15 de maig de 2010
15.05.2010

Retrocedir 3.000 milions d'anys a Banyoles

Investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes i de la Universitat de Girona extreuen 100.000 milions de cèl·lules de l'estany que enviaran congelades a una institució científica dels Estats Units perquè en seqüenciï el material genètic

15.05.2010 | 04:02
L´estany de Banyoles s´ha inclòs en un estudi per obtenir el genoma de diversos llacs d´arreu del món.

La peculiaritat biològica de l'estany de Banyoles li ha merescut formar part d'una recerca científica dels Estats Units que té com a objectiu aconseguir l'ADN de mars i llacs d'arreu del món. La manca d'oxigen i l'abundància de sofre de l'estany banyolí ofereixen la possibilitat de retrocedir més de 3.000 milions d'anys, acostant-nos als nostres ancestres.

La setmana vinent, 100.000 milions cèl·lules extretes de l'estany de Banyoles volaran congelades fins a Califòrnia, on hi ha la seu de l'institut Craig Venter. Aquesta institució científica duu a terme una campanya mundial consistent en la seqüenciació massiva de material genètic provinents de llacs i mars de tot el planeta, entre els quals se n'han inclòs dos de catalans: el de Banyoles -juntament amb dos dels estanyols que l'envolten, Cisó i Vilar- i el Redón, situat a la Vall d'Aran. En aquests casos, els investigadors nord-americans han comptat amb la col·laboració del Centre d'Estudis Avançats de Blanes -el CEAB està adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques- i de la Universitat de Girona.

El treball de camp es va realitzar la setmana passada, quan científics del CEAB i de la UdG van recollir mostres als llacs de la capital del Pla de l'Estany i del Pirineu lleidatà -en aquest cas hi ha col·laborat la UB. A l'hora d'escollir els espais, l'institut californià va fer una crida als seus col·legues catalans demanant-los que proposessin zones d'especial interès, tant pels anys de recerca que acumulen com per les seves característiques naturals.

Un fòssil vivent

Un dels investigadors del CEAB que participen en el projecte, Emilio Casamayor, ha descrit l'estany de Banyoles com "un punt calent de diversitat bacteriana". Aquest doctor en Ciències Biològiques ha explicat que la seqüenciació de les mostres biològiques permetrà obtenir "una informació genètica gestada després de milions d'anys d'evolució". Casamayor ha assegurat que es tracta d'un àmbit natural "molt peculiar del qual hem d'estar molt orgullosos, és un fòssil vivent". Aquesta peculiaritat es deu a una combinació de manca d'oxigen i abundància de sofre, un tret que caracteritza els estanys banyolins i que es correspon amb les condicions que van donar lloc a la primera fotosíntesi. "Això ens permet tirar enrere fins als inicis, mirar tots els nostres ancestres", explica l'investigador. Per aclarir el funcionament de la recerca, el científic apunta que "és com mirar el passat de la vida a la Terra amb tecnologies del futur".

Els investigadors del CEAB i la UdG van recollir 100 litres d'aigua dels estanys banyolins, a partir dels quals s'ha aplicat una tècnica que ha permès extreure uns 100.000 milions de cèl·lules -en cada litre n'hi ha 1.000 milions. Aquest material s'ha congelat a menys 80 graus i la setmana vinent s'enviarà a San Diego. Un cop allà, experts de l'institut Craig Venter recuperaran les cèl·lules i en desxifraran el codi genètic. Per continuar la col·laboració, el Centre d'Estudis Avançats de Blanes enviarà un investigador als Estats Units i els resultats es publicaran.

Aquest projecte aportarà llum sobre el món dels microorganismes -"el gran descongut", diu Casamayor-, ja que permetrà identificar els gens que fan totes les funcions en el sistema, aclarir com es van enllaçant per crear unitats complexes i donar lloc a un determinat tipus de fauna o flora. Així ho ha resumit el científic de Blanes, qui ha comparat el procés amb el desglossament del cos humà en els seus òrgans, "però traspassat a un ecosistema sencer". Emilio Casamayor conclou que es tracta d'una visió molt innovadora, possible gràcies a l'intercanvi de coneixements entre experts d'arreu del món i als grans avenços en bioinformàtica, que els últims anys ha estat objecte d'una gran revolució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook