L'Ajuntament de Calonge té sobre la taula una sentència que el condemna a enderrocar, de nou, unes edificacions a les quals va donar llicència urbanística quan l'edificabilitat ja estava pràcticament esgotada. En concret, es tracten de vuit cases aparellades a la cala Cristhus, a Sant Antoni, propietat de la promotora LGM, SA, a la qual es va donar llicència d'obres el 3 d'abril de 2003, quan l'alcalde era Josep Roselló. De la mateixa època també són altres edificacions que al seu dia una sentència va ordenar enderrocar, com ara l'Anna I o l'Armonia Resort. A més de l'enderroc, l'Ajuntament ha de pagar les costes del procediment judicial a la part demandant, la Comunitat de Propietaris de les Cases Blanques de Cala Cristhus. La promotora i propietària de les cases espera que l'Ajuntament recorri la sentència, dictada aquest mes pel jutjat contenciós administratiu número dos de Girona; sinó fos així, el més probable és que reclami una indemnització per les pèrdues causades per l'atorgament de la llicència.

La denúncia contra l'Ajuntament, la va presentar el 2004 la citada Comunitat de Propietaris després que la Junta de govern local del 26 de febrer del 2004 desestimés les seves al·legacions contra la concessió de la llicència. La denúncia, segons apareix en la sentència, era la vulneració del Pla d'Ordenació Urbanística municipal pel coeficient d'edificabilitat. L'Ajuntament va desestimar les al·legacions per considerar que es fonamentaven en un estudi de detall que ja va ser objecte d'un recurs contenciós que el TSJC va dessestimar el 2003. En aquesta sentència es basava l'Ajuntament i la promotora perquè aquest segon recurs no tirés endavant. Però la jutgessa ho va desestimar i el procés ha conclòs amb l'anul·lació de la llicència municipal per a la construcció de les vuit cases i l'ordre del seu enderroc.

La sentència posa de manifest que amb la construcció de les deu cases de la Comunitat Cases Blanques, el 1987, es va esgotar pràcticament la totalitat del sostre edificable en aquest terreny. D'acord amb el dictamen pericial, el sostre edificable és, segons el POUM, de 1.698,43 metres quadrats, i amb les Cases Blanques se'n van cobrir 1.622. Així, només quedaven 76,43 metres quadrats edificables -76,44, segons el veredicte-, que se sobrepassen notablement en els vuit habitatges que han d'anar a terra.

D'altra banda, la jutgessa diu que "l'Ajuntament ja era conscient que l'edificabilitat del polígon s'havia esgotat pràcticament amb la construcció de les 10 Cases Blanques, com així resulta de l'informe de l'alcalde de 14 de desembre de 1989".