L'erosió de les platges sol aparèixer com el perjudici més freqüent per als municipis de la costa de Girona però, en alguns casos, el problema es deu precisament al contrari: a l'excés de sorra. Els investigadors del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han detectat aquesta preocupació en algunes de les poblacions que han col·laborat en l'elaboració d'un diagnòstic del litoral català, el Llibre Verd 2010.
Un dels seus autors, l'investigador Agustín Sánchez-Arcilla, ha explicat que el 50% de platges dels municipis gironins consultats manifesten tenir algun problema a causa de l'acumulació de sorra. Tot i això, la majoria, el 61%, es queixa de la seva pèrdua i, per tant, dels efectes de l'erosió. L'expert va aclarir que no hi ha cap raó geogràfica que justifiqui un o altre fenomen, ja que és molt variable. Per exemple, normalment les cales situades en rieres tenen excés de sorra; com també s'acumula al costat dels ports, quan és possible que a l'altra banda pateixin d'erosió. Sánchez-Arcilla va informar que, normalment, els usuaris fan servir els primers 30 metres de platja, així que quan superen els 50 es considera que n'hi ha massa.
Cinc anys de treball
Aquesta és una de les dades recollides al Llibre Verd, un extens diagnòstic dels espais costaners del litoral català fruit de 5 anys de treball. Els seus autors són el Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. El CIIRC és un consorci integrat pels departaments de Política territorial i Obres públiques, de Medi Ambient i Habitatge, d'Agricultura, Alimentació i Acció rural i d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.
Agustín Sánchez-Arcilla va destacar que Catalunya ha estat la primera comunitat de l'Estat espanyol en dur a terme un treball d'aquestes característiques, que també "és un dels més complets d'Europa". Per fer-lo, s'ha recopilat tota la informació disponible amb l'objectiu de tenir-la a l'abast quan es vulgui planificar qualsevol aspecte relacionat amb la costa. Entre altre material, s'ha partit de les imatges captades pels vols de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que cobreixen un ampli aspectre temporal que va de 1957 fins a l'actualitat. El professor va destacar que aquesta ha estat la seva font principal, a partir de la qual s'aporta "informació objectiva".
El Llibre verd aplega informació sobre els denominats "termes impulsors" que incideixen en les condicions del litoral: el vent, l'onatge i els corrents. També s'ha estudiat la velocitat de les platges pel que fa a l'erosió, cosa que ha permès detectar la "curiositat" que algunes platges gironines tenen un excés de sorra -tal com va apuntar Sánchez-Arcilla, perquè l'habitual és parlar de la pèrdua d'aquest element.
La pressió social i econòmica
Els investigadors també han compilat informació sobre la pressió social i econòmica a les platges, encara que aquest aspecte s'ha analitzat sense entrar en molt detall. Així,la recerca ha incorporat fotografies d'edificis construïts a primera línia de mar, accessos o elements com l'enllumenat.
En el llibre també s'analitza i es calcula l'índex de vulnerabilitat de les platges, per al que s'han tingut en compte paràmetres com l'amplada de la platja. Sánchez-Arcilla va exemplificar la rellevància d'aquesta qüestió explicant que una platja ampla resisteix millor l'impacte de les tempestes.
Per completar les dades científiques presents al Llibre Verd, els seus autors també han fet una enquesta a tots els ajuntaments que disposen de façana costanera. A partir de les seves respostes es desprèn que les platges més obertes són les que pateixen més els efectes de les tempestes i, en aquests casos, les principals queixes expressades pels municipis afectats són l'erosió, la pèrdua de platges i els danys en les infraestructures dels passeigs.
A les comarques de Girona hi ha 106 platges, que s'estenen entre Portbou i Blanes. L'estudi ha tingut en compte totes aquelles que tenen unes dimensions mínimes i que en general es corresponen a les que s'hi pot accedir des de terra; mentre que no s'han considerat els trams de costa en penya-segat o submergida. El treball divideix la costa en diferents sectors, en funció de l'onatge -que és el principal factor que modela el litoral- i d'unitats determinades pel transport de sediments. D'acord amb el primer factor, a Girona s'han distingit tres sectors i set pel que fa al segon: de Blanes a Tossa, el Port d'Aro, de Palamós a Llafranc, la zona de Pals i el Ter, la badia de Roses juntament amb les àrees dels rius Fluvià i la Muga, el tram que va fins a Port Lligat i, finalment, el que s'estén fins a Portbou.
