Totes les fronteres són movibles malgrat que les seves delimitacions siguin històriques, i en els confins dels municipis passa ?exactament el mateix que en límits dels Estats: són punt de frecs i disputes veïnals que, de vegades, necessiten la mediació d'un òrgan imparcial. És el cas de la Selva Marítima, on la Direcció General d'Administració Local haurà de dirimir on es troba la línia divisòria que separa Tossa de Lloret després que ambdues poblacions no es posin d'acord per raons històriques.

L'últim atermenament entre els municipis es fa ver l'any 1981. Va ser aleshores quan en el límit conegut com la Fermina, prop del camí vell de Lloret a Tossa, es va acordar separar el terreny mitjançant una línia recta provocant que diverses finques tinguessin la seva parcel·la entre els dos pobles. Fins i tot, hi ha el cas d'una masía, on la línia creua pel mig de l'habitatge.

Aquesta és l'única divisòria que Lloret està disposada a reconèixer. Per a l'alcalde del municipi, Xavier Crespo (CiU), aquesta opció no té res a veure amb aconseguir incrementar el terreny de la vila, sinó que respon a una qüestió pràctica. Indica que així els límits estan "molt més clars". Aspecte que recolza el segon tinent d'alcalde, Ignasi Riera (CiU), al temps que exposa la major facilitat de "georeferenciar" els termes municipals.

Lloret ha seguit el mateix criteri per definir el seu territori respecte Blanes i Vidreres, però ha topat amb l'entrebanc de Tossa que ha descobert fites històriques que traçen la separació dels municipis basant-se en accidents geogràfics i no en línies artificials. A efectes legals, les fites històriques tenen el mateix valor que els camins reials i, per tant, resulten imprescindibles per determinar la propietat dels terrenys que separen.

Durant tres anys, el pèrit pràctic de camins de l'Ajuntament tossenc i alhora guia del massís de Cadiretes, Josep Santané, s'ha dedicat a buscar i referenciar les més de 40 fites marcades en un mapa de Tossa datat del 9 de juny de 1799. A la Fermina ha trobat la número 15, que resulta essencial per reclamar el dret històric de Tossa a mantenir els confins establerts el segle XVIII. Des de la seva col·locació no es va tornar a trobar mai més. Fins i tot, Santané recorda que durant la Guerra Civil de 1936 els militars la van estar buscant sense èxit.

En base aquesta senyal, la separació entre les poblacions està marcada pel torrent de la font de Can Samada que arriba fins a la zona dels apartaments Sant Eloy i enllaça amb la riera procedent de Terra Negra. D'aquesta manera, com apunta el secretari de l'Ajuntament, s'aconsegueix que el serpejament del rierol faci de frontera, cosa que fa que les finques de cada costat pertanyin a un sol municipi i no siguin compartides com fins ara.

Dels quatre mollons que hi ha entre Lloret i Tossa només en queda un per descobrir. Es tracta d'un terme intermig, que està perdut, però la seva importància és relativa ja que només és tracta d'una marca entre dues fites principals.

L'Ajuntament ha referenciat cadascuna de les senyals trobades i ha marcat les seves coordenades exactes de posició amb el sistema GPS per tenir-les ubicades si mai desapareixen.