Molts sectors de Catalunya estan molestos amb el PP pel recurs a l'Estatut, que està encallat al Constitucional. Com els afectarà, això?

És lamentable que estiguem pendents, després de tres anys i mig, d'una sentència del Constitucional que ens doni la seguretat jurídica que volem tenir que l'Estatut és constitucional. És difícil d'entendre. El que vull és que el tribunal dicti sentència com més aviat millor.

PSC i CiU volen impulsar un front comú per renovar el TC.

No és el que toca fer. Dóna la sensació que, davant la possibilitat que la sentència no sigui del grat de tothom, alguns volen canviar les regles a mig partit. El que cal ara és ser exigents perquè es dicti sentència.

Vostè ve d'un partit catalanista. Se sent còmode, defensant el recurs?

I tant. Sempre he pensat que Catalunya ha de tenir un Estatut de consens, com el d'abans. El d'ara l'ha trencat. El procés va estar pervertit d'origen, perquè no es va permetre que el PP entrés en el consens, i el que ara és necessari, i el que molts catalans volen, és saber si l'Estatut és constitucional. És una posició raonable, objectiva, legítima i catalana. El sentiment catalanista no és incompatible amb això.

La falta de sentència pot animar els votants dels partits més nacionalistes i perjudicar-los a vostès?

No ho crec: l'Estatut el van votar només tres de cada deu catalans. El fet que la sentència no estigui dictada només genera confusió. La pregunta és: per què els magistrats tenen tantes dificultats per arribar a una solució? Doncs segurament perquè la constitucionalitat de l'Estatut no és tan clara com alguns pensen. El que sí que perjudica tothom, i no només el PP, és que no hi hagi sentència. Volem claredat. I tenim una postura coherent: acatarem la sentència sigui quina sigui. Això és el que hauria de fer tothom, i no entenc que altres diguin que si el tribunal no els dóna la raó organitzaran un sarau.

Les enquestes dónen la victòria a CiU. Quines condicions té el PP per pactar, amb ells o amb el PSC?

CiU té, efectivament, un possible creixement, mentre el tripartit està en caiguda lliure. Hi ha la sensació que és una fórmula fracassada que no ha respost a les expectatives. En canvi, a nosaltres les enquestes ens donen una bona posició, per la qual cosa podem ser decisius per formar govern. El que no farem és donar suport a cap força incondicionalment. Tindrem un programa i el partit que vulgui el nostre suport haurà de comptar amb ell. Hem partit de situacions com el Pacte del Tinell o el notari, en què ningú volia saber res de nosaltres, a una situació en què alguns tindran molt d'interès per entendre's amb nosaltres.

La cap de llista, Alicia Sánchez-Camacho, ha parlat de condicions com garantir la possibilitat d'estudiar en castellà. En tenen més?

No participarem en cap govern que tingui com a finalitat separar Catalunya i Espanya. El nostre objectiu és que Catalunya es recuperi de la situació de feblesa i lideri el conjunt de l'Estat. Ens sentim i som catalans i espanyols, i tenim una llengua materna, la catalana, i una altra que també és nostra, la castellana. No volem renunciar a cap de les dues. Altres qüestions són mantenir una actitud guerrera davant la seguretat o la immigració: sempre hem volgut que sigui regular i ordenada, i tenim una posició molt estricta amb la gent en situació irregular.

Plataforma per Catalunya els restarà vots?

Penso que no, perquè és un partit que aporta molt poc, per no dir res, des del punt de vista dels valors. És un partit monotemàtic, afronta un únic tema i de manera molt radical. Afronta la immigració com si fos en si un problema, i per a nosaltres la immigració no és un problema en ella mateixa, sinó que ho és la immigració desordenada i irregular. Hi ha molta gent que ha vingut de forma regular i s'han adaptat aquí, i amb ells no tinc res a dir-hi. Però hem de ser estrictes amb els que no ho han fet. Zapatero ha fet màniga ampla amb els papeles para todos, i això ha fet venir molta gent, cosa que pot provocar problemes.

