19 de febrer de 2010
19.02.2010
Opinió

"Blanda", dotze anys

Fa dos divendres, en un teatre de Blanes gairebé ple, es va presentar l'últim número de la revista Blanda. Una publicació que fa dotze anys edita l'Arxiu Municipal, sota el patrocini de l'àrea de Cultura.

19.02.2010 | 12:10
"Blanda", dotze anys

Fa dos divendres, en un teatre de Blanes gairebé ple, es va presentar l'últim número de la revista Blanda. Una publicació que fa dotze anys edita l'Arxiu Municipal, sota el patrocini de l'àrea de Cultura.
Durant aquest temps, les successives edicions han recollit els treballs de diferents historiadors i erudits, però també, els de molts blanencs que, amb les seves aportacions, han col·laborat a redescobrir el passat i a testimoniar el present de la seva vila des de les pàgines d'una revista que rememora amb el seu nom l'origen romà de la primera vila de la Costa Brava.
Enguany Blanda ha recordat la figura de Vicenç Coma i Soley. Fill d'americano, polifacètic i culte, va constituir durant més de mig segle una presència singular en el paisatge cultural i urbà blanenc. L'homenatge ha tingut com a eix l'obra Els quatre de Blanes. Una narració curta de J. Ruyra que Coma Soley adaptà al teatre i que el temps ha convertit en un referent del teatre costumista local. Estrenada el 1932 al Centre Catòlic, l'any 1980 es feu una posada en escena al desaparegut Teatre Fortuny, representada encara pels mateixos actors que l'havien estrenat. A la dècada dels noranta, el grup blanenc Xiroia n'agafà el relleu i va tornar a escenificar-la. Per això, l'acte de divendres al teatre, visqué un dels moments més emotius, quan, amb una senzilla i eficaç posada en escena, vàrem poder escoltar la veu dels actors que l'havien estrenat l'any 1932 (n'hi ha encara tres de vius) mentre el grup Xiroia, en una pantomima d'ombres, recreava les diferents escenes. El millor de tot plegat, però, són, sens dubte, aquests dotze anys de la revista Blanda. Un d'aquells projectes, d'aquelles eines culturals, a qui tothom, tot i els diferents colors i sensibilitats del equips de govern, ha donat continuïtat. Un exemple a seguir en totes aquelles coses ben fetes que, sigui per fer-se veure, sigui per marcar distancies, sigui pel que sigui, alguns es carreguen a les primeres de canvi, només perquè la idea o el projecte eren o l'havien endegat els altres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook