Un esquelet de quatre metres d'una balena, un exemplar dissecat de tortuga Lora, una espècie en perill crític d'extinció de la que només es coneixen dues cites al mediterrani, o animals que habiten molt al fons com l'agulla de fons formen part d'una col·lecció zoològica integrada per 16.000 exemplars de 516 espècies que es poden trobar al litoral de Roses i cap de Creus, al golf de Lleó. La col·lecció va ser cedida per un rosinc, Joan Ortensi. L'Ajuntament ha portat a terme l'estudi i catalogació, el pas previ per ser exposada. Un dels espais on es planteja situar és el futur espai cultural del Far.

Entre 1975 i 1991, Joan Ortensi va recórrer les principals zones de pesca al voltant de la península de cap de Creus i el golf de Lleó, on va recollir nombrosos exemplars d'espècies, un volum de milers de peces que s'han convertit en una àmplia visió de la fauna marina mediterrània. A més, la converteix en una de les col·leccions més destacables de les comarques gironines tant en l'àmbit quantitatiu com qualitatiu.

Els grups d'animals majoritàriament representats són els porífers (esponges), els cnidaris (coralls, gorgònies i meduses), els mol·luscs (cargols, petxines, pops i sèpies), els anèlids (cucs), els crustacis (crancs i gambes), els equinoderms (estrelles, garotes i cogombres), els peixos (taurons i peixos ossis), els rèptils (tortuga marina) i els mamífers (balena). D'entre totes aquestes n'hi ha que es consideren singulars com la tortuga lora per la seva poca presència al mediterrani i la greu situació d'extinció. Està catalogada en el llibre vermell d'amfibis i rèptils d'Espanya com en greu perill d'extinció i les dues cites que apareixen de tortugues vistes al mediterrani són prop de l'illa de Malta el 1983 i a València el 2001. També hi ha a la col·lecció de peixos de fondària com el cardenal, l'alafilosa, la fleuma, el fideu, o el peix globus, espècies de cargols i petxines i crustacis poc freqüents.

A tot això, segons ha informat l'Ajuntament, s'hi afegeix que la col·lecció permet veure curiositats com una de les poques espècies de cargols amb l'obertura cap a l'esquerra, el Neptunea contraria, o estrelles de mar a les quals se'ls han regenerat els braços trencats o bé altres que n'han desenvolupat més.

El conjunt de la col·lecció recollida durant setze anys per Joan Ortensi està actualment als magatzems de la Ciutadella. El col·leccionista abans de morir va decidir llegar-la a la població.

Per tal de posar la col·lecció a l'abast dels investigadors, estudiosos i públic en general, l'Àrea de Cultura va encarregar l'avaluació, revisió, recuperació i catalogació del conjunt, una tasca que ha portat a terme en els darrers mesos la biòloga Sandra Mallol. En una xerrada a la Ciutadella per mostrar el resultat va explicar que un 20% del material s'ha hagut de descartar pel seu elevat estat de deteriorament. Les més afectades eren les peces dissecades de les quals només s'han conservat la tortuga Lora, un tauró, i algun peix. Del que estava en líquid també s'han hagut de descartar alguns exemplars perquè el producte amb el qual es conservaven s'havia evaporat i s'havien assecat les peces. La resta ha estat catalogat i recuperat tornant a guardar, ara però, amb les tècniques actuals a punt per poder ser estudiat per part d'investigadors o exposat al públic en general.

El regidor de Roses, Carles Ferrer (PSC), va avançar a donar a conèixer els treballs que la intenció del consistori és que es pugui mostrar dins el futur equipament cultural del Far, un edifici que va ser cedit per Ports a l'Ajuntament i que està pendent de ser adequat.

Els familiars de Joan Ortensi consideren que la col·lecció és una mostra d'una forma de vida abans dels canvis com el turisme. Els seus descendents sempre han recordat l'amor que tenia el col·leccionista pel mar. De fet, Joan Ortensi va néixer el 1913 a una casa de la Perola, a tocar del litoral. Des de ben petit hi estaria en contacte. Amb només onze anys ja acompanyava el seu pare a pescar en un bot fins al cap de Creus. Més tard, per una casualitat va conèixer el doctor Ricard Zariquiey. Era un pediatre que estiuejava a Cadaqués que tenia afició a col·leccionar exemplars d'espècies del mar, una afició que es va convertir en la de Joan Ortensi. El rosinc es va dedicar a la pesca fins que un accident el va obligar a apartar-se'n. Això li va permetre dedicar-se plenament a l'aprenenatge del món de la fauna marina, a recollir-ne mostres i guarda-les utilitzant diferents sistemes. Ara el llegat es posarà a l'abast de tothom.