La població de Figueres s'està "rejovenint" en els últims anys, fins al punt que gairebé la meitat -prop del 47%- tenen menys de 36 anys. Els menors de vint representen un 22% del total, mentre que els majors de 65 anys signifiquen només un 15%. El factor que explica aquesta tendència és la immigració: prop del 30% de la població és estrangera i hi ha representades fins a 91 nacionalitats diferents. L'alcalde, Santi Vila (CiU), diu, però, que els municipis estan "desbordats" i que calen més ajudes per a la inserció laboral i formativa. El creixement poblacional està essent més moderat en comparació amb anys anteriors i durant el 2009 només va augmentar en 283 persones respecte a l'any anterior, sumant un total de 44.742 habitants.
Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l'anàlisi demogràfic de Figueres, amb informació del padró municipal de l'any 2009. Segons Vila, les xifres demostren que es tracta d'una ciutat "molt dinàmica", perquè continua creixent, tot i que no al ritme que ho feia en anteriors èpoques -quan augmentava en més de mil persones per any-, i també "majoritàriament jove".
La piràmide d'edat canvia
"Tenim la gran fortuna que gairebé la meitat de la població són joves de fins a 35 anys", indica Vila, com a un dels "efectes positius" de la immigració.
Un altre grup important és el de menors de 20 anys, seguit, a més distància, dels majors de 65. Així, la piràmide d'edats de la ciutat ?l'any 2009 no té res a veure a la que tenia deu anys enrere i que responia a una societat envellida, on hi havia pocs naixements, un? ?gruix important de persones en edat de treballar i un sector de persones grans en creixement. Ara, hi ha un important bloc de 20 a 45 anys, on els homes són més nombrosos que les dones, i una franja de fins a 4 anys que es va eixamplant. I si ens fixem en la piràmide d'edats de la població ?estrangera, es pot veure que no hi ha persones grans, que el gruix es concentra a la franja que de va dels 24 als 44 anys i que hi ha un grup de fins a 4 anys que repunta.
L'any 2009, el 30% de la població era estrangera, una proporció totalment diferent a la de l'any 2000, on el 93% eren espanyols i, el 7% restant, estrangers. De les 91 nacionalitats diferents que conviuen a la ciutat, les més importants són les procedents de l'Àfrica del Nord i Amèrica, amb un 10% respectivament, seguides d'Europa (6%) i la resta d'Àfrica (3%). L'arribada de la població immigrada també s'ha frenat: és d'un 27%, mentre que l'any 2001 era d'un 36%.
Pel que fa a les altes i baixes, l'any 2009 hi van haver 573 naixements i 339 defuncions. Destaca també la dada que per primer cop en la història de la ciutat hi ha més de 300 persones que tenen més de noranta anys, fet que demostra que "a Figueres, s'hi viu molt bé", apunta Vila.
Ajudes per a la inserció
Per altra banda, l'alcalde va recordar que Figueres, com moltes ciutats catalanes que assumeixen el repte de la immigració, necessita els ajuts del Govern per poder oferir els serveis bàsics necessaris, sobretot pel que fa a mesures d'inserció laboral i formatives. Vila va indicar que el fenomen de la immigració no és només una qüestió de seguretat com es parla actualment, després dels episodis de tensió viscuts a Salt, sinó que va molt més enllà. La immigració és un "gran repte" per a moltes ciutats catalanes i el Govern ha d'ajudar a totes les ciutats, insisteix l'alcalde. En el cas de Figueres, "mai havíem tingut un atur del 17% i ens trobem literalment desbordats a l'hora de prestar serveis bàsics".
D'entre els desocupats, un 42,4% són estrangers i només un 1% tenen estudis secundaris o més. Per a Vila, és una dada que il·lustra la necessitat d'enfocar aquest fenomen de la immigració més enllà de la seguretat. L'alcalde va reconèixer que tenir tanta població immigrada a l'atur és un "problema" perquè el seu "nivell d'arrelament" i la seva "xarxa social de suport" és molt diferent a la gent autòctona.
