La direcció general del Patrimoni Cultural ha declarat l'edifici del Patronat de la Catequística de Figueres com un bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric. Es tracta d'una construcció que ha estat definida d'una estètica de racionalisme i una de les millors mostres d'aquesta corrent arquitectònica. A la vegada, es volen acabar els treballs de les obres de rehabilitació, seguint el Pla Director elaborat amb un pressupost de 200.000 euros. L'Ajuntament va donar ple suport a la declaració.
L'edifici està situat a la part de tramuntana de la ronda del Parc Bosc Municipal, en un vial on només hi ha una casa particular i l'hospital de Figueres. És una construcció projectada i dirigida a l'any 1930 per l'arquitecte figuerenc Pelaio Martínez, (1898-1972).
La història del Patronat de la Catequística comença en el 1921, quan es va dissoldre el Centre de Catòlics de Figueres que hi havia a la població. Aleshores, un grup de quinze pares es van reunir amb el rector de la parròquia de Sant Pere, de Figueres, i van tractar la possibilitat de crear una nova associació per procurar l'estímul d'assistència al Catecisme al jovent i com a salvaguarda i guia de la Joventut, perquè no es perdessin en llocs considerats poc honestos.
El president era Joan Ferrer i entre el grup hi havia una persona que seria clau en la història del Patronat, per la seva gran col·laboració en tot moment. Era Frederic Fortunet, que tenia una botiga de roba al carrer Peralada.
La petició a l'autoritat eclesiàstica de Girona va acollir favorablement la proposta i va crear una Junta per estudiar-la. Tot seguit van adquirir un local al carrer Àlvarez de Castro, conegut amb el nom de Odeon, en el qual una comissió sortida de la parròquia de Sant Pere va beneir el local.
En aquell local, hi van desenvolupar les primeres activitats i van estar-hi cinc anys. Hi consta la creació d'un grup teatral que en el 1923 hi va estrenar la sarsuela pastoril de mossèn Rossend Fortunet, germà de l'esmentat anteriorment, dita El primer Nadal dels pastors, que va ser un èxit. Van repetir l'obra en el Teatre Municipal i en el Teatre El Jardí. També van crear una secció excursionista, amb una primera sortida al monestir de Sant Pere de Rodes, un casal pels joves a la muntanya en els mesos d'estiu i un equip de futbol amb el nom d'Emporium, que tenia el camp dit dels Enginyers, a la carretera de Vilafant, a la sortida oest de Figueres. També van procedir a la publicació d'una periòdic catòlic , que era el mensual titulat Vida parroquial, el qual durant una temporada fou el portaveu d'aquell Patronat.
En el 1926 es va obtenir de l'Ajuntament un permís de lloguer per traslladar l'entitat al Teatre Municipal, avui edifici del Museu Dalí. Allà, hi va realitzar nombroses activitats no solament teatrals, sinó també sessions de cine i altres actes. Aleshores era quan hi havia de president en Frederic Fortunet.
En el 1930 el Patronat fou el desallotjament d'aquest Teatre Municipal i tot seguit la Junta va decidir construir un edifici propi. Va elegir un terreny que aleshores estava lleugerament separat del cas urbà, darrera del parc Bosc Municipal, en un camí que menava a Llers per darrere del parc. Mentre edificaven aquest edifici l'associació van desenvolupar les seves en un baixos del carrer de l'Escorxador Vell, a la cantonada de la Pujada del Castell.
Les obres de 1931
Les obres del nou edifici van començar el 1931, projectades i dirigides per l'esmentat arquitecte Pelaio Martínez. És un edifici singular de la planta baia i un pis, on hi ha una gran sala d'espectacles i diverses dependències administratives. A la façana hi ha una gran tribuna. El 1933 ja es va inaugurar la Sala d'espectacles del nou edifici, mentre seguien les obres de l'acabament de l'edifici que fou beneït pel bisbe de Girona el 18 de març del 1935. Era el nou Patronat de la Catequística.
En aquesta zona de la part posterior del parc encara no hi havia cap altra edifici. Era un camí vell secundari que anava fins al poble de Llers. Era considera un despoblat.
En iniciar-se el 18 de juliol de 1936 la Guerra Civil espanyola, l'edifici fou ràpidament saquejat i ocupat pel comitè revolucionari, on es va instal·lar i es convertí en la Casa del Poble. El local va sofrir alguns desperfectes produïts en la voladura del Castell de Sant Ferran l'últim dia de la Guerra Civil, el febrer de 1939.
Tot seguit el Casal fou ocupat per tropes militars de Recuperació. S'hagueren de fer nombrosos tràmits per recuperar-lo, fins que pogué ser novament ocupat per la Junta del Patronat en el mes de desembre en el mateix 1939. Aleshores la primera actuació fou la resposició de l'obra dels populars Pastorets, de l'abans esmentat Rosend Fortunet.
A continuació van seguir nombroses i diverses activitats del Patronat que va ampliar les seves obres, com l'elenc artístic que va obtenir notables èxits, primerament només amb actors barons i després ja amb parelles, el drama sacra INRI d'una gran espectació a tota la comarca ja es feien autocars especials de transport des dels pobles, una escola parroquial pels menors, la Penya Tramuntana amb diverses excursions per la compra, l'Esbart de Dansaires que va tenir una extraordinària activitat i l'obra sacra REX, en català, de l'escriptor figuerenc Manel Brunet.
A la vegada es va procedir a pavimentar de tot el pati de davant del local i es formà una pista en la qual actuava l'equip de hockey amb patins del mateix Patronat, i en el qual també es feu cine a l'estiu. A la vegada va organitzar el concurs popular de cant dit Golpe de Gong, amb gran èxit, es va crear novament un elenc mixt, dirigit per Tony Montal, i es va constituir un Cine Club, entre altres activitats. Posteriorment, s'hi va instal·lar un temps l'emissora de Ràdio Figueres, en el primer pis de l'edifici. A la part superior de la façana hi ha un plafó amb la Sagrada Família...
El Patronat ha mantingut la seva brillant activitat durant tota una colla d'anys i avui és una entitat d'interès cultural, amb tot aquest brillant historial. A l'entorn de l'edifici només hi ha l'hospital de Figueres i una zona esportiva. Aquest és l'edifici històric que ara ha merescut el títol de bé cultural d'interès nacional.
