25 de abril de 2010
25.04.2010

Models turístics: més enllà de Salou

25.04.2010 | 02:00
Models turístics: més enllà de Salou

Les estades recents a Salou de grups nombrosos (i estridents) d'estudiants britànics han tornat a posar a la primera plana de l'actualitat informativa catalana dues qüestions que han estat debatudes amb anterioritat també en el cas de les comarques gironines. D'una banda, la sostenibilitat d'allò que s'ha vingut a anomenar "turisme de sol i platja". De l'altra, com reduir l'estacionalitat de l'activitat turística sense haver d'incórrer en una reducció de preus que acabi comprometent la qualitat de la nostra oferta turística. Dos estudis recents poden aportar alguns elements de reflexió al debat sobre els models turístics presents i futurs a les comarques de Girona.
Un primer estudi analitza els preus de 279 hotels de 15 destinacions turístiques catalanes. La recerca posa de manifest la importància que tenen sobre el producte turístic final tant les característiques dels hotels (la categoria i els serveis oferts, bàsicament) com una sèrie d'aspectes que no es troben directament a les mans de les empreses individuals. Concretament, es detecta que la presència d'oferta complementària als hotels (com els ports esportius o els restaurants), la seguretat ciutadana o la qualitat de l'entorn natural tenen un efecte positiu (i estadísticament significatiu) sobre el preu dels hotels. Altres variables, com l'oferta d'instal·lacions culturals i esportives, tenen un efecte positiu però no estadísticament significatiu sobre el preu. Ras i curt: més serveis i qualitat permeten cobrar preus més alts als turistes. Com s'ha mostrat en recerques anteriors, els models turístics basats en qualitat i preus alts permeten un creixement sostenible de l'activitat i la millora del benestar i la qualitat de vida dels habitants dels territoris on es desenvolupa.
Malgrat aquests resultats que recomanarien oferir una qualitat alta a preus alts, és ben sabut que les empreses turístiques s'enfronten a uns costos fixos (és a dir, que no depenen de l'ocupació) molt importants per un producte que no es pot emmagatzemar (els ingressos perduts per una habitació d'hotel buida són irrecuperables). Aquestes característiques fan que les empreses turístiques vulguin obtenir els màxims ingressos possibles en períodes de temporada baixa encara que això acabi comportant augmentar l'ocupació a canvi de disminuir els preus.
Aquesta situació, que és la que es va donar a Salou, fa preguntar-nos si és possible reduir l'estacionalitat del turisme a casa nostra, on el clima juga un paper important en relació, per exemple, a les Illes Canàries. Els resultats preliminars d'un altre estudi encara en curs basat en dades de gairebé 1.800 hotels en 32 destinacions d'onze països indiquen que més serveis i categoria estan associats negativament amb l'estacionalitat en preus, és a dir, que els hotels amb més serveis i qualitat mantenen preus més constants al llarg de l'any. A més, es detecta que tot i que el clima juga un paper en l'estacionalitat, hi ha altres factors en addició als serveis oferts pels hotels i al clima que també són importants.
D'acord amb les nostres recerques prèvies, tot apunta que l'oferta de béns i serveis públics i d'oferta complementària privada poden ser aquests factors. Altres estudis indiquen que més serveis i qualitat estan associats també amb menys estacionalitat en el nombre de visitants.
Els resultats d'aquestes dues recerques reflecteixen la importància de la frase "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Per tal d'atreure turistes que estiguin disposats a pagar preus més alts al llarg del temps (i no només en períodes de temporada alta) no n'hi ha prou que el sector privat ofereixi un producte de qualitat.
Cal també que el sector públic hi col·labori activament amb les polítiques adequades. Això inclou subministrar els béns, serveis i infraestructures necessaris (seguretat ciutadana, neteja de les platges, cura del medi ambient, infraestructures de comunicació i foment de l'oferta cultural, esportiva i gastronòmica, per exemple) i desenvolupar la imatge de marca desitjada per a les zones turístiques. Sense aquesta actuació conjunta difícilment s'aconseguirà un model turístic sostenible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook