produït al Pirineu català en els darrers 40 anys (1971-2004) entre els quals, alguns corresponen al territori gironí. L'estudi s'ha basat en l'anàlisi del tronc de 448 arbres repartits entre quatre comarques de Catalunya i, més concretament, en l'observació i examinació detallada dels anells de creixement d'aquesta vegetació.

"Reconstruint allaus de neu al sud-est dels Pirineus" és títol de l'estudi realitzat per un grup d'investigadors del Grup de Dendroecologia del Departament d'Ecologia de la UB, dirigit per la doctora Emilia Gutiérrez i la col·laboració de la Unitat de Riscs Geològics de l'Institut Geològic de catalunya (IGC), dirigida per Pere Oller. L'àrea d'investigació definida en aquest estudi i l'ús de tècniques de dendrogeomorfologia són els elements que li ha donat un caràcter innovador, singularitat que ha quedat validada amb la publicació del document a la revista interdisciplinària internacional dedicada als fenòmens naturals de risc Natural Hazards and Earth System Sciences (NHESS).

Les zones incloses dins d'aquest treball s'han delimitat dins del Pirineu de Catalunya: bàsicament de la província de Lleida (Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Cerdanya), però que també s'ha estès fins a Barcelona (Berguedà) i Girona (Ripollès). L'extensió d'aquest mostreig s'ha comprès en una zona de 150 quilòmetres de longitud per una amplada de 52 quilòmetres al punt més a l'oest i de 19 al de l'est i a una altitud a partir del 1.545 metres fins als 2.770. L'acotació final es va reduir a sis punts distribuïts entre quatre comarques.

Segons els autors, mitjançant aquest conjunt de tècniques s'han obtingut "dades inèdites fins a l'actualitat sobre els episodis d'allaus al Pirineu català", va afirma Elena Muntán. En aquest sentit, si fins ara només es tenia coneixement de 4 períodes d'allaus, arran de l'estudi aquesta xifra s'ha ampliat fins a més del doble. La nova dada obtinguda és la de 9 hiverns amb 15 allaus diferents i una afectació mitjana entre 2 i 3 zones per cada fenomen. Al Ripollès la diferència és encara més gran, ja que entre l'abans i el després de l'estudi aquesta xifra s'ha triplicat, passant de 2 períodes o hiverns fins a 6.

En aquest punt cal afegir, segons indiquen les conclusions de l'estudi, que els resultats obtinguts no només han augmentat el coneixement d'allaus quant a nombre, sinó que també i a través d'aquesta disciplina s'han obtingut dades més precises i acurades en la mapació i delimitació de la superfície afectada del desprendiment de neu (en un cas concret la diferència d'espai ha estat de 200 metres respecte del mapa inicial). També, l'estudi destaca per la capacitat desenvolupada de detectar futures repeticions d'allaus, prediccions obtingudes a través de l'observació dels diferents fenòmens avaluats durant la investigació com les condicions meteorològics, entre d'altres.

D'entre el 1971 i el 2004, els períodes amb més activitat d'allaus severs al Pirineu van ser els hiverns de 1971-1972, 1995-96 i 2002-2003. Cal destacar, però, que les dades recollides indiquen que el segon va ser el període amb més nombre de fenòmens i de més intensitat; curiosament, aquell hivern el vent va ser inusual i les condicions meteorològiques van ser diferents de la resta. A la Vall de Núria van produir-se allaus en els dos primers períodes esmentats. Pel que fa al primer cas, cal dir que aquell any només hi va haver una sola allau que es va produir el 18 de gener i va afectar 7 punts diferents, entre els quals, el Ripollès.

L'allau del gener 1996

Els arbres (de l'espècie pi negre) van evidenciar que durant el 95-96 hi va haver 6 allaus (entre desembre i març), amb una afectació important en les 6 zones on es va donar el fenomen, ja que en van resultar malmesos entre el 32% i el 57%. D'aquests, el Ripollès en va presenciar 3: la primera, el del 23 de gener de 1996, va resultar ser la més intensa i devastadora de totes les registrades fins ara; després la va seguir la del 7 de febrer i posant el punt final de la temporada, la del 24 de març. Les altres dues allaus del gener i febrer de l'hivern del 2002-2003 no van afectar Girona. En general, dels 131 arbres analitzats de la Vall de Núria (zona on es van avaluar més pins negres) un 32% van presentar marques provocades per les allaus succeïdes a la zona. És necessari afegir que l'estudi també ha detectat altres allaus a la Vall de Núria, tot i que no han estat tan intenses com les anteriors. Es tracta dels hiverns del 1973-74, 1981-1982 i 1990-1991. El que sí que cal remarcar, però, és el del 1985-86, on la magnitud de l'allau va arribar a ocupar i fer malbé la via del Cremallera. Aquesta incidència no va ser puntual només d'aquest hivern dels anys 80, sinó que en les allaus del 18 de gener de 1972 i 23 de gener de 1996 també va succeir.

Els autors afirmen que aquesta disciplina és de caràcter complementari, però que en aquells casos en què el registre és escàs les tècniques dendrogeomorfològiques són útils i fiables per detectar allaus passades i, a més, milloren els registres anteriors.

El diferents impactes que reben els arbres al llarg dels anys i durant el seu creixement n'alteren l'aspecte o la forma. Per exemple, fenòmens com les inundacions torrencials i el consegüent pas de pedres arrossegades per l'aigua, allaus de neu, desprendiments, caigudes de roca o moviments de terres solen comportar la pèrdua de l'escorça dels arbres, així com l'alteració de la seva forma. El registre d'aquests successos queda marcat a l'interior del tronc de l'arbre; ja sigui a través d'un canvi en la forma de creixement de les anelles que passen de ser concèntriques (forma habitual) a excèntriques; o bé amb canvis en el patró anatòmic de creixement (canvis de densitat, color i gruix de les línies dels anells).

Fotografia d'una allau al Pirineu del Ripollès de l'hivern 1920-1930, fins ara no registrada, i que va provocar el trencament de molts arbres de la zona. Al centre, excursionistes desplaçant-se entre la neu. Tal com es pot veure l'acumulació de neu va ser de quatre metres d'alçada.