Les seves principals crítiques són en matèria econòmica. Quan i com sortirem de la crisi?

Voldria que fos ràpid, perquè ho necessitem. Hem tingut molt mala sort amb aquest govern, que és en part responsable de la situació. No dic que la crisi sigui culpa seva, però n'ha empitjorat les conseqüències. Primer, en negar-la. El 2007 jo demanava mesures i se'm deia catastrofista. El 2010, la xifra de persones aturades que tenim és un drama. És evident que hi ha una crisi internacional d'origen financer, però no ha afectat a tot arreu igual. Aquí, el problema ha agreujat la crisi històrica, estructural i de manca de productivitat. I el Govern, primer, ho ha negat, no ha actuat i quan ho ha fet ha estat tard i malament. Ara anuncia mesures per anar en contra del que es necessita, com per exemple la pujada de l'IVA.

Més enllà de l'economia, quines són les prioritats a Girona?

La primera prioritat és l'econòmica, perquè a Girona no ens havíem trobat mai en una situació en què l'atur creix més que a la resta de Catalunya. Una altra qüestió és la immigració: cal dotar els ajuntaments dels recursos necessaris. Salt, Figueres, Roses o Palafrugell en necessitarien molts més, però el Govern dóna l'esquena. En el tema de la seguretat també he estat un "martell", exigint més recursos, i sempre m'havien dit que no. Ara, però, ens donen la raó i Interior diu que augmentarà dotacions i farà una caserna nova. I un aspecte en el qual tenim un dèficit important són les infraestructures. És difícil entendre tanta lentitud i ineficàcia. No s'entén com podem discutir per on passarà la MAT o com podem tenir la N-II tallada pels veïns perquè no es fan les obres. Són qüestions que ja haurien d'estar resoltes, i no s'hi val dir que són competència de l'Estat. La Generalitat ha de ser exigent amb l'Estat perquè faci els deures, i no ho és.

Algú els pot dir que el TAV o la N-II tampoc es van tirar endavant amb el govern del PP.

Dir això seria una broma. El PP va prendre la decisió de fer-ho. El PSOE va fer el TAV cap a Andalusia i va donar l'esquena a Catalunya. El PP va enfocar els seus objectius a Catalunya i va projectar el desdoblament de la N-II, l'ampliació de l'autopista, l'alta tensió i el TAV. Tot això, quan va plegar el PP i va governar el PSOE, va quedar alentit de forma inexplicable.

En matèria d'energia, queda conèixer la responsabilitat de les elèctriques en la nevada.

Les nevades van ser molt importants, però estaven previstes. El primer dia van provocar un caos que va deixar en evidència la planificació dels serveis d'emergència. A partir del segon, la xarxa elèctrica va caure completament. Però si s'haguessin fet els plans d'inversió com cal, no hagués tingut la mateixa repercussió, i si s'hagués tingut la MAT, la recuperació hauria estat més ràpida. Dono per fet que si les elèctriques no han actuat correctament seran sancionades, però la llei dóna a la Generalitat potestat per verificar els plans d'inversions, controlar-los, sancionar i fer-los complir. El que jo he preguntat, i no m'han contestat, és si han fet tot això. I si no ho han fet, que assumeixin responsabilitats.

Què signifiquen per a vostè les consultes sobiranistes d'avui?

Com més problemes hi ha i més famílies pateixen la crisi, més es parla de referèndums. Hi ha gent a qui interessa que es parli d'això per amagar altres problemes. Les consultes, però, no tenen capacitat jurídica ni legal, mobilitzen un percentatge molt petit de gent i generen expectatives falses perquè no tenen cap transcendència. Sincerament, no és positiu. Respecto les iniciatives privades, però quan responsables polítics els donen suport, entren en una clara irresponsabilitat.

LAURA FANALS