Davant el dubte, absolució. Ho deixa dat i beneït la secció tercera de l'Audiència de Girona en la sentència que resol l'explosió de la pirotècnia Brau de Vidreres i que ha alliberat de tota culpa les set persones que es mantenien inculpades per la seva presumpta responsabilitat en una deflagració que va acabar amb la vida de quatre treballadors. En concret, el text de la sentència desgrana el principi legal de in dubio pro reo quan posa de manifest que "pot afirmar-se que en el cas jutjat el resultat de la prova practicada deixa clara la concurrència de diverses hipòtesis possibles i davant aquesta situació la sala no pot agafar-se a la més desfavorable pels acusats".
El tribunal s'ha agafat així a la tesi del Ministeri Fiscal que, durant la setmana i mitja que va durar el judici, va insisitir que no s'havia pogut concretar qui o què havia estat el causant de l'explosió que el 3 de juny de 1993 va fer volar pels aires els magatzems que Pirotècnia Brau tenia en uns terrenys propers a la carretera de Vidreres a Lloret de Mar. La resolució de l'Audiència apunta que no s'ha pogut concretar quins productes pirotècnics hi havia a la Nau III -la primera a esclatar- i quins d'ells van propiciar la deflagració i, per tant, això impedeix determinar si aquests productes estaven o no adulterats. De la mateixa manera, tampoc es pot determinar quina empresa va fabricar-los i fer-los arribar a Brau. Aquest detall ha deixat fora de responsabilitat els administradors de diverses empreses valencianes fabricadores de petards que els acusadors havien fet seure al banc dels acusats. Ni ells -entre els quals es troba el regidor de l'Ajuntament de València Juan Vicente Jurado-, ni Rafael Brau, ni la seva esposa Rosa Estrada, ni l'home que feia d'encarregat de la nau, ni tampoc el comandament de la guàrdia civil de la caserna de Vidreres -que era el responsable de supervisar les mesures de seguretat de la pirotècnia-, poden ser considerats culpables de l'explosió i l'Audiència els absol a tots del delicte d'homicidi imprudent i del delicte contra la seguretat dels treballadors que els imputaven els acusadors particulars.
Les causes del retard
La resolució recull també que Pirotècnia Brau "tenia totes les llicències i autoritzacions" i que la setmana abans de l'explosió "havia passat favorablement una inspecció de la delegació d'Indústria a Girona".
La sentència es pronuncia també sobre un dels fets que ha causat més controvèrsia d'aquest cas: el retard amb què s'ha jutjat. L'Audiència exposa que si bé els fets són de l'any 1993 les qüestions prèvies impulsades per les parts i les traves amb què ha topat la instrucció l'han ralentitzat notablement.
