L

a tramuntana del matí ha anat escampant la pluja d'ahir. Però un núvol de pena m'ha envaït. S'ha mort en Manel Pont i Bosch. El vaig conèixer a través dels seus poemes. La inspiradíssima lletra de la sardana Somni d'en Manel Saderra i Puigferrer, l'elogi de l'estrella a través de la Nadala, també de ?Puigferrer i el cant joiós a l'amistat, a la felicitat, a la pau, a l'amor, a la vida de la també sardana Per la nostra amistat d'en Martirià Font i Coll me l'han presentat com un home sincer, tranquil, atent, autèntic, ferm, serè... un home de pau. Fa una mica més d'un mes, el temps passa a poc a poc i de pressa alhora, em va preguntar si jo musicava poemes. No, li vaig dir, discretament. Llavors, amb el seu posat afable, senzill i elegant, va continuar. No posaries música a un dels meus poemes? M'ho va preguntar amb el cor. I jo, amb el cor, li vaig respondre. Sí! Llavors, els seus ulls i els meus s'il·luminaren plegats. Em sap greu no haver pogut portar a terme el que em va demanar. Però estic contenta d'haver-li manifestat el meu assentiment. Manel, la coral Veus de l'Estany, de Banyoles, continuarà portant arreu, tot cantant, el teu pensament i el teu art. Perquè...

"Per l'amistat, la vida és una fe sentida, de plenitud, de goig d'un cant serè.

Feliç aquell que vol la pau i estima.

Feliç aquell que viu d'amor i avança.

Feliç el cor que ha vist la llum i canta,

Feliç el cant de l'amistat que ens és guia.

No tanquis el portal del cor a l'abraçada, emplena amb un somriure plàcid les mans tristes.

Per l'amistat, floreixen tots els somnis.

Per l'amistat, floriran les il·lusions vencent l'enyor del temps i els anys.

Feliç el cant joiós de l'amistat".

Moltes gràcies, Manel, per les teves paraules.

Sempre en el cor...