Les comarques de Girona són les que més joves immigrants han acollit durant la última dècada. Un estudi revela que el 27,2 dels joves de la província de Girona entre 15 i 29 anys són d'origen estranger. Uns 370.000 joves han arribat a totes les zones del territori, sobretot, durant la darrera dècada.

La Secretaria de Joventut de la Generalitat acaba de publicar el primer estudi sobre joves d'origen immigrant on es mostra la "pluralitat interna" d'aquest segment de població amb diferents nivells d'arrelament a Catalunya. Per demarcacions, a part del 27,2% dels gironins d'origen estranger, n'hi ha un 26% a les Terres de l'Ebre, un 24,7% a la Vall d'Aran i l'Alt Pirineu, un 24% a les comarques de Ponent, un 23,1% al Camp de Tarragona, un 21,8% en l'àmbit metropolità i un 16,6% a les comarques centrals. Mentre que el 27% de la població catalana d'entre 15 i 29 anys ha nascut a l'estranger.

L'estudi, que ha coordinat el professor de la Universitat Rovira i Virgili, Amado Alarcón, aposta per un model de ciutadania cívica. Els autors del treball consideren un "gran repte" de futur garantir la "igualtat d'oportunitats" formals amb la resta de joves. Per destacar el pes de la població d'origen estranger, l'any 2008 van néixer a Catalunya, segons l'IDESCAT, uns 25.220 nadons fills de mare estrangera. Això representa un 28,2% dels naixements registrats aquell any a Catalunya. L'estudi defineix tres grans grups de joves d'origen immigrant per mostrar la pluralitat d'aquest segment de la població. El primer grup són aquelles persones d'entre 16 i 29 anys que han vingut a Catalunya per "decisió pròpia".

Aquests han vingut per treballar i socialment no se'ls concep com a joves sinó només com a "treballadors estrangers". El segon grup correspon a aquells joves d'origen estranger que s'han "sociabilitzat" perquè o hi van néixer o hi van arribar abans de l'educació primària. Les seves necessitats i demandes socials són les mateixes que les dels autòctons i se senten "totalment catalans". Tot i això, com explica Alarcón, sempre estan "negociant" la seva catalanitat. El tercer grup són aquells que han arribat després de la infància. Alarcón admet que en aquest grup hi pot haver "més problemes d'assimilació" a causa d'aspectes com la barrera idiomàtica. Aquest col·lectiu arriba amb elevades expectatives d'inserció i promoció laboral que topen, però, amb traves legals